Ara i sempre, les persones primer

Este dijous per fi aprovarem a les Corts Valencianes una nova llei del joc que incorpora com a objectiu central la prevenció de la ludopatia. La tramitació d’esta nova llei no ha estat exempta d’endarreriments -es va quedar a les portes en la legislatura passada quan es van avançar les eleccions- ni de controvèrsia -amb les pressions de la patronal del joc i afins, i l’oposició i el filibusterisme dels partits de la dreta i ultradreta fins el final per evitar que isca endavant.

Però des Compromís i la resta de grups parlamentaris que formem el Botànic ho hem tingut sempre meridianament clar: les persones primer.

Per això, la nova llei es diu “del joc i de prevenció de la ludopatia en la Comunitat Valenciana”, perquè per primera vegada, una llei que regula el sector del joc per diners te un doble objectiu: protegir la salut pública i, en particular, la infància i la adolescència; i, ordenar i regular l’activitat del joc per diners d’acord amb la situació actual.

Desprès de més de 30 anys de la llei anterior, les coses han canviat i molt. I no valen els pegats reglamentaris com els que acostumava a fer el PP mentre governava, resistint-se sempre a obrir el debat democràtic en torn a la pràctica dels joc d’atzar i les apostes i la seua incidència en la societat, en els barris humils, en els pobles, en la vida de les persones, especialment, en sobre la salut de les persones i el benestar de la infància i adolescència.

Perquè no hem d’oblidar que en la Comunitat Valenciana hem passat de 250 salons de joc i 9 cases d’apostes en 2013 a 518 salons de joc i 33 cases d’apostes en 2019, molts d’ells situats prop dels col·legis. I sobre tot, que la incidència del joc problemàtic i el joc patològic s’ha incrementat i afecta cada vegada més a persones més joves, adolescents. Estem parlant d’una malaltia mental, d’una addicció, que es cronifica i que genera autèntics drames no sols personals, sinó també familiars. Les entitats i experts especialitzats en la lluita contra la ludopatia ja parlen del joc per diners i les apostes com la heroïna del segle XXI.

Als pocs dies de declarar-se l’estat d’alarma per la pandèmia de la covid-19, les principals organitzacions de lluita contra les addiccions alertaven del perill afegit d’expansió de la ludopatia que pot produir la crisi socioeconòmica derivada d’ella. Perquè les situacions d’estrès i de crisi ens fans a totes més vulnerables a les addiccions, i en particular a l’addicció al joc d’atzar i les apostes: primer es juga en busca d’un colp de sort, desprès per superar una mala ratxa i recuperar els diners perduts, i al final, per evitar el malestar que genera la síndrome d’abstinència.

Per això, ara més que mai, és necessària i urgent aquesta nova llei que regula i adapta, en la mesura que permeten les competències autonòmiques, l’activitat econòmica del joc per diners i posa com a criteri central la salut i benestar de les persones i la protecció del nostre futur com a poble, que no és un altre que els xiquets, xiquetes i adolescents. Una llei que equilibra els interessos particulars dels que viuen dels jocs d’atzar i les apostes, i l’interès general de tenir una societat sana i lliure en la que desenvolupar tota la nostra potencialitat i ciutadania com a essers humans.

Són moltes les mesures que conté aquesta llei, des del control d’accés a tots locals de joc i a les màquines escurabutxaques i màquines d’apostes en els bars per evitar que les persones menors d’edat juguen per diners, l’eliminació progressiva de les màquines d’apostes en bars i recintes esportius, restriccions a la publicitat i la promoció del joc, distàncies dels salons de joc i les cases d’apostes als col·legis i entre locals de joc, una moratòria de cinc anys per a noves autoritzacions; fins una estratègia integral que ha d’articular totes les mesures actives de formació, sensibilització i suport de prevenció i lluita contra la ludopatia en els àmbits educatius, sanitaris o sociolaboral, amb particular atenció a la infància i el jovent, els col·lectius socials vulnerables, les dones -invisibilitzades en el seu patiment d’aquesta addicció pels estereotips masclistes- i també a les persones treballadores en les empreses del joc. Ahir mateix aquest mitjà publicava una notícia on es resumia el contingut de la nova llei.

La dreta valenciana se ha posicionat amb les empreses que s’enriqueixen amb el joc i les apostes i volen les mans lliures per fer i desfer. Nosaltres estem on sempre, del costat de les persones.

Tant de bo reflexionen i rectifiquen. Encara estan a temps.

*Graciela Ferrer, diputada del GP Compromís a Les Corts Valencianes, ponent pel seu grup parlamentari de la Llei del Joc i prevenció de la ludopatia de la Comunitat Valenciana