Alfonso Rus i el ionqui dels diners uneixen les seues defenses per anul·lar els àudios secrets que van iniciar el cas Taula

Alfonso Rus, expresident de la Diputació de València, i Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, han unit les seues estratègies de defensa en el judici de la peça B del cas Taula relativa a la contractació de treballadors zombis en l’empresa pública Imelsa de la institució provincial. L’objectiu prioritari de Rus i Benavent passa per intentar tombar els àudios que el ionqui dels diners va gravar en secret durant anys i que suposen una autèntica història oral de la presumpta trama de corrupció. És l’últim cartutx que els queda als dos principals acusats, asseguts molt a prop en el banc dels acusats, davant els pactes de conformitat que han aconseguit amb la Fiscalia Anticorrupció una desena d’acusats.

Mariano López, l’exsogre de Benavent, va lliurar el 2014 els enregistraments a Rosa Pérez Garijo, llavors diputada provincial i actual consellera de Transparència de la Generalitat Valenciana, que va denunciar els fets davant la Fiscalia Anticorrupció. El ministeri públic va obtindre així dispositius d’emmagatzematge i un ordinador, entregat per Mariano López, que van permetre als investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil estirar del fil i desembolicar la trama, articulada en una desena de peces separades.

“Aquests elements informàtics donen origen al cas Taula en global”, ha recordat en la fase de qüestions prèvies l’advocat d’Alfonso Rus durant l’inici del segon judici de la causa. L’estratègia d’intentar tombar els àudios –deu hores d’enregistraments de reunions, tripijocs i converses comprometedores– ja va aflorar en el primer judici de la peça separada J del cas Taula celebrat durant maig i juny de l’any passat i encara pendent de sentència per part de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València.

Si cauen els àudios, cau tota la causa, segons anhelen les defenses. No obstant això, les perquisicions de l’UCO van permetre confirmar totes i cadascuna de les subtrames. El lletrat de Rus pretén aportar un informe pericial sobre els dispositius d’emmagatzematge que contenien els àudios i que van acabar en mans d’Anticorrupció, tant per part de la denunciant Rosa Pérez com de l’exsogre, que a més va aportar un ordinador portàtil de Benavent que romania en el seu habitatge.

La defensa ha insinuat que la memòria USB de Mariano López mai va ser analitzada per l’UCO, per la qual cosa consideren que no està “legalitzada” ni el seu bolcat autoritzat, cosa que comprometria tant els informes policials successius com els interrogatoris dels imputats en la fase d’instrucció.

A més, també ha acusat Rosa Pérez Garijo de manipular el dispositiu un dia abans del seu lliurament a la Fiscalia. “Fa una selecció dels grans èxits”, ha dit en referència als àudios més comprometedors. Idèntica acusació ha fet respecte a Mariano López. “Tot el que ha treballat l’UCO no es fa sobre una memòria USB legalitzada”, ha incidit.

L’advocat ha demanat la nul·litat de tota la causa, una sol·licitud que el tribunal de la secció segona de l’Audiència Provincial de València ha denegat de pla. El president del tribunal ha dit que “no troba cap motiu” per a la nul·litat de la causa. El lletrat també ha qüestionat la cadena de custòdia de les principals proves que va obtindre Anticorrupció i que van donar el tret d’eixida a les perquisicions de l’UCO.

Si durant quasi set anys, l’autor dels enregistraments va confirmar la veracitat dels àudios i va col·laborar amb el ministeri públic i amb els investigadors de l’institut armat, el seu sobtat canvi de lletrat va propiciar una volantada cridanera de la seua estratègia de defensa. Marcos Benavent sosté des de fa un any que va manipular els àudios i que fins i tot els agents de l’UCO li van fer una mena de guió per a obtindre una declaració teledirigida.

“El més ximple dels advocats no hauria permés mai que Marcos Benavent prestara declaració, acollint-se al dret a no declarar no hi hauria cas Taula, però se li ven que tot és perfectament legal”, ha dit el lletrat de Rus en referència al primer advocat del ionqui dels diners que va pilotar tota l’estratègia de col·laboració amb Anticorrupció.

Juan Carlos Navarro, el penalista que s’ocupa actualment de la defensa del ionqui dels diners, ha qualificat la pericial anunciada pel lletrat de Rus com a “nova i inesperada” i ha demanat la declaració com a testimonis de Rosa Pérez Garijo i de Mariano López. L’advocat ha argumentat que els dos dispositius d’emmagatzematge no contenen la mateixa quantitat d’arxius. Navarro ha demanat que es requerisca a l’UCO el “resultat del bolcat i l’anàlisi” de l’ordinador “perquè les conseqüències poden ser diferents” i ha argumentat que la deriva de la causa principal del cas Taula ha provocat “ingerències de drets fonamentals” en la resta de les peces separades.

Es tracta, en definitiva, de la continuació calcada de la mateixa estratègia de defensa que en l’anterior judici de la peça J, en què Benavent va atacar sense miraments Anticorrupció, l’UCO i al seu anterior lletrat. Per part seua, en el mateix judici, l’exsogre Mariano López va negar haver manipulat els enregistraments. Els agents de l’institut armat encarregats de les perquisicions també van explicar detalladament l’anàlisi dels enregistraments i van confirmar que Benavent va reconéixer en tot moment ser l’autor dels registres sonors.

En aquest segon judici s’ha repetit l’argumentari, encara que s’han sumat nous personatges en el banc dels acusats. Així doncs, el lletrat d’Emilio Llopis, excap de gabinet d’Alfonso Rus, també ha aprofundit en la mateixa línia en al·legar una pretesa vulneració al dret a les comunicacions i a la intimitat, ja que “no consta” que Marcos Benavent “prestara el consentiment” al seu exsogre perquè entregara els àudios emmagatzemats en el seu ordinador.

També ha insinuat que ho va fer “per garantir-se algun tipus d’impunitat” (l’exsogre està processat en la peça D del cas Taula, relativa al ruïnós call center de la Diputació de València, el judici de la qual comença el mes vinent d’abril). “En compte de ser una assegurança de vida, aquests enregistraments han operat per arruïnar-li la vida”, ha dit en referència a Marcos Benavent.

Conclusions “errònies”, segons Anticorrupció

El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, ha titlat les conclusions de les defenses de “totalment errònies” i ha defensat que la cadena de custòdia va estar plenament “garantida”. Ponce ha relatat que l’ordinador i els dispositius d’emmagatzematge van ser precintats “per preservar que no hi haguera cap” manipulació. El representant del ministeri públic també ha recordat que el ionqui dels diners va declarar “en nombroses ocasions” que els àudios els va gravar ell personalment i en secret i que mai els va manipular.

Pablo Ponce ha assegurat que els dues memòries USB “són idèntiques” i ha rebutjat la pericial que proposa la defensa d’Alfonso Rus. El fiscal ha explicat que, quan s’introdueix una memòria USB en un ordinador, canvia la data del seu últim ús que, d’altra banda, coincideix amb la de lliurament del comprometedor material a la Fiscalia Anticorrupció.

No hi ha “cap tatxa d’il·legitimitat dels àudios per part de la persona que els fa [Marcos Benavent], ha destacat. El fiscal ja va desgranar en la fase de conclusions del primer judici del cas Taula la jurisprudència del Tribunal Suprem que apuntala el valor dels àudios com a prova capital de la causa, a més de la cronologia de la cadena de custòdia i les perquisicions de l’UCO.

Reapareix el testaferro de Marcos Benavent

D’altra banda, un altre personatge protagonista del judici de la peça J ha reaparegut en el banc dels acusats. Es tracta de José Estarlich, el blanquejador confés del ionqui dels diners dels fons públics de l’empresa Imelsa que van ser utilitzats en la compra d’un apartament en la localitat alacantina de Xàbia a través d’una empresa pantalla.

Després d’exercir d’home de palla i patir un sever sot econòmic, va ser contractat en Imelsa per Marcos Benavent “com a premi” pel seu paper de testaferro, segons va declarar en el judici anterior en què el ionqui dels diners es va venjar d’Estarlich, marit de la seua secretària en l’empresa pública, tirant-li la culpa de la compra de l’apartament.

El testaferro, que en totes dues peces separades ha aconseguit un pacte de conformitat amb Anticorrupció, ha rebut un inesperat flotador precisament de la defensa de Marcos Benavent, que ha sol·licitat la declaració com a testimoni de Juan Enrique G. F., director de l’Escola Taller en què pretesament va treballar l’acusat. “Volem demostrar que Estarlich sí que ha treballat per a Imelsa”, ha dit el lletrat de Benavent.

El lletrat del blanquejador confés ha acceptat la declaració testifical. Molts personatges del cas Taula es repeteixen judici rere judici, però a vegades, inopinadament, es tiren un cable per apuntalar les seues defenses.