Alfred Costa: “En À Punt tenim els recursos justos per a jugar en la lliga que juguem”

Alfred Costa va arribar a la direcció de la televisió pública valenciana el 8 de març de 2020. Aquella setmana es van cancel·lar les Falles, el coronavirus era una realitat a Espanya i es va decretar l’estat d’alarma que va mantindre la població confinada durant tres mesos. Costa hi va arribar amb la idea d’aprofitar els recursos que hi havia en À Punt per a traure’n més rendibilitat i un programa que apel·lava a la connexió emocional amb els valencians. Poc de temps després de presentar la graella d’estiu, rep eldiario.es al seu despatx a la seu d’À Punt a Burjassot.

Com hi ha anat l’aterratge?

Sense tren d’aterratge i amb el morro baix. El projecte s’havia presentat setmanes abans, però ningú no ens havia preparat ni per gestionar la part informativa ni per tornar-nos imprescindibles. Ja havíem viscut altres esdeveniments per als quals no estàvem preparats, com ara tres convocatòries electorals, que van destrossar els recursos humans i pressupostaris, i dos temporals meteorològics. Penses que no et pot passar res més i arriba la pandèmia en, diguem-ne, el millor moment: les Falles s’envolaven, es preparaven les Fogueres... Els esdeveniments en què tens presència, en què pots invertir poc en màrqueting i tindre molt de retorn, s’esvaïen entre les mans. Ens portaven a pensar en un futur negre. Afortunadament, el fet que tothom estiguera a casa seguint les recomanacions sanitàries va fer que es tinguera set informativa. La gent que no sabia que existíem ens va trobar, els que ens coneixien sabien que érem l’única eina audiovisual que els podia acostar aquella actualitat. També vam tindre el repte de posar el servei públic al servei d’altres mitjans de comunicació que no hi podien accedir. Hem fet una infinitat d’hores de directe com a ‘senyal pool’... Tot obliga a repensar la utilitat de la plataforma de mitjans de comunicació públics en un moment en què es va obrir el debat sobre això.

Com fareu que tota aquesta gent que va descobrir À Punt durant la pandèmia s’hi quede?

Això serà propi del Circ del Sol, perquè necessitarem molt d’exercici damunt de la corda i tenim poques xarxes; haurem de fer molts equilibris. Sabem que serà un estiu anòmal, però entenem que la gent hi estarà expectant, encara que siga a la segona residència i amb aquesta tendència natural a eixir. Sí que és de veres que, davant d’aquesta situació, hem fet dos exercicis molt importants, estranys pel que fa al que és habitual: no baixarem cap minut el pes específic dels informatius, mantindrem la franja matinal, migdia i nit, amb la mateixa duració que en temporada alta –hivern i primavera– i farem un esforç per reflotar la vesprada pensant a fixar-la a la tardor. Hem demanat que formaten la vesprada i que la porten cap a un contingut més pròxim, que la gent diga com ha anat el confinament i com veu el futur, acostar-nos més a la música, a les festivitats... Ens acostarem a les poblacions que no tenen festes per reproduir-les. Llançarem un producte bastant atrevit, ja que ens hem convertit en els reis de la massa mare i la rebosteria, i obrirem un programa de cuina en què mesclarem humor i receptes molt casolanes, i ens colarem a les cases per obrir-los la nevera i reproduir en temps real el que ens propose el xef. Pense que serà divertit.

Una de les grans qüestions és la represa de pel·lícules en castellà, com el cicle de cinema de Berlanga.

Bé, la llei et permet dos exercicis. L’un és emetre tots els productes audiovisuals que s’han rodat en llengua original, en aquest cas en castellà; per tant, no és cap alteració de la llei. Quan disposes d’un catàleg de comèdia espanyola molt taquiller i els socis de FORTA et permeten accedir-hi, doncs és una raresa que tu no ho faces a l’estiu, que encaixa molt bé. Fa dues setmanes que emetem aquest cicle [de cinema en castellà] en què entraran dues pel·lícules valencianes, les vam llançar com a aparador estival i vam pensar que era una oportunitat, els preus eren molt assequibles. L’altre –el cicle de Berlanga– és un aperitiu previ al que serà la gran festa del cineasta l’any 2021, que és allò en què treballem. N’hem adquirit un petit lot i l’estiu encaixa una mica amb aquesta mirada més frívola i còmica.

Significa obrir la porta al fet que hi haja doblatge en castellà?

No, la llei diu que totes les produccions internacionals s’han de doblar en valencià.

El rescat d’alguns continguts o de la figura d’Eduard Forés, per exemple, no pot portar a pensar que la programació és un retorn al que era Canal 9?

Què era Canal 9? Que algú ho definisca. Ací hi ha dos exercicis, un de caràcter patrimonial: encara estem presentant-nos en societat. Hem fet dos anys i la gent no ens té situats en l’imaginari col·lectiu. La gent ens té situats en l’antic espai radioelèctric de l’ex-RTVV. De fet, açò és una radiotelevisió valenciana, sobre això no hi ha cap debat. Ací hi ha dues maneres d’atacar: presentant-te en societat amb productes molt alternatius de tal manera que la gent puga identificar que aquesta és la seua televisió o no, o tractant-los de fer recordar que en aquesta mateixa radiofreqüència hi ha continguts d’aquestes característiques. Com ho hem fet? Jugant amb el patrimoni cultural que té l’Institut Valencià de Cultura. Ho hem tamisat, com els grans xefs, i hi juguem amb humor, amb nostàlgia, juguem a aquests 30 anys que han passat des d’aquella tele fins aquesta, a la manera com han canviat els valencians. Qui té aquesta joia audiovisual en el seu patrimoni? Nosaltres, que és el que ens fa únics. D’altra banda, tornes a traure rendibilitat a l’arxiu. I d’una altra, cada dia has de pensar en productes nous. Tenint Carolina Ferre a la vesprada i amb aquesta part musical, no era un exercici tan estrany. Ell ja col·laborava en aquesta part, entenem que la parella funciona perquè són dues substàncies químiques que poden donar bons moments televisius i ens semblaven atractius. El rol que ocupa Eduard Forés és el de tantes organitzacions musicals que queden òrfenes i potser podem portar a aquest entorn vertebrador la figura d’Eduard, amb nostàlgia musical o sorpreses musicals. És una part afable i de segur que funciona.

Parlàveu de recuperar el dial. No tindre un nombre com altres marques televisives, no haver recuperat el 9... és un hàndicap per a la tele?

Jo entenc que és un hàndicap per al moment en què ix i la tele necessita una gran campanya de màrqueting que venga els valors de la marca i la gent t’identifique. Aquest és l’hàndicap, no canviar de marca o de logo. Tu apareixes de sobte en una freqüència en què no t’identifica ningú, et situes tan lluny de la realitat que és possible que fent zàping no t’identifiquen. El menú habitual arriba al 12 o 15, no van al 30.

La federació de televisions autonòmiques va fer una enquesta en què va detectar que hi havia un alt percentatge de gent que mantenia À Punt en el 9 o l’antiga Canal 9 en el 9. S’havia fos a negre i no l’havien reajustada. El que és més lògic és anar on el mercat diu que et situa la gent. Per què hem de triar un altre nombre si la memòria col·lectiva et situa ací.

Fareu alguna picada d’ullet a aquest 9?

Sí. Volem aprofitar la resintonització del 5G. Mentre hi arriba, que agafen aquesta freqüència nova i la porten al 9. ‘Apunta al 9’, amb el doble sentit que té. Serà una campanya de tanques, bàners... aprofitant els mitjans de comunicació per a arribar a la gent. És una qüestió d’accessibilitat, si no ho poses fàcil als oients i als espectadors és complicat que arriben i et donen el vistiplau.

En el projecte parlàveu de canviar de marca.

No, hi plantejàvem un debat que està obert. Com es fa perquè una cosa que té un valor es dote de valor potencial? La marca antiga, més enllà dels valors negatius, tenia un valor. Quan fas una marca nova que se’n distancia molt, cal fer un exercici de venda. El que hi plantejàvem és: quant de recorregut ha tingut la marca?, ens hem allunyat molt del valor zero que es va reinicialitzar? Hi plantejàvem el debat de si estem en fase d’ajudar aquesta marca, dotant-la pressupostàriament perquè la gent la conega, o si és una marca amb què tothom acabarà identificant-se.

Canviar la marca significa canviar-ne el nom o fer una campanya que busque proximitat?

Ara mateix l’exercici que cal fer, perquè hi ha una marca aprovada, és dotar-la d’aquest entorn en què la gent identifique la marca, el logo, amb aquests valors. Que ens acostem a empreses i institucions i entenguen això que s’escapa a la gent de manera natural.

Hi ha hagut debat pel que fa a la llei i la llengua, especialment per part de partits com el PP i Ciutadans, que demanen més castellà en la tele. Quina presència hi hauria de tindre el castellà?

Bé, en primer lloc hi ha una llei i un contracte programa. Els que han de negociar aquests percentatges són ells, no està a les mans de qui l’aplica. Una altra cosa és trobar escenaris per a enfrontar-se a determinades situacions. La llengua vehicular i el doblatge sempre seran en valencià. Ells estan en situació de valorar quin sostre de creixement tenim i quant podem créixer.

Com és la relació amb les Corts Valencianes i amb la Generalitat? Amb la vostra predecessora, Empar Marco, no semblava sempre cordial.

La relació que hi tenim es dona quan hi comparec i expose els projectes amb absoluta transparència. Quan em pregunten per contractes, figuren en el web; quan em pregunten per programació, l’aprova el Consell Rector. Una altra cosa és que vulguen saber el meu parer sobre la graella, els continguts... Jo agraïsc l’acompanyament en les dues últimes compareixences, perquè em donen l’oportunitat d’explicar i donar resposta als dubtes que tenen. Agraïsc que hi haja aquests entorns parlamentaris perquè el director general hi puga explicar el projecte que gestiona i que ha aprovat el Consell Rector.

I amb la Generalitat?

No hi tinc gaire tracte. Les reunions que hi hem tingut han sigut més aviat trobades en altres entorns.

La tele va nàixer amb un pressupost de 55 milions, que han quedat com una mena de mantra. Penseu que hi van faltar recursos econòmics?

Per al contracte programa que hi ha ara vigent tenim els recursos justos per a jugar en la lliga en què juguem. La dimensió que demanem a aquesta televisió no pot ser la que tots aspiren que tinga. Sempre pose les mateixes comparacions: nosaltres tenim moltes obligacions, per llei i per contracte, amb aquests diners. Disposem del que disposem per a continguts, doblatge, informatius, comprar decorats o no, il·luminació. És molt o és poc? Depén d’açò: tenim obligacions de producció informativa pròpia? Sí. Hem fet més del que es demana per la pandèmia? Sí. Si es gestiona bé, s’hi poden fer algunes millores. Ara bé, estem en condicions que ens comparen amb altres televisions autonòmiques que tenen el mateix pressupost o menys? Depén de les necessitats territorials. No és el mateix una televisió uniprovincial amb desplaçaments a 50 quilòmetres. Només els recursos en aquest sentit ja afecten, nosaltres tenim la població en tres províncies distribuïdes en vertical. I la qüestió demogràfica: tenim una població de 5 milions d’habitants, el nostre cost per habitant és dels més baixos.

Llavors, a la tardor, quan arribe el moment d’elaborar els pressupostos, demanareu més recursos per a À Punt?

Jo hi seré molt responsable, atesa la situació, perquè entenc que han d’eixir les sumes. Vaig arribar a aquest projecte amb la responsabilitat de dotar d’eficàcia i eficiència els recursos actuals. Només demostrant que amb aquests recursos es poden fer més hores i millorar la qualitat dels productes és que estarem en condicions de demanar més diners. Ara mateix el que toca és demostrar que amb aquests diners s’hi poden fer millores.

Els informatius ofereixen bones xifres d’audiència. El taló d’Aquil·les de la mitjana pot ser la programació? Són els esports? On es pot millorar?

Tenim punts forts i febles. Treballem en això, igual que en la comparativa de les autonòmiques. Mirant la mitjana d’altres televisions t’adones que estan situades més o menys com la resta de les cadenes. Però, per les condicions en què van obrir, tenen una penetració més alta. Els és més fàcil que l’espectador s’hi quede. Durant la pandèmia hem aconseguit que algunes franquícies en hora punta s’hi assenten, no sols amb els joves, sinó també amb població més gran, un públic que sol connectar-s’hi de vesprada. Aquesta és la franja que d’alguna manera volem treballar com a estratègia, situar-nos en els espais en què hi ha més presència de públic.

Esports com el futbol són molt costosos a l’hora d’emetre’s i, fins i tot, és qüestionable la despesa que generen en una televisió pública. En aquest espai, què penseu que hi falta?

Una cadena autonòmica et permet jugar amb les emocions. Tenim una redacció molt preparada en la ràdio. Segurament l’oient s’ha adonat que amb un calendari tan sofisticat... tenim bàsquet, partides de pilota..., aquest és el nostre territori radiofònic. En televisió és més complicat, perquè fins i tot els equips més menuts tenen cedits els drets. Estem en condicions d’adquirir aquests drets? Només pel que fa a equips molt pròxims o arribant a acords de presència; siga com siga l’escut, que cada locutor cante els gols fora. Sense equidistància, que és complicada en una ràdio autonòmica. L’objectiu és guanyar quant a hores d’emissió entre setmana, principalment enfocades a l’espai radiofònic. En televisió podem jugar amb l’esport autonòmic, amb la pilota valenciana.

Abans de la pandèmia es preparava una comissió parlamentària per a reformar la llei. Des del vostre punt de vista, què hauria de canviar?

Tinc entés que es reactivarà. Té dos vessants: analitzar què cal canviar de la llei després de l’experiència de dos anys i no oblidar que va vinculada a un contracte programa que acabarà el 31 de desembre. L’any 2021 hi haurà noves obligacions. Tot del que hem parlat de la programació no té tant a veure amb la voluntat del director general com amb el fet del que li demanaran els parlamentaris després d’analitzar la realitat sociodemogràfica de la nostra comunitat i què demanaran a la radiotelevisió pública: producció pròpia, doblatge, hores en cada llengua, programació infantil...

Però la Direcció General podrà fer-hi alguna aportació. Vau fer un estudi de mercat previ.

Sí, heus ací. Quan parlem de programació infantil complim les hores que ens demanen, però també parlem del fet que aquesta població cada vegada para menys atenció al televisor. No hem de confondre hores de programació amb abast. Us sorprendria saber que les xifres més altes en públic infantil les tenim en productes com A córrer, perquè el veuen amb la família; la sèrie Maniàtics, Cantant al cotxe... No consumeixen animació, perquè va destinada a ells, tenen els seus propis gustos i la capacitat d’accedir a continguts. Potser és el moment de plantejar-nos amb la comunitat educativa, que entenen quins entorns cal atacar, quins continguts audiovisuals es poden produir de connivència amb el sector audiovisual valencià perquè arribe de manera més directa a preadolescentes i adolescents. Podem mantindre una finestra oberta generalista, però aquest públic ja no té la televisió en la seua dieta mediàtica.

I la plataforma digital?

A l’octubre posarem en marxa el web nou, que, a més de portal informatiu, serà un portal de vídeos, amb molt més accés al catàleg.

Una altra qüestió una mica polèmica va ser l’emissió de les misses durant l’estat d’alerta. Fins quan les mantindreu?

El Consell Rector va votar mantindre’n l’emissió mentre hi haja limitacions de mobilitat.

En quina situació estan les oposicions?

La relació de llocs de treball de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació està aprovada; per tant, seria lògic que fora com més prompte millor. Com que hi ha una sèrie de llocs de treball de la Corporació que tenen el paral·lel corresponent en la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, seria lògic que isqueren les categories que conflueixen alhora. Per a resoldre les de la Societat, primer de tot cal aprovar la relació de llocs de treball, que està en estudi, del terç de la massa salarial [la llei estableix que la plantilla no pot superar un terç del pressupost de la radiotelevisió. En aquests moments hi ha una moratòria a aquesta disposició].

Una part de la plantilla forma part de la borsa de treball. Es preveu consolidar aquestes places?

No. Eixiran totes les places ocupades a oposició.

Enguany?

No, la idea és que, una vegada s’arribe a l’acord sobre la relació de llocs de treball, es llance. Esperarem primerament que la Direcció General de Pressupostos ens explique l’escenari i farem les correccions.