Una altra denúncia per agressió en el CIE de València: un intern assegura que li van pegar colps quatre agents quan es va queixar d’un mal de queixal
Un intern del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors, a València, va denunciar dilluns passat en el jutjat que quatre policies li van pegar una pallissa després de demanar assistència sanitària perquè sentia un dolor fort en un queixal. Tal com han informat des de la plataforma CIEs NO, l’incident va tindre lloc la nit del dimecres o el dijous de la setmana passada –el jove no recorda la data amb precisió–, després que l’intern pitjara el timbre de la cel·la per avisar a la policia mentre “cridava de dolor” i reclamava atenció sanitària per al queixal.
Passats uns minuts, l’intern va explicar que quatre policies van entrar amb “actitud violenta” i un d’ells el va tirar a terra d’una espenta –sempre segons la denúncia–. Posteriorment, prossegueix, “van començar a colpejar-me, pegant-me puntellons cos” i, malgrat tractar de protegir-se, sosté que un dels agents li va pegar un puntelló fort al cap que li va tocar l’ull. L’informe mèdic de l’exploració que li van realitzar l’endemà va constatar “múltiples excoriacions superficials longitudinals en tòrax i membre superior esquerre” i “hematoma periorbitari esquerre”.
Després de l’agressió, que segons afirma va ser presenciada pels companys de cel·la, els policies el “van agarrar fortament i, amb les mans immobilitzades darrere l’esquena”, el van traure de la cel·la. A “espentes” el van traslladar al pis inferior, on el van tancar durant una hora en una habitació, segons relata, i durant aquest temps assegura que va patir forts dolors pels colps que havia rebut. Insisteix que no va rebre assistència sanitària i que els agents es van negar a donar-li aigua. A més, diu que va veure “que els policies reien” a través de la finestra de l’habitació.
Aquesta situació li va provocar un “fort estrés, ansietat i frustració” i “tal grau de desesperació” que es va autoinfligir una sèrie de talls en el cos “amb un metall que va poder extraure de la persiana”.
L’endemà el van portar a un centre mèdic, on se li van receptar diferents medicaments que havia de prendre cada huit hores, encara que, segons consta en l’escrit de la denúncia, no en va rebre cap fins al dilluns 25 de juliol.
La víctima sol·licita al jutge que s’aporten els enregistraments de les càmeres del CIE, la identificació dels agents de servei que podien haver participat en els fets, que es prenga testimoniatge als testimonis –presents en la cel·la durant l’agressió– i que l’explore el metge forense. De la mateixa manera, considera l’Estat –pel fet d’estar privat de llibertat i sota la seua custòdia– “responsable indirecte de l’agressió”, per la qual cosa considera que no pot autoritzar la seua expulsió “perquè estaria protegint-se a si mateix”, per la qual cosa reclama que se suspenga la seua expulsió, “perquè ha de prevaldre la meua condició de víctima fins que s’aclarisquen els fets”.
La Campanya pel Tancament dels CIE i la fi de les deportacions també exigeix que es paralitze la seua expulsió mentre s’investiguen els fets, es determinen les responsabilitats directes i indirectes i es castiga els culpables.
“Exigim que no torne a passar el mateix que casos anteriors de presumptes agressions policials en el CIE: queden en la impunitat, perquè s’actua amb diligència per expulsar la víctima, però no es té la mateixa urgència a investigar la denúncia i acaba sent arxivada per absència de l’interessat”, exposa.
El senador de Compromís Carles Mulet ha presentat una bateria de preguntes en la cambra alta dirigides al Govern sobre aquesta qüestió. El parlamentari valencianista pregunta sobre les mesures que adoptarà l’executiu per depurar responsabilitats; si ha identificat els agents que podien haver participat en els fets; sobre les mesures a adoptar per evitar que es repetisquen aquests fets; sobre què farà el Govern per donar servei d’assistència psicològica en aquests casos; i finalment, es qüestiona per què es mantenen oberts els centres d’internament d’estrangers.
Sense protocol de prevenció de suïcidis
Les circumstàncies d’aquest nou cas de denúncia d’agressió, asseguren des de CIEs NO, tenen una relació estreta amb les deficiències de funcionament detectades en el recent informe sobre Sapadors del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP) del Defensor del Poble. El document recull les conclusions de l’última visita a aquest CIE feta per personal tècnic de l’MNP el 18 de novembre de 2021.
Més de dos anys després del suïcidi en Sapadors de Marouane Abouobaida, “no hi ha un Protocol de Prevenció del Suïcidi pròpiament dit, ni una valoració específica de l’estat de salut mental o afectació emocional per l’internament en el CIE, així com tampoc es valora el risc suïcida, ni tan sols la història clínica té un apartat per a l’exploració psicopatològica”, s’afirma en l’informe. Així doncs, recorden que el denunciant d’aquesta última agressió va reconéixer que mentre va romandre aïllat en una habitació va tindre “pensaments suïcides” i es va arribar a autolesionar, però en cap moment va actuar la policia per evitar mals majors. La policia de Sapadors “també va aïllar Marouane i només va intervindre quan ja s’havia llevat la vida”.
La manca d’assistència psicològica o psiquiàtrica en Sapadors és “especialment greu” davant la “pressió mental” que pateixen els interns per la falta d’activitats en el centre i que “desencadena emocions de ràbia, frustració, apatia, etcètera”, segons posa en evidència el Defensor del Poble. Per això, en l’informe de l’MNP es demana que es cree una consulta d’assistència psicològica i psiquiàtrica: “Resposta del CIE de Sapadors a aquesta recomanació: sense resposta”.
A més, quan es produeixen casos com el de la setmana passada, “no hi ha un procediment sobre com actuar ja que Sapadors ‘manca de llibre de queixes de maltractaments i de protocol de tramitació de queixes i denúncies per maltractaments’, es denuncia en l’informe”. L’intern que va denunciar l’agressió “ni tan sols va poder donar el número de placa dels policies a qui ha denunciat, perquè molts no la porten visible, tal com constata l’MNP. I si la policia li haguera permés acudir al servei mèdic del CIE, tampoc se sap quina destinació hauria tingut el comunicat de lesions, perquè el personal mèdic l’hauria remés al director del centre perquè decidisca el tràmit a seguir”. L’MNP torna a exigir al servei mèdic que remeta els comunicats de lesions directament al jutjat de guàrdia i al jutjat de control del CIE, ja que així ho estableix la Llei d’enjudiciament criminal.
“Sapadors, igual que tots els CIE, continua sent un lloc sense dret a tindre drets”, conclouen des de CIEs NO.
0