Anglés viu? Netflix creu que és factible
És viu Antonio Anglés? L’assassí de les xiquetes d’Alcàsser, nascut a São Paulo i que actualment tindria 57 anys, ja està tres dècades desaparegut després d’una fugida de pel·lícula. Dos veterans periodistes d’investigació –Genar Martí (la Pobla de Vallbona, 1969) i Jorge Saucedo (València, 1975)– segueixen des de fa anys i en diversos països la pista del fugitiu més famós d’Espanya. La sèrie documental Anglés: historia de una fuga, estrenada en Netflix, aporta valuoses claus que apunten a la possibilitat que el delinqüent, de qui es va perdre definitivament la pista al port de Dublín el 24 de març de 1993, sobrevisquera a la trepidant fugida, en plena commoció a Espanya pel segrest, la violació i l’assassinat de les adolescents Toñi, Miriam i Desirée.
“Enfrontar-se a un cas de fa tants anys és summament complicat”, explica a elDiario.es Genar Martí, codirector de la sèrie. Després de recol·lectar tota la documentació del cas, incloent-hi el sumari, els periodistes van rastrejar telèfons i adreces dels principals testimonis, amb el greu inconvenient que algunes fonts havien mort i altres romanien pràcticament il·localitzables, atés el temps transcorregut. “És una faena d’anys, al final actives tots els recursos possibles per a localitzar les fonts”, afig Martí.
El crim d’Alcàsser va donar peu a un cicle de fem televisiu, amb programes especialment tòxics que van promoure una teoria de la conspiració sense cap ni peus, singularment Esta noche cruzamos el Missisipi, de Telecinco, dirigit per Pepe Navarro, en què es van arribar a exhibir imatges de l’autòpsia d’una de les víctimes, entre molts altres atropellaments comesos en horari de màxima audiència.
Però el tenebrós cas també ha propiciat excel·lents treballs periodístics, com el llibre pioner de Joan Oleaque o el més recent signat pels autors del documental. Una de les principals exponents d’aquest periodisme seriós i rigorós és la cap de Successos del diari Levante-EMV, Teresa Domínguez, que explica en el documental les peripècies de la fugida pas a pas.
Una fugida de 44 dies
La sèrie, dividida en tres capítols, arranca la nit del 24 de gener de 1993, quan es van trobar els cossos de les tres adolescents, i repassa minuciosament els 44 dies de fugida d’Antonio Anglés, un delinqüent experimentat amb seriosos antecedents penals. “S’alineen els planetes perquè a Anglés li isca tot bé i a la policia, tot malament”, resumeix Martí. La catastròfica cadena d’errors policials i la perícia de l’escapolit, amb bons contactes en el submon de l’hampa i molts diners en efectiu a mà, fan que el fugitiu sempre porte un avantatge, almenys, de 24 hores respecte dels seus perseguidors.
La sèrie de true crime, rodada en diversos països, compta amb els testimoniatges de les amistats de la família Anglés a Catarroja i el pas del fugitiu per Alboraig, Benaguasil i València, on aprofita per a canviar d’aspecte en una perruqueria mentre la ciutat vivia un ampli desplegament policial per a la seua localització infructuosa. Els amics de l’època, que apareixen a la vista de tots davant la càmera, fins i tot aporten fotografies inèdites. “Ha sigut dur convéncer-los, ningú deia que sí a la primera”, recorda Genar Martí.
Amb uns quants milions de pessetes en metàl·lic a disposició seua, l’assassí de les xiquetes d’Alcàsser culmina la primera etapa de la fugida cap a Vilamarxant i, després del segrest d’un agricultor en el seu vehicle, continua cap a Minglanilla (Conca), Madrid i, finalment, Lisboa. Mentrestant, el seu amic Miguel Ricart, únic condemnat, confessava el crim a la Guàrdia Civil.
El cartell de la Interpol amb les fotos d’Anglés, un document icònic del terrible crim que va marcar tota una època, inclou les identitats falses que va usar al llarg de la seua carrera delictiva, així com els tatuatges que podien delatar-lo (un esquelet amb una dalla al braç dret i la llegenda “Amor de madre” i una dona xinesa amb paraigua en l’esquerre).
A Lisboa, Anglés pernocta amb un toxicòman fins que resulta identificat. No obstant això, l’ordre de detenció de les autoritats espanyoles tarda a arribar a les mans dels seus homòlegs portuguesos a pesar que la policia lusitana el tenia localitzat. “És un punt crucial que no és gens clar i no ha sigut ben explicat per la Policia”, lamenta l’autor de la minisèrie.
Polissó en el ‘City of Plymouth’
Anglés va aconseguir embarcar-se com a polissó en el vaixell de càrrega City of Plymouth. Durant la travessia cap a la capital irlandesa, la tripulació del vaixell el detecta i el manté retingut. Però el fugitiu es tira a l’aigua i és rescatat i tancat en una cabina. A l’arribada al port de Dublín, on agents de la Garda (la Policia de la República d’Irlanda) esperen l’arribada del vaixell de càrrega per col·locar-li les manilles, Anglés s’ha esfumat.
Què va passar a bord del City of Plymouth? Els autors del documental compten amb el testimoniatge clau del capità Kenneth Farquharson Stevens. Tot apunta a alguna mena de col·laboració per part d’algun membre de la tripulació, atés que la cabina estava tancada. Els periodistes han aconseguit establir quins mariners, uns quants d’ells ja morts, van estar en contacte amb Anglés. També han aconseguit el testimoniatge inèdit d’un altre testimoni portuari que assegura haver vist el fugitiu baixar del vaixell tranquil·lament. “És un testimoniatge molt important, la baula perduda que confirma que va poder baixar del vaixell pel seu propi peu”, afirma Martí.
La veritat és que la pista del criminal es perd per sempre a Dublín. No obstant això, els dos periodistes valencians han indagat diversos indicis rellevants. D’una banda, han localitzat els registres sobre la temperatura i el nivell de la marea d’aquella jornada. També han aconseguit acreditar que des del port irlandés partien vaixells cap a destinacions com el Brasil, país d’origen d’Anglés, l’Uruguai o Mèxic, encara que no es conserven els registres d’entrades i eixides de vaixells. “No vam poder confirmar quins vaixells van eixir del port en aquestes dates, però sabem que ho feien amb una periodicitat setmanal o quinzenal”, explica Martí.
La policia irlandesa també indaga actualment els cadàvers de diversos individus no identificats morts en aquelles dates, encara que el Grup de Localització de Fugitius de la Policia Nacional espanyola, que tres dècades després encara segueix la pista d’Anglés juntament amb la Interpol, no té constància de cap diligència practicada per part dels seus homòlegs.
El fugitiu sempre va tindre al cap el Brasil com a destinació per a evitar els seus problemes judicials a Espanya, fins i tot abans del crim d’Alcàsser. Els autors del documental també van viatjar al país de naixement d’Anglés, on van aconseguir localitzar sa tia, a pesar que “buscar persones en São Paulo [una urbs amb una població de més de 12 milions d’habitants] és com buscar una agulla en un paller”.
“Ha sigut molt difícil localitzar els seus familiars, perquè les adreces que teníem són de fa 30 anys, però el testimoniatge de sa tia és molt interessant, tinc la sensació, com la Policia, que si el seu nebot tocara a la seua porta i depenguera d’ella ajudar-lo, ho faria”, sentencia el periodista.
Els negocis de la família Anglés
La sèrie documental repassa també el cridaner patrimoni i els problemes judicials d’uns quants germans d’Antonio Anglés, amb nombrosos antecedents penals, criats en una família lumpenproletària molt pobra i vinculats pretesament al tràfic de drogues i a altres negocis dels baixos fons. Així doncs, han amassat un patrimoni immobiliari cridaner, gestionat per Kelly (germana d’Anglés), a més d’unes quantes empreses. “Sorprén molt com aquesta família ha pogut obtindre aquest patrimoni, són moltes propietats, pisos en barris humils, però que sumen bastant i van generant ingressos”, afirma Martí.
Un informe de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (Udyco) de la Policia Nacional va ressenyar els viatges i els moviments bancaris de Kelly als Estats Units. El 2012, va participar en el talent xou Tú sí que vales. Carlos, un altre dels germans, va ser condemnat a un any i tres mesos de presó per un delicte de tinença il·lícita d’armes, així com a tres anys i sis mesos més de presó i al pagament d’una multa de 5.000 euros per un delicte contra la salut pública, en un judici en què van resultar absolts dos germans més per una pretesa extorsió a un soci empresari en una gasolinera a Iecla (Múrcia). El condemnat tenia un Ferrari i un Audi en el seu garatge.
La causa va fer aflorar uns quants negocis familiars, com un restaurant o una clínica capil·lar, entre altres. Després del judici (i la inevitable exposició mediàtica a causa del seu conegut cognom) es van desfer de moltes de les empreses. Tots els germans es van canviar el cognom i van substituir el patern Anglés pel matern Martins.
El febrer passat, la Guàrdia Civil va detindre Joaquín Martins (abans anomenat Mauricio) pel presumpte segrest d’un home que va ser retingut a Montserrat i alliberat nu a Paiporta, després d’haver sigut pretesament torturat. La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Picassent va decretar l’ingrés a la presó provisional, comunicada i sense fiança del Mauri i d’altres tres pretesos companyons.
L’ombra del crim d’Alcàsser
El 1997, Mauricio va reconéixer que va comprar a un toxicòman la pistola utilitzada presumptament en un atracament a un banc i per a assassinar a les xiquetes d’Alcàsser i que li la va donar al seu germà Antonio. Malgrat alguns indicis sobre la seua pretesa participació en el crim, mai va ser acusat i fins i tot es va passejar pels platós de televisió que el van convidar.
L’ombra del crim d’Alcàsser sobrevola tres dècades després la família Anglés. La titular del Jutjat d’Instrucció número 6 d’Alzira, encarregat del cas Alcàsser, manté obertes les perquisicions sobre el parador del fugitiu. El cas prescrivia el 2019, per haver-se practicat l’última diligència deu anys abans. Arran de les revelacions de Martí i Saucedo en el seu llibre El fugitiu (Vincle, 2018), la jutgessa va sol·licitar una comissió rogatòria a Irlanda i el Regne Unit i el comptador de la prescripció va tornar a la casella d’eixida.
El 14 de desembre de 2029 prescriuen els fets. Antonio Anglés, si és que és viu, tindria 63 anys. De moment, el fantasma d’Anglés continua en crida i cerca.
0