El 84,5% dels residents no nascuts al País Valencià parlen “poc” o “gens” el valencià

Un 84,5% de les persones que resideixen al País Valencià i que no han sigut nascudes ací saben parlar “poc” o “gens” en valencià. Així ho mostra l'informe sobre l'estat de la llengua de Plataforma per la Llengua, que apunta sobre aquest coneixement insuficient de la llengua pròpia dels nouvinguts que un 45,8% diu que no sap parlar gens, i el 38,7% que només “un poc”.

Respecte de la comprensió oral del valencià, el 43,1% de les persones enquestades que han nascut fora del país afirma que entén el valencià “bastant bé” o “perfectament”, mentre que el 15,8% afirma que no l’entén “gens”, i el 41,0% que només “un poc”.

Davant aquest situació Plataforma per la Llengua explica que el coneixement del valencià entre les persones d’origen forà “seria fàcilment millorable si la difusió de la llengua pròpia del territori fos una prioritat de l’Administració en les activitats que s’adrecen a la població adulta vinguda de fora”.

Aquesta situació es produeix en un context en el que en la zona valencianoparlant del País Valencià únicament un 28,1% dels habitants es consideren usuaris habituals de la llengua, el que suposa un total de 1.237.659 persones.

Justícia

Un dels apartats especialment que s'ha destacat en l'informe és la presència i ús del valencià en els òrgans judicials, situació que qualifica com “alarmant” ja que en territori valencià tan sols hi ha un jutjat dels 214 que empra amb normalitat la llengua pròpia del país. Es tracta del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Montcada, presidit pel jutge Joaquim Bosch, especialista en Dret Civil valencià i ex portaveu de l’organització Jutges per a la Democràcia.

Plataforma per la Llengua assegura que la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública del País Valencià no ofereix dades totals sobre el nombre de sentències o documents judicials que es redacten en valencià. Tampoc hi ha a hores d’ara cap oferta de cursos de formació en valencià per als funcionaris de l’Administració de Justícia. Afegeixen a més a més que “en diverses ocasions s’han denunciat vulneracions de drets lingüístics perquè els òrgans judicials denegaven traduccions al valencià amb l’argument que calia evitar dilacions indegudes, una pràctica totalment il·legal.