Reivindicació del regal... regal

Llegia l'altre dia que, segons un estudi publicat per la consultora Deloitte en 2019, els espanyols, inclosos els adolescents, es decanten en la seua majoria perquè els regalen diners comptats abans que qualsevol altre present. Ja fa segles els poetes Anselm Turmeda i Quevedo van escriure dos grans poemes sobre el “poderós cavaller” que és el Diner, i com vencia i pervertia qualsevol en les seues actituds i accions. Altres autors en novel·les també van retratar o van caricaturitzar personatges mossegats per l'avarícia, l'afany de lucre sense sentit i fins i tot el fet fet de guardar les monedes sine die (cas d'addicció o ‘dineromanía’, tan greu o més que la ludopatia). Aquest costum de regalar diners ha anat augmentant durant els últims 15 anys. Que cadascú regale el que vulga, per descomptat. Però no ens enganyem: s'estan incomplint les característiques simbòliques –i romàntiques, per dir-ho d'alguna manera- que el regal va tindre en totes les tribus i països durant mil·lennis.

És cert que qui prefereix els diners com a regal els gastarà en alguna cosa que li agrade o els ngressarà com a estalvi. Però també és cert que qui no ho rep mai podrà saber la vertadera estima de qui li ho regala, i fins i tot per a aquest últim és una manera expeditiva i fàcil de “llevar-se el mort de damunt” i quedar bé. Però mai sabrà si ha regalat suficients diners i fins i tot pot ficar en un problema a qui ho rep perquè semblaria que l'altre, encara que fora més pobre, haguera de correspondre amb la mateixa quantitat per a quedar bé.

És per això que l'autèntic regal té fonamentalment un valor simbòlic que trasllada a un segon pla el valor funcional i econòmic. Des d'un punt de vista psicològic obliga al que regala a haver copsat els gustos de l'altra persona, i en alguns casos, si no s'encerta, pot delatar o ser interpretat com a desconsideració, o intent de compra de l'amistat d'una altra persona, més que vertadera admiració, altruisme, solidaritat o agraïment: aquestes últimes serien les categories que confirmarien que recordes l'altra persona. Existeix aço perquè hi ha un caràcter ritual i simbòlic a oferir el regal pel regal i correspondre-hi sense que s'establisca una equivalència de preu: el valor està en el detall. I això serveix per a persones individuals i per a representants de països quan es visiten: a cap president se li ocorre en una visita a un altre país portar diners en efectiu a l'altre president, sinó un objecte que representa al seu país (siguen llibres o anxoves). 

La psicologia social estableix com, a partir d'aquesta reciprocitat positiva, s'estructuren les comunitats al voltant d'aqueix comerç sense benefici. L'esperit de la cosa regalada –que no fa més que encarnar-se en ella- li atribueix un poder màgic de transmissió que qui rep no pot refusar, integrant-se i articulant-se en la societat, fonamentant el vincle social. Tant és així que  alguns sociòlegs van considerar els intercanvis entre grups humans o entre dues persones una “festa”, un “consumir en comú”, per la sola satisfacció d'intercanviar, la qual cosa comporta un moment privilegiat en la vida de la societat: és el fenomen social total que deixa a un costat l'enriquiment. Per això, totes les tribus i societats han creat i institucionalitzat dies marcats on és costum fer presents com a mostra d'amistat, d'amor o de gratitud. Perquè això existisca plenament l'altre no ha de saber què se li regalarà, i, al meu judici, la fredor dels diners trenca la intriga, la sorpresa i l'encant: la màgia del do rebut. Hi ha en aquesta economia del do o del regal un intercanvi i un sobreentés implícit que en l'intercanvi els objectes no es comercialitzen o venen, sinó que s'entreguen sense un acord explícit de recompenses immediates o futures. És en aquests obsequis on es compleix la màgia del regal vertader, perquè el regal demanat o fet per obligació és un fals regal. 

Defense doncs aquesta manera d'entendre els regals o presents perquè, a més de tot el que s'ha dit, formen part d'institucions –polítiques, familiars o religioses- i no pròpiament poden caracteritzar-se com un sistema econòmic. Hui dia no és d'estranyar que es vaja escampant regalar diners, perquè això entra de ple en el sistema econòmic, en la visió filosòfico-antropològica del neoliberalisme: “Posa els teus diners a treballar!”, ens venen els bancs: és el que Karl Marx va analitzar com la reificació de les relacions i l'alienació que va amerant tota la societat. Si regalem diners queden al descobert i solidificats sense rubor la mistificació i el fetitxisme del capital, i això per si mateix li lleva encant a l'operació.

Carles Marco és pedagog i psicòleg.