Compromís, com sac de boxa

En les darreres setmanes, Compromís ha estat, especialment a les comarques de Castelló, una espècie de sac de boxa on tothom qui passava per allí podia dedicar-se a donar-li coles de puny, de manera injustificada i, fins i tot, fora de qualsevol respecte.

Episodi 1. 

El primer episodi d’aquest despropòsit ha estat sobre les polèmiques dels ajuts als bous. Jo mateix vaig signar i donar suport a un comunicat de centenars d’entitats que treballen pels drets i salut animal, demanant que, en cap cas, la tauromàquia obtinguera ajuts de la COVID-19 destinats a sectors culturals, perquè enteníem que no era cultura i en tot cas, el que haurien de destinar-se són ajuts des d’altres àmbits a les ramaderies, no als toreros, a les places de bous i a l’espectable en si com a cultura. I òbviament i quedava molt clar, estàvem parlant dels bous de plaça, dels toreros professionals. Sense vindre a cap compte, i com és habitual, Vicente Nogueroles en nom de la Federación de Peñas Taurinas de la Comunidad Valenciana, que en teoria defensa el bous de carrer, munta una campanya d’insults i desqualificacions, entrant a nivell personal, com sol fer amb qualsevol càrrec de Compromís, quan no s’estava parlant del seu cas, manipulant les declaracions i posant tot el sector en contra.

Aquesta campanya va viure el seu punt àlgid quan de nou la Consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, trau les línies d’ajut per la COVID-19 per al sector ramader i agrícola i, per directrius del ministeri, es deixa el sector del bou destinat a l’espectacle al marge, per ser matèria de la Conselleria de Justícia ja que té competències en els espectacles taurins. De nou campanya personal contra la conselleria de Compromís, alimentada irresponsablement per càrrecs del PSPV-PSOE dins de Justícia i rematada per resposables locals del PSOE, que en els ajuntament presenten mocions en teoria a favor dels bous, plenes de mentides i que són un atac directe contra Compromís i la seua consellera. Lleialtat a nivell suprem, imagine.

Episodi 2. 

De sobte apareix en premsa el projecte de “Centro de Interpretación del Mediterráneo (CIMED)”, a la costa d’Orpesa, molt a prop de la platja i de la serra de la Renegà, d’alt valor ecològic. Un projecte dins de terreny urbà, en un PGOU dels anys 80, i en un ajuntament que ha estat objecte de reiterades barbaritats urbanístiques durant dècades. Un projecte on la Consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica no té quasi competències en no estar dins de zona protegida, pel que s’ha de limitar als informes sectorials com en altres casos. Es mobilitza la gent, la premsa “clàssica”, previ pas per caixa, imagine, a vendre les suposades virtuts d’este projecte que és simplement el reclam per incloure una gran operació urbanística al voltant. Mentre, des de Compromís ens dediquem a intentar aportar llum, sol·licitar la documentació possible i mirar com revertir o suavitzar aquest projecte dins de les competències possibles, mentre l’ajuntament d’Orpesa ha anat deixant fer. La resposta d’algun càrrec del PSOE és tirar de nou la pilota a la conselleria i presentar-la com responsable d’aquest despropòsit, quan ells, junt amb Ciudadanos estan governant eixe ajuntament després d’anys desapareguts i sent, per acció o omisió, responsables el desori urbanístic d’Orpesa. Algun càrrec fins i tot es molesta perquè demanem expedients sectorials a nivell autonòmic i estatal. Increïble. Ni fan, ni deixen fer, i a repartir culpes als altres.

Episodi 3.

Fa uns mesos s’anuncia en premsa un projecte de fer als Ports, el Maestrat i la Tinença de Benifassà al País Valencià i altres comarques veïnes d’Aragó i Catalunya, el projecte batejat oficiosament com el Yellowstone europeo, un ventall de bondats per a fer una espècie de reserva natural en pla panacea, per reviscolar aquesta zona amb tant baixa densitat de població. El projecte es ven a tot color en la premsa, però sense cap tipus de coneixement previ, consulta, informació ni als tres governs autonòmics afectats, ni a cap ajuntament. I continuen amb una propaganda etèria que parla de reincorporar espècies animals per fomentar un turisme alternatiu, per part d’una fundació amb capital bancari a les seues esquenes, però en cap organisme oficial s’ha presentat ni un sol full, ni un sol paper, res de res. Més enllà de la pura propaganda, ningú ha pogut veure de què va de veres el projecte, en què consisteix, per a què val. I davant aquesta falta d’informació desconcertant, a qui estovar?, a la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, que no ha dit ni ha deixat de dir res perquè, òbviament, no es pot posicionar sobre el no-res. A pagar-ho sempre els mateixos.

Si algun dia es presenta algun projecte, serà avaluat, mirat amb lupa, esmenat o no, i aprovat o no. Mentrestant, tot és fum i confusió sobre una cosa que no és res.

Està clar que, si estem rebent galtades per tots els costats, és perque estem governant i molestem molta gent. Però el que comença a ser preocupant, i molt, és la falta de lleialtat de certs socis de govern, que ens posen en la diana de coses que moltes vegades són responsabilitat seua. Construir així, es fa més difícil, si has de perdre el temps defensant-te dels companys de viatge. Com a lliçó per tindre en compte, hem de ser més ràpids, més atents i més didàctics a l’hora d’explicar-nos, per no deixar alimentar estes boles.