Alcohol i “sorolls sexuals”: sancionats dos soldats de l’UME de sarau amb civils en instal·lacions militars a Eivissa

Dones civils, sorolls d’actes sexuals, música a tota paleta, miccions de borratxos i un soldat jugant a ping-pong en calçotets en un centre de menors. La matinada del 4 al 5 de setembre de 2020 dos soldats de la Unitat Militar d’Emergències (UME) destinats en la base Jaume I de Bétera (València) es van córrer una tabola llegendària en unes instal·lacions militars a Eivissa, a l’estil d’Històries de la puta mili, la pel·lícula estrenada el 1993 amb Juan Echanove de protagonista. Els soldats, en missió de suport a una possible intervenció de l’UME contra incendis forestals a les Illes Balears, han sigut sancionats amb 20 dies d’arrest, segons ha confirmat la secció primera del Tribunal Militar Central en sengles sentències que desestimen els recursos dels uniformats. La tremenda tabola, segons els fets provats, va comptar amb “divers personal femení” civil que va accedir sense autorització oficial a les instal·lacions de Sa Coma, un edifici cedit pel Consell d’Eivissa a l’UME mitjançant un conveni amb el Ministeri de Defensa. El “personal civil” usava un salconduit “personal i intransferible” que els encarregats de seguretat del recinte militar havien facilitat als soldats de l’UME per accedir al recinte.

La directora del centre de menors Pare Morey, situat a tocar de les instal·lacions de l’UME, va relatar que un dels xics acollits el va advertir que es “sentien sorolls i veus femenines” amb un “volum alt”. La funcionària que va remetre la queixa al tinent coronel del Tercer Batalló d’Intervenció en Emergències de la base de Bétera pel comportament dels soldats, assegurava que la gresca va impedir dormir els xiquets, “i va provocar alteracions en la seua conducta”. La testimoni va revisar les imatges de les càmeres de seguretat que van immortalitzar quatre dones accedint a les instal·lacions, un militar de l’UME orinant “fora de l’edifici amb símptomes d’embriaguesa trontollant-se” i un altre uniformat xocant- “amb el vidre” en acompanyar a les civils fins al taxi que les esperava de matinada.

El vigilant del centre, la declaració del qual és d’“importància singular segons la sentència, també va observar amb els seus propis ulls aquella atrafegada vetlada després d’haver sigut alertat per les queixes dels menors, que li van arribar a preguntar si els soldats de l’UME ”estaven fent actes sexuals“. El testimoni també va veure un dels soldats eixint en calçotets del destacament per ”jugar al ping-pong en el centre de menors amb aquesta vestimenta“. El seu company vigilant del complex Sa Coma va confirmar els ”comportaments rars“ dels tabolaires, que ”es trontollaven per estar sota els efectes de l’alcohol“.

El comportament dels soldats no va ser un “bon exemple” per als xiquets, segons va declarar la responsable del centre de menors. Les trobades amb dones alienes al recinte militar es van repetir uns quants dies, segons els testimonis. El vigilant fins i tot va declarar que els menors “venien queixant-se durant temps d’aquesta mena de sorolls i conductes”, si bé va matisar que el comportament anterior i posterior d’altres destacaments de l’UME “ha sigut sempre exemplar”.

La reacció de l’UME, “greument limitada”

Més enllà del consubstancial caràcter festiu de les illes Pitiüses, el Tribunal Militar Central lamenta la “singular gravetat” dels festejos. La missió de l’UME a Eivissa “no és de mera vigilància o presència, sinó que introdueix un plus que consisteix en la necessària permanent disponibilitat”, que en aquest cas “es va veure alterada per la realització de les festes nocturnes i fins a la matinada amb personal civil no autoritzat que han quedat àmpliament acreditades”. Així, l’“obligada” i “ràpida reacció” davant una possible emergència va quedar “greument limitada”.

Els soldats, segons les instruccions de l’UME, tenen ordres d’estar en “perfectes condicions per a executar les seues comeses per si cal actuar davant una emergència, i han d’estar preparats amb els vehicles” i amb un temps màxim d’incorporació al servei actiu d’una hora. No obstant això, a conseqüència de la severa ingesta d’alcohol, els militars sancionats no estaven “en condicions de conduir els vehicles de servei”.

A més, “la seua conducta resulta reprotxable no sols per haver sigut percebuda pel personal responsable del centre de menors i pels encarregats de seguretat, sinó que, cosa que resulta més greu, també va arribar a afectar els mateixos menors que estaven internats (...), en impedir-los agafar el son amb els sorolls i la música a la matinada”, assenyala la sentència.

“Aquesta percepció negativa del personal alié a l’institut castrense del comportament de militars d’una unitat tan prestigiosa en la població civil com ho és l’UME, prestigi aconseguit amb esforç, dedicació i disponibilitat permanent dels seus homes, i dels quals la societat espera la seua col·laboració eficaç en cas de resultar necessari, és especialment significativa des del punt de vista de la gravetat de la falta comesa”, postil·la.

Un dels militars argumentava en el seu recurs que “no hi ha ni una sola prova” que organitzara o participara en una festa i que els vídeos de les càmeres de seguretat “no ofereixen ni una sola imatge reveladora de l’existència de cap alteració”. Per contra, la sentència de la secció primera del Tribunal Militar Central considera que hi ha “prova de càrrec directa” per a imposar una sanció de 20 dies d’arrest i assenyala que no hi ha dubte que el seu comportament “va contribuir greument a alterar el bon ordre de l’activitat concreta que tenia ordenada”. A més, la sentència assegura que la falta va “ser feta de manera conscient amb la seua participació voluntària”, per la qual cosa hi concorre també el dol.

Totes dues sentències no són fermes, per la qual cosa és possible recurs de cassació davant la Sala Militar del Tribunal Suprem.