La fal·làcia de l’“infern fiscal”: només el 0,9 dels contribuents valencians van pagar l’impost de successions i patrimoni

La dreta i l’extrema dreta han convertit la demagògia fiscal en una de les seues principals bases parlamentàries amb l’eterna promesa de la baixada d’impostos com a principal ariet. En la sessió de control al Govern valencià de dijous, el PP, Ciutadans i Vox van agitar el discurs de l’“infern fiscal”, un concepte que contraposen al de “paradís fiscal”, que va començar a prendre força en la campanya de les eleccions a la Comunitat de Madrid per descriure les polítiques del PP a la capital.

El candidat a presidir el PP valencià i president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, va rescatar el concepte en la presentació de la seua campanya interna i els seus parlamentaris han començat a agitar-lo en l’hemicicle, com van fer la portaveu acabada d’estrenar en substitució d’Isabel Bonig, Eva Ortiz, i el diputat Rubén Ibáñez. En la sessió de control, Ibáñez preguntava al Consell “Quan deixarà d’esprémer els valencians?”, i parlava de “castic” en forma de pujada d’impostos. Segons les tesis del PP, que Ciutadans repeteix en un afany kamikaze, l’executiu autonòmic “asfixia” a impostos els ciutadans amb els “augments” successius, mentre Madrid és un espai de llibertat que alleuja la càrrega fiscal. Ortiz qüestionava el projecte del Govern central, que inclou taxes a begudes ensucrades i impostos mediambientals, seguint les directrius de Brussel·les: “Sánchez vol un infern fiscal per als ciutadans”, va assegurar.

El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, va desmuntar l’argumentari del PP recordant que una pujada o una baixada d’impostos no significa res per se. L’últim ministre d’Hisenda amb el PP, recordava Soler, “va dir que no pujaria els impostos i en va pujar 35”. “Una cosa és pujar o baixar impostos, però no sempre és equilibrat. Sempre guanyen uns més que altres”, indicava, i posava com a exemple la política fiscal d’Isabel Díaz Ayuso: “Fixem-nos en Madrid: una baixada d’impostos va i resulta que significa 4.000 euros per a les rendes altes i no res per a les mitjanes i les baixes”. El titular d’Hisenda insisteix que “cal parlar de reforma fiscal i redistribuir les càrregues tributàries”, una redistribució que “sempre ha d’estar buscant la progressivitat”, com indica la Constitució. “Si no, sempre guanyen els mateixos: els de dalt”.

Ateses les dades, l’infern fiscal és pura demagògia. A la Comunitat Valenciana només van pagar l’impost de patrimoni 22.162 persones l’últim any, un 0,9% dels contribuents. En total, sumen un patrimoni de 67.000 milions d’euros. En els últims pressupostos de la Generalitat Valenciana es va acordar rebaixar el patrimoni mínim exempt a 500.000 euros –fins ara era de 600.000, sense incloure-hi el primer habitatge– i l’augment progressiu de la càrrega fiscal en els trams superiors, amb una figura per als patrimonis de més de 10 milions d’euros. La reducció del mínim exempt preveu incorporar 2.200 nous declarants, mentre que l’increment del tipus per als que tenen una base liquidable superior a 10,7 milions d’euros afectarà poc més de 100 persones en tota la Comunitat Valenciana.

L’altre gran impost que preocupa la dreta és el de successions i donacions; el de les herències en llenguatge col·loquial. El 2020, segons les xifres d’Hisenda, van declarar 166.493 hereus; només van pagar impostos 20.627 –entre un i 5.000 euros– i només 6.293 persones –el 3,8% dels que van tributar– van pagar una xifra superior a 5.000 euros. Això és, de nou, el 0,9% dels contribuents. El 87% de les persones que van heretar algun bé no van pagar ni un euro a la Generalitat Valenciana.