Així es va intentar esborrar el rastre dels diners públics que van finançar la campanya del PP de Rita Barberá en el cas Taula

La fundació Turismo Valencia Convention Bureau (FTVCB), un dels epicentres del presumpte finançament il·legal del PP de Rita Barberá, va intentar esborrar el rastre dels pagaments a l’entramat empresarial que va abonar la campanya dels populars a les eleccions municipals del 2007. Així ho remarca la interlocutòria de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València que aboca l’exdirector gerent, José Salinas, al banc dels acusats per un presumpte delicte de malversació de cabals públics d’especial gravetat en el marc de la peça separada A del cas Taula. 

El tribunal recorda que es va produir un “esborrament inusual i ininterromput” dels fitxers informàtics anteriors al 2009 i fins i tot l’“intent d’eliminació de la referència numèrica” que, com a proveïdor de l’Ajuntament de València sota el mandat de la difunta alcaldessa Rita Barberá, detenia l’empresa Laterne, unflada amb treballs la realització dels quals no està justificada i encarregada de la campanya de la difunta alcaldessa. L’Audiència Provincial de València considera que Laterne va ser l’“instrument o peça clau per a finançar la campanya electoral del PP de València”.

El titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València, encarregat de la investigació, va rebre una comunicació anònima –signada per “un treballador de València Turisme”– que alertava que just abans del canvi de Govern municipal el 2015, que va desallotjar del poder el PP després de 24 anys al comandament del consistori, “es va destruir documentació de tota mena”, singularment “anotacions comptables i legals”. 

L’operació, segons l’informant, es va fer mitjançant destructores de paper. “La destrucció d’informació no es va limitar a papers”, diu la delació incorporada al sumari del cas Taula. “Sense avís previ es van buidar totes les carpetes del servidor informàtic que contenien informació anterior a un any determinat”, afig l’informant, que incideix que “es va esborrar tot, fins i tot un material que tenia un valor i una utilitat evident”. 

“Ni coneixíem la paraula Laterne”

A més, l’escrit anònim enviat al jutge instructor Víctor Gómez aclaria que en la fundació ni tan sols sabien què era Laterne, la firma del difunt empresari Vicente Sáez. “Ni coneixíem la paraula Laterne”, afirma. També apuntava que un pla estratègic pel qual va cobrar la xarxa d’empreses que presumptament finançava el PP es va fer en la fundació mateixa amb l’ajuda d’una consultora. 

El jutge, “amb la cautela pròpia que s’han de tractar les denúncies anònimes en una causa penal”, va encarregar als investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil buscar el rastre dels fitxers en l’empresa informàtica externa que s’encarregava de la fundació. Així doncs, dos responsables de la mercantil, en la seua declaració com a testimonis davant els agents de l’institut armat, van revelar que una treballadora de la fundació va sol·licitar el 2015, l’any en què el PP va perdre el poder a la ciutat de València, “l’esborrament massiu de dades de l’aplicació”. 

No obstant això, “com que aquesta operació comprenia l’esborrament d’una gran quantitat de dades”, l’analista encarregat del manteniment de l’aplicació informàtica interna de la fundació va fer una còpia de seguretat per “assegurar la integritat del procés que anava a dur a terme”. L’home també va demanar que l’ordre d’eliminar els fitxers li la donaren per escrit i va assegurar a l’UCO que degué donar-la “alguna persona amb perfil directiu de la fundació”. 

Les dades esborrades “de manera massiva” anaven “del 2008 o el 2009 cap endarrere”, va explicar el testimoni. “La justificació que li van donar és que les dades ocupaven molt d’espai” i que es tractava d’“optimitzar el funcionament de l’aplicació”, segons va declarar. 

Els agents de la Guàrdia Civil van obtindre uns quants dispositius amb les dades, però no van aconseguir trobar la informació relativa al grup Laterne. D’altra banda, el requeriment judicial a la fundació Turismo Valencia Convention Bureau només indicava una anotació comptable de les factures. 

Salinas va justificar la destrucció per “raons organitzatives”

José Salinas, el responsable de la fundació del 1990 que ja es va deslliurar del cas Noós, va adduir en la seua declaració com a investigat que la destrucció de la informació el 2015 (l’any de la seua destitució) es va fer per “raons organitzatives” i va donar explicacions vagues sobre els treballs suposadament elaborats per Laterne. També va negar haver donat “instruccions directes i concretes” per a la destrucció de la delicada informació. 

L’UCO, no obstant això, va poder reconstruir els pagaments abonats per la fundació municipal a tres comptes bancaris de l’entramat empresarial de Laterne: 616.000 euros en dos anys. Només per a la campanya del 2007, en què Rita Barberá va arrasar, Laterne va obtindre 2,6 milions d’euros per part d’empreses contractistes de l’Ajuntament de València, segons la interlocutòria del jutge instructor. 

Durant 12 anys, José Salinas i Alfonso Grau, llavors mà dreta de Barberá en el consistori, van coincidir en la fundació. Tots dos s’asseuran en el banc dels acusats pel presumpte delicte de malversació de cabals públics, segons ha confirmat l’Audiència Provincial de València.