Així s’identifiquen els bebés robats del franquisme: “La seqüenciació massiva de l’ADN discrimina millor el parentiu”

La ciència forense, a més de la mobilització de les associacions ciutadanes i la implicació de la Generalitat Valenciana, és una de les claus que han permés identificar quatre bebés robats durant el franquisme. El banc autonòmic d’ADN, que analitza la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), utilitza la tècnica de la seqüenciació massiva tant en els casos de bebés robats com en el de les restes de les fosses comunes del franquisme.

Llúcia Martínez, responsable del servei de seqüenciació de Fisabio, celebra que els resultats hagen permés identificar dues parelles de germans, a més del coneixement científic que aporta l’experiència. “Després de poder ajudar la gent que busca els seus familiars en les fosses, poder identificar aquests bebés robats dona una satisfacció personal i d’equip per les coses ben fetes”, declara a elDiario.es. La investigadora matisa que es tracta de resultats provisionals, ja que estan pendents noves anàlisis per als informes definitius.

La troballa de les dues parelles de germans, anunciada per la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, apunta que van ser robats durant el franquisme, encara que no han transcendit més dades sobre l’origen del furt, un fenomen que es va prolongar des de la dictadura fins ben entrada la democràcia.

La intenció del departament de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana és aportar l’informe definitiu a la Fiscalia: “Aquests fets obrin la porta al fet que es puga investigar i no es pot al·legar la prescripció dels fets, entenc que és un delicte continuat”, ha dit Pérez Garijo, que reclama a l’executiu central la creació d’un banc estatal d’ADN de bebés robats.

De moment, l’equip de Fisabio ha analitzat 134 mostres genètiques (encara que en tenen amb un total de 231) aportades per persones que sospiten que van ser bebés robats, a través de les associacions que batallen per identificar casos.

ADN “intacte i en bones condicions”

A diferència dels ossos trobats en les fosses comunes de la repressió franquista, l’anàlisi genètica en el cas dels bebés robats és “més senzilla”, perquè les mostres “són fresques”, explica Martínez, que afig: “El problema principal amb les fosses és que els ossos estan molt degradats”.

Per contra, amb els bebés robats es tracta d’un ADN “intacte i en bones condicions”. “Tots els marcadors genètics donen un bon senyal per poder ser analitzats”.

No obstant això, no tot és tan senzill. Els familiars que busquen les restes dels seus éssers estimats en les fosses saben amb certesa quin parentiu hi mantenien, però “ací tenen sospites”. El banc d’ADN autonòmic, promogut per la Generalitat Valenciana, és una mena de base de dades que han aportat les associacions de bebés robats. “Has de trobar relacions entre tots i això, en el terreny estadístic, és molt més complicat”, apunta la investigadora.

Així doncs, les perquisicions es compliquen amb el repte de “trobar una relació entre un nombre de persones que no saps a priori quina relació tenen, només saps que sospiten que han sigut robats”. Llúcia Martínez destaca la importància d’incorporar la màxima quantitat de mostres per poder aconseguir més “identificacions vàlides”.

A més, reconeix la investigadora, els bebés robats mantenen “més desconfiança cap a les institucions” que les associacions de familiars de víctimes de les fosses del franquisme. “Realment crec que han sigut més oblidats, a escala estatal hi ha un oblit continuat”, diu la responsable del servei de seqüenciació de Fisabio. “Les institucions els van fallar”, lamenta.

Per a la identificació de possibles casos, l’equip de Fisabio utilitza la tècnica de la seqüenciació massiva de l’ADN, igual que amb les restes òssies de les fosses comunes. Consisteix a “seqüenciar genomes o parts del genoma”.

“En aquest cas, la diferència és que les tècniques de genètica forense clàssiques analitzen regions variables del genoma que s’anomenen poliformismes i que difereixen entre una persona i una altra, aquestes regions són més semblants entre els teus familiars i tu que en la resta de la població”, explica Martínez.

L’equip de Fisabio analitza “moltes més d’aquestes regions” i la potència de la tècnica permet analitzar “quatre vegades més regions”. “Podem discriminar amb més precisió el parentiu entre dues persones”, postil·la.

La investigadora també aclareix que, en el cas dels bebés robats, “en les mostres que donaven resultat positiu de parentiu o probabilitat alta, hem analitzat l’ADN mitocondrial, que s’hereta en línia materna”. “Totes les persones que comparteixen una línia materna tenen el mateix, llavors és ideal per a corroborar un resultat positiu”, conclou la investigadora.

“Només ens queden les proves d’ADN”

No obstant això, abans que les mostres arriben al laboratori de Fisabio, el paper protagonista l’assumeixen les associacions que busquen identificar bebés robats. Lluna Garcia, presidenta de l’Associació SOS Bebés Robats de la Comunitat Valenciana, assegura que en l’entitat estan “excepcionalment i tremendament agraïts” arran de la troballa.

“Han fet mil vegades més amb aquest banc d’ADN que el que ha fet en més de deu anys la Fiscalia”, assegura Lluna Garcia. La presidenta de l’associació lamenta la “falta d’interés i de col·laboració de la justícia i de les institucions sanitàries” amb què han xocat les víctimes. “No se’ns facilita la documentació, perquè diuen que no està ja, que no la troben o qualsevol altra excusa suficient per a tancar els casos”, afig.

Amb la via judicial descartada, “només ens queda recórrer a les proves d’ADN”, assegura Lluna Garcia.