L'agenda valenciana del PP: una legislatura vista des de la perifèria

Com reclamar al Govern que condone una part del deute públic de la teua comunitat quan el teu soci considera que l'endeutament autonòmic es deu a la duplicitat d'organismes inútils? Com exigir la reforma del sistema de finançament autonòmic quan el teu soci de govern considera que l'Estat de les autonomies només ha portat a “un augment del mal ús dels impostos, la insolidaritat i la desigualtat”? Com demanar un tracte just si el teu aliat sosté que l'infrafinançament de l'Administració autonòmica que gestiones i del qual et queixes és “una gran mentida”?

El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, que de forma tan entusiasta va pactar amb l'extrema dreta de Vox per a formar el seu Consell, ha descobert que el company de viatge no està disposat a seguir-lo en els moviments que implica la denominada “agenda valenciana”, aquella que té com assumpte prioritari deixar de ser la comunitat autònoma pitjor finançada d'Espanya, aconseguir una compensació dels efectes causats per l'injust model en forma d'endeutament acumulat amb l'Estat i reduir dràsticament aquell “deute històric” que pesa sobre els comptes públics valencians. La setmana passada va presentar el PP una iniciativa que reflectia aqueixes reivindicacions en el Parlament autonòmic i Vox la va votar en contra. Només va poder aprovar-se perquè els grups de l'oposició, el PSPV de Ximo Puig i la coalició Compromís de Joan Baldoví, la van secundar.

La paradoxa no és menor si tenim en compte que Mazón també ha formulat a l'oposició una proposta de diàleg per a buscar una “estratègia conjunta” de cara al Govern d'Espanya en temes com el finançament autonòmic, l'etern victimisme pels recursos hídrics (és a dir, el transvasament Tajo-Segura) o el reconeixement del dret civil valencià. Amb això, el PP busca crear un front comú del qual es desmarca sense embuts el partit amb el qual comparteix el poder en la Comunitat Valenciana. Es dona la circumstància, a més, que tal front comú ja existia en el període d'hegemonia del Pacte del Botànic i perdura en aquest nou període amb majoria de la dreta. Una plataforma denominada Per un Finançament Just, que ha convocat uns quants actes reivindicatius al llarg dels últims anys, agrupa el PP, el PSPV, Compromís, la patronal CEV i els sindicats CCOO i UGT del País Valencià. L'extrema dreta no ha volgut mai afegir-se a una plataforma que menysprea.

Però hi ha més. No serà només el seu soci el que reme contra els objectius que Mazón ha de perseguir en raó del seu càrrec aquesta legislatura. El seu mateix partit, en els primers compassos del nou Govern de coalició presidit pel socialista Pedro Sánchez, s'ha perfilat com un furibund detractor dels pactes del PSOE amb les formacions independentistes que l'han fet possible. L'amnistia als encausats pel fracassat procés és el gran tòtem d'aqueix rebuig, que també carrega contra els suposats “privilegis” concedits a ERC i Junts. Dirigents amb el pes de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso increpen l'acord dels socialistes amb Esquerra Republicana de Catalunya que preveu condonar una part del deute, en un moviment extensible a la resta de comunitats autònomes, en la seua majoria governades pel PP i cap tan necessitada d'aqueixa mesura com la Comunitat Valenciana.

Quan Mazón va pactar amb Vox, massa alegrement per a disgust de la direcció del PP en el madrileny carrer de Gènova, estava quasi segur, donades les expectatives sobre els resultats de les imminents eleccions generals que tenia aleshores, que hauria de jugar-se les garrofes amb el seu propi cap de files, Alberto Núñez Feijóo com a president del Govern, i que, gràcies a tant de poder acumulat pel seu partit, socialistes i valencianistes quedarien relegats a una funció de comparses. No obstant això, ara, amb Feijóo assegut en els escons de l'oposició en el Congrés, els socialistes, per descomptat, i també Compromís, tenen dosis de protagonisme en la interlocució amb el Govern. Àgueda Micó, la portaveu dels valencianistes, que van incloure en el pacte d'investidura del PSOE amb Sumar la reforma del sistema de finançament autonòmic i la referència explícita a la situació valenciana, ha anunciat que reclamaran la condonació de fins a 42.000 milions d'euros de deute de la Generalitat valenciana i més inversions per a la xarxa de trens de Rodalia en la negociació dels pròxims Pressupostos Generals de l'Estat.

No és allò que el president Mazón esperava. Amb Vox pujat al seu llom irremeiablement, el PP valencià s'esforça per participar amb Feijóo i els seus en les declaracions i les estridències de rebuig frontal al Govern de Pedro Sánchez, però en alguns sentits no pot permetre's veure la legislatura, des de la perifèria, amb la mateixa perspectiva que els que dirigeixen i inspiren la dreta instal·lats en els seus despatxos centrals.