25 anys del Consell Jurídic Consultiu

El Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana va ser creat per la Llei 10/1994 de 19 de desembre i en la reforma de l'Estatut d'Autonomia de l'any 2006 s'hi incorpora (article 43) com una Institució de caràcter consultiu de la Generalitat.

El Consell Jurídic és el suprem òrgan consultiu del Consell i de la seua Administració, de les administracions locals, de les universitats públiques i de les entitats i corporacions públiques, radicades a la Comunitat Valenciana. En la modificació de la Llei del Consell Jurídic (2018), el legislador autonòmic inclou la possibilitat que les Corts puguen sotmetre a consulta d'aquest les proposicions de llei.

La funció del Consell Jurídic és vetlar pel compliment de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la resta de l'Ordenament Jurídic. El Consell de la Generalitat ve obligat en l'exercici de la iniciativa legislativa i la potestat reglamentària a sotmetre aquesta actuació a la consulta d'aquest òrgan, també ha de sotmetre a consulta d'aquest òrgan determinades actuacions administratives que venen expressament regulades en les lleis. El Consell Jurídic exerceix les seues funcions amb autonomia orgànica i funcional, amb la finalitat de garantir la seua objectivitat i independència, la tutela de la legalitat i l'Estat de Dret.

L'antecedent immediat d'aquest òrgan és el Consell d'Estat. En realitat, l'origen dels consells jurídics consultius se situa en la nova organització territorial de l'Estat que es configura en la Constitució de 1978. Les comunitats autònomes tindran competències per a establir una organització institucional en els seus territoris a través de l'aprovació dels Estatuts d'Autonomia (STC 204/1992).

El Consell Jurídic s'estructura en el Ple format per sis conselleres i consellers, una persona de les quals el presidirà; pels membres nats, i per la Secretaria General. L'origen de les persones que conformen el Consell és mixt, la seua elecció es realitza pel Govern Valencià i per les Corts, entre candidatures de persones de reconegut prestigi en l'àmbit jurídic. També formen part del Consell els expresidents de la Generalitat, que així ho manifesten, com a membres nats, amb veu però sense vot, tal com ho regula l'Estatut dels expresidents de la Generalitat (Llei 6/2002). El Consell Jurídic quant a la seua composició compleix amb el principi de presència equilibrada i és la primera vegada que està presidit per una dona.

El Consell Jurídic està assistit per un cos de lletrades i lletrats coordinats, en l'actualitat, per la lletrada major i compta també amb una plantilla de personal d'administració i serveis.

El Consell actua sempre sota la petició de les administracions i òrgans anteriorment referenciats i es pronuncia a través dels dictàmens, que no seran vinculants llevat que les lleis disposen el contrari, sobre l'adequació a legalitat de l'actuació de l'Administració sol·licitant. En relació amb els dictàmens preceptius, però no vinculants, l'Administració abans d'adoptar un acord ha de consultar obligatòriament el Consell Jurídic encara que pot apartar-se d'aquest parer. Algunes actuacions administratives com en el cas de les revisions d'ofici requereixen d'un dictamen favorable a la revisió, són els qualificats dictàmens obstatius. Existeixen les denominades consultes facultatives en les quals, si bé les administracions no estan obligades a realitzar aquestes consultes, ho poden fer davant fets o matèries rellevants en els quals volen conéixer l'opinió del Consell Jurídic, com a òrgan expert.

El Consell Jurídic només pot actuar motu proprio a través de les denominades mocions per a advertir o indicar al Consell aspectes de rellevància jurídica que poden tindre conseqüències jurídiques, en l'àmbit de l'administració autonòmica, com per exemple la publicació d'una Sentència del Tribunal Constitucional que pot afectar l'àmbit competencial de la comunitat autònoma.

El Consell Jurídic en aquests 25 anys ha tingut una gran activitat i encara que semble que es tracta d'una actuació que no afecta la ciutadania i només concerneix les administracions públiques, quedant una mica allunyat de l'activitat quotidiana, no és així atés que l'actuació, de conformitat amb l'ordenament jurídic, per part de les administracions públiques beneficia directament tota la ciutadania.

Són molts els exemples que podrien citar-se per a comprovar que l'activitat del Consell Jurídic coadjuva amb la garantia dels drets de la ciutadania però potser un dels més coneguts és la responsabilitat patrimonial, en la qual la ciutadania en les seues reclamacions contra les administracions públiques obté un dictamen emés per un òrgan que no és part en el procediment i que només atén raons de legalitat. També en els plans urbanístics en els quals el Consell Jurídic analitza el compliment dels estàndards de zones verdes, qüestió aquesta de màxima rellevància per al benestar de la ciutadania.

En matèria d'igualtat de dones i homes s'han aprovat nombrosos dictàmens en els quals es realitzen observacions sobre l'obligatorietat legal de la composició equilibrada dels òrgans i comissions, sobre incorporar com a requisits en les bases de subvencions els plans d'igualtat per a les empreses i institucions que estiguen obligades per llei, sobre l'ús d'un llenguatge inclusiu així com sobre l’obligatorietat d'incloure en els projectes normatius els informes d'impacte de gènere.

Tota l'activitat desenvolupada en aquests 25 anys pel Consell Jurídic, sens dubte, ha contribuït a l'avanç en l'engranatge i consolidació de la nostra comunitat autònoma amb el model d'Estat de dret i democràcia participativa, així com a una major garantia dels drets de la ciutadania.