Sense llicències i sense declaració ambiental: així es va gestar el circuit urbà que ha portat Camps davant del jutge
Amb València en la cresta de l’onada mediàtica arran de la Copa de l’Amèrica, la Fórmula 1 era el projecte estrela amb què Francisco Camps concorria a les eleccions del maig del 2007.
No debades, el Gran Premi i el traçat del circuit urbà es van presentar 17 dies abans dels comicis, també amb la presència de Rita Barberá, en un acte en què el magnat Bernie Ecclestone va anunciar que només hi hauria Fórmula 1 a València si l’expresident popular guanyava en les urnes.
Tant Camps com Barberá van véncer amb majories àmplies, amb la qual cosa va començar a gestar-se el seu somni: veure rodar els monoplaces al costat amb iots de luxe al port de València, a imatge i semblança de Mònaco.
Un somni que ha acabat convertint-se en un malson per a l’expresident del Consell, imputat fa poc per la construcció del circuit urbà que va passar de no costar ni un euro a les arques públiques, tal com va afirmar moltes vegades, a arribar a un cost de 98,1 milions d’euros.
D’aquesta manera, amb les curses a poc més d’un any (la primera va tenir lloc a l’agost del 2008), el traçat es va construir contra vent i marea, saltant-se tots els tràmits administratius i passant per damunt dels veïns de Natzaret.
Així va quedar reflectit en el decret que va publicar el Consell al febrer del 2008, segons el qual, es va declarar d’interés general tant el Gran Premi d’Europa a València com les obres per a construir-lo.
En virtut d’aquest decret, es va eximir el circuit urbà de declaració d’impacte ambiental, llicència urbanística, llicència d’activitat i de complir els nivells màxims de sorolls permesos.
Per si no fóra poc, tots els seus procediments es van tramitar amb caràcter urgent, sobretot les expropiacions, i va ser prou un certificat d’obres expedit cinc dies abans de les curses per a acreditar que tot es va ajustar a la llei. Finalment, el Consell va poder construir la infraestructura en un temps rècord de 10 mesos.
Resistència veïnal i ecologista
Davant d’aquesta situació, l’associació de veïns de Natzaret, juntament amb entitats com Ecologistes en Acció, van formar la plataforma Fórmula Verda per denunciar el que consideraven una actuació il·legal.
Sobre això, el portaveu de l’entitat veïnal, Julio Moltó, recorda que, “com a conseqüència de les obres del circuit, es va envair i es va estretir una part del llit vell del Túria que estava destinat a zona verda segons el pla general d’ordenació urbana i es va taponar una part del pont de les Drassanes, la qual cosa implica un risc important d’inundació a Natzaret en cas de pluges fortes”.
Moltó destaca també que els dies de curses “el soroll dels cotxes era infernal i el barri
quedava pràcticament incomunicat“.
Per la seua banda, el portaveu d’Ecologistes en Acció, Carlos Arribas, comenta que l’Ens Gestor de la Xarxa de Transport i Ports (GTP), en les licitacions d’obres, negava implícitament l’existència d’un projecte de circuit urbà de Fórmula 1 i se substituïa per una “connexió entre l’Albereda, l’avinguda de França i el port de València”.
La plataforma Fórmula Verda va portar el procés administratiu davant la Unió Europea sobretot per l’absència de declaració d’impacte ambiental, una denúncia que no va tenir recorregut finalment en argumentar els tribunals europeus que el traçat estava integrat en la trama urbana del futur barri del PAI del Grau.
De circuit a solar sense ús i abandonat
Sis anys després de l’última cursa, la part del circuit urbà que dóna a la zona del Grau continua tancada i convertida en un solar ple de tanques i altres elements que es van usar durant les curses.
De totes les instal·lacions, tan sols s’ha pogut reutilitzar el Cuc de Llum, el pont que es va construir per comunicar la graderia del circuit urbà amb un cost de dos milions d’euros.
La infraestructura es va reobrir al desembre del 2016 amb l’objectiu de facilitar la connectivitat de vianants i ciclista entre els barris de Natzaret i el Grau.
La resta del traçat està vinculat al pla urbanístic esmentat, una zona que estava cridada a convertir-se en una de les més avantguardistes de la ciutat.
El conveni firmat al seu moment entre l’Ajuntament i la Generalitat establia que els promotors del PAI haurien de fer-se càrrec de les obres del circuit a través de les càrregues urbanístiques, ja que tenien ja asfaltada una part dels vials.
No obstant això, fonts municipals van comentar fa setmanes que 2no serà possible repercutir el 100% els 40 milions d’euros que va costar el circuit en la zona del Grau“.
Ara, l’Ajuntament treballa en la modificació de l’ordenació continguda en el pla parcial del sector del Grau amb la finalitat d’integrar i ajustar totalment o parcialment el circuit de Fórmula 1 al projecte d’urbanització.
El que sí que està molt avançat, com va informar eldiario.es, és el desmuntatge dels boxs i el pàdoc en els coberts 4 i 5 del port, la qual cosa permetrà destinar els edificis a usos públics.
