“Acompanyem les dones que volen deixar-ho, la prostitució és violència de gènere, ningú ho fa per voluntat pròpia”

“El que fem és acompanyar i assessorar les dones en els diferents processos vitals en què es troben, per descomptat també si volen deixar-ho. La prostitució és violència de gènere, ningú no ho fa per voluntat pròpia”. Ho explica María Cucalón, coordinadora i treballadora social de l’equip a la província d’Alacant del programa Alba d’atenció itinerant i de recursos per a l’eixida de l’explotació sexual de dones en contextos de prostitució.

Els equips, un en cada província, estan integrats per un total de 9 persones professionals: dues treballadores socials, dues educadores socials, una psicòloga, una advocada, una integradora social, una dona supervivent amb formació en mediació que assessora i acompanya l’equip i una administrativa.

Aquest pla, que persegueix, entre altres objectius, facilitar a les víctimes les eines necessàries perquè puguen abandonar aquesta situació, ha aconseguit en els primers huit mesos de vigència que almenys 59 dones, juntament amb els seus 22 fills o menors a càrrec seu, s’hagen decidit a fer el pas i sol·licitar suport al Govern valencià en matèria d’habitatge, a més d’assistència jurídica i social.

Des del 15 d’octubre de 2021 fins al 30 de juny d’enguany s’han fet 4.236 atencions a 1.310 dones; 3.085 han sigut atencions de caràcter social, 679 jurídiques i 472 atencions psicològiques.

Segons Cucalón, “l’equip està allà on les dones el necessiten i, per tant, presta una atenció en les oficines pròpies a què qualsevol es pot desplaçar, però sobretot du a terme una tasca d’atenció i d’informació itinerant, principalment en clubs i en pisos que es localitzen a través dels anuncis; al carrer ara hi ha menys presència per la pandèmia i perquè alguns ajuntaments les multen”. L’atenció itinerant la fan quatre dies a la setmana i les zones més habituals són Alcoi, Villena, Elda, Torrevella, Dénia i Benidorm.

La tasca que es fa és acompanyar en el procés personal i assessorar en les diferents àrees. “Quan anem als clubs ens trobem reaccions de tota mena. En uns ens deixen entrar sense problemes i en altres es posen més a la defensiva i ens diuen que no tenen res a amagar o que no entenen per a què hi anem”.

Sobre la situació de les dones, Cucalón explica que, quan són víctimes de tràfic, “algunes s’atreveixen a fer el pas de denunciar, però altres no ho fan per por de represàlies cap a elles o les seues famílies”.

En els casos de tràfic, “solen captar-les a Colòmbia, Veneçuela, Nigèria o en països de l’est”. En aquesta última zona, ho fan a través de la figura dels lovers: “S’acosten a elles i les conquisten, els prometen un futur millor a Espanya com a parella i, quan hi arriben, les deixen en un pis o en club i no tornen a veure’ls”.

Després, “els exigeixen el pagament d’un pretés deute generat pel bitllet d’avió, l’allotjament i altres despeses que en realitat no existeixen i per qualsevol cosa que fan van augmentant-los el deute, de manera que es veuen coaccionades”.

En el cas de les hispanoamericanes, “s’acosten a les que estan en situació de vulnerabilitat, amb fills i amb problemes econòmics”. El mateix que passa amb les nigerianes: “Els amenacen de fer mal a la seua família i les obliguen a signar un contracte amb un ritual de vudú pel qual, si no fan el que se’ls diu, recauran sobre elles tots els mals”.

Un altre problema amb què es troben és el de les drogues: “Les obliguen a iniciar-se en el consum, perquè molts clients consumeixen i només paguen si les xiques ho fan també”. Pel que fa al procediment, quan una xica els comunica que vol deixar d’exercir prostitució, “se li ofereix un recurs residencial adequat a la seua situació”.

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, afirma que “programes com aquests van al cor del problema d’aquestes dones, que necessiten atenció psicològica, algú que escolte per cobrir urgentment necessitats molt bàsiques”.

A més, afig que “són programes com aquests els que ofereixen vies reals perquè aquestes dones albiren una vida fora del treball sexual i puguen reconstruir un projecte independent, per això és molt important la faena de les supervivents, perquè elles millor que ningú poden contar que d’això també es pot eixir”.