Balanç de l’eutanàsia a la Comunitat Valenciana: dues sol·licituds aprovades, una de rebutjada i una en estudi

Des que el 24 de juny passat entrara en vigor la llei d’eutanàsia a Espanya, quatre són les sol·licituds que ha atés la comissió valenciana de garantia i avaluació del dret a la prestació d’ajuda per a morir prevista per la norma estatal (composta per quinze professionals de la medicina, la infermeria, la psicologia, treballadors socials o juristes). Dues d’aquestes peticions s’han aprovat, una s’ha denegat i una quarta està en estudi, segons han informat fonts de la Conselleria de Sanitat.

Les dues peticions aprovades corresponen al final del mes d’agost. El primer cas, el ja conegut d’una dona de més de seixanta anys d’edat i amb una fase molt avançada d’esclerosi múltiple, una malaltia que patia des de fa més de dues dècades, que va poder exercir el dret a una mort assistida a l’hospital Sant Joan d’Alacant.

El segon cas correspon a una dona d’uns 86 anys amb tetraplegia –patia paràlisi supranuclear progressiva– i testament vital, que es va resoldre “molt prompte”, tal com reconeixen des de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD) a elDiario.es. La sol·licitud es va produir el 31 de juliol i la mort assistida va tindre lloc el 22 d’agost.

No obstant això, María José Alemany, presidenta de DMD a la Comunitat Valenciana lamenta que la comissió d’avaluació haja rebutjat una tercera petició, que va tindre lloc al setembre, per voler ser “massa garantistes”.

Es tracta d’una altra dona, d’una seixantena d’anys i sòcia de Dret a Morir Dignament, amb mal de Parkinson molt avançat des de fa sis o set anys: “Es tracta d’una patologia que requereix molta medicació, li causa un dolor gran i li impedeix dormir, a més de provocar-li episodis de hipercinèsia, amb moviments involuntaris com ara espasmes o salts que fa que es pegue contra els mobles i es cause mal”.

La seua sol·licitud va ser rebutjada inicialment pel facultatiu que la tractava i per la coordinadora mèdica, motiu pel qual la petició es va documentar i es va traslladar a la comissió de garanties. “Per complementar els informes, la pacient va rebre la visita de la treballadora social, el neuròleg i el psicòleg, que van entendre que hi ha més opcions de tractament, com la cirurgia, i van denegar la petició, de manera que només queda oberta la via judicial per mitjà de la presentació d’un recurs contenciós administratiu”, assenyalen des de Dret a Morir Dignament: “És molt difícil defensar un recurs contra la comissió experts”.

Aquesta opció molt costosa i poc viable, “aquesta persona ha de tindre recursos econòmics per a aconseguir un advocat i un metge que faça el peritatge, a què cal sumar el desgast físic i psicològic de la via jurídica per a una persona que ja pateix per la seua malaltia”. “Aquesta decisió suposa una condemna a continuar patint fins que ells consideren que ja no es pot patir més”, lamenta la presidenta de DMD, que explica: “Tots estimem la vida, però hi ha un moment en què ja no és assumible”. Així mateix, afirma que l’alternativa quirúrgica a penes milloraria la seua situació, “potser, si li ho hagueren proposat abans, la resposta hauria sigut diferent”.

Del quart cas, el que està en estudi, es desconeixen de moment els detalls.