La portada de mañana
Acceder
La coalición de gobierno entra en una grave crisis
Crónica - El último choque de Calviño y Díaz (al cierre de esta edición)
Opinión - El Régimen del 78 se embarra en un pantanal, por Rosa María Artal

Batalla judicial en l’Audiència Nacional entre Google i el fill de l’alferes jurídic del procés contra Miguel Hernández

Audiència Nacional.

La croada judicial del fill d’Antonio Luis Baena Tocón, alferes jurídic que va participar en el procés al poeta comunista Miguel Hernández, contra tot aquell que gose informar sobre el paper de som pare en la repressió franquista de postguerra ha arribat a l’Audiència Nacional. J. F. B. G., funcionari jubilat, ha aconseguit que el nom de son pare, un perfecte desconegut per al públic no especialitzat, adquirisca una certa fama pòstuma pel fet d’haver demandat a Juan Antonio Ríos Carratalá, catedràtic de la Universitat d’Alacant i autor d’una extensa obra sobre el franquisme. De moment, no ha aconseguit eixir-se’n amb la seua, encara que la batalla jurídica continua.

El titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 d’Alacant va desestimar la demanda contra la Universitat d’Alacant, en una sentència molt contundent que avala la investigació acadèmica, tal com va informar elDiario.es. En paral·lel, el fill de Baena Tocón va formular una reclamació davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) contra Google Spain SL en què sol·licitava el dret a la supressió de 18 URL amb informació sobre son pare. La demanda contra l’UA va propiciar que nombrosos mitjans de comunicació, institucions acadèmiques i xarxes socials unflaren la bola de neu (l’anomenat efecte Streisand) amb el nom del difunt Antonio Luis Baena Tocón com a protagonista involuntari. 

L’AEPD, en la seua resolució, considera que la pretensió del fill de l’alferes jurídic “manca de fonament”. La normativa de protecció de dades no empara un difunt, tal com van explicar en el seu moment experts en la matèria. “Les URL disputades remeten a informacions que presenten rellevància i interés públic i històric inqüestionable”, afirma l’organisme. Així doncs, es tracta de “fets històrics d’extraordinària rellevància” sobre la condemna a mort del poeta Miguel Hernández, “que ocupa un lloc destacat en la història de la literatura del segle XX d’Espanya”, recorda l’AEPD. 

A més, la resolució afig que les dades del funcionari “són exactes” i la seua publicació està emparada pel dret a la llibertat d’informació i a la producció científica. La sol·licitud del fill de Baena Tocón al·ludeix també a tres URL que remeten a pàgines institucionals. “És de rellevància pública la informació que les autoritats publiquen en el Butlletí Oficial de l’Estat, d’acord amb el procediment establit legalment, de manera que siguen accessibles sense restriccions també a través de motors de cerca”, diu la resolució. 

El dret a l’oblit, recorda l’organisme públic que vetla per la protecció de dades, “té el límit en la llibertat d’informació”. La resolució al·ludeix també al paper de les hemeroteques digitals: “Fan una contribució substancial a la preservació de notícies i informacions que constitueixen una font important per a l’educació i la investigació històrica”.

Més important encara, la llibertat d’expressió preval en gran manera quan una investigació concerneix persones que exerceixen funcions públiques “en assumptes de rellevància” per la seua activitat professional, com és el cas de l’alferes jurídic Antonio Luis Baena Tocón. Suprimir de la xarxa les 18 URL, com pretenia J. F. B. G., “transgrediria l’ordre jurídic” i “lesionaria l’interés públic”, assegura l’AEPD. 

L’home va presentar un recurs de reposició contra la resolució inicial de l’organisme, que li va respondre aclarint que en el seu àmbit competència “no està la valoració ni la investigació de la notícia o de les publicacions”. Esgotada aquesta via, el fill de Baena Tocón va recórrer la resolució davant la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, segons han confirmat a aquest diari fonts jurídiques. 

En el fons de l’assumpte sobrevola, a més del dret a l’oblit, l’aval a la recerca acadèmica sobre la repressió franquista. La batalla del fill de Baena Tocón contra el catedràtic Ríos Carratalá i la Universitat d’Alacant va causar una certa por en cercles universitaris. No obstant això, la contundent sentència del titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 d’Alacant ha aclarit qualsevol ombra de dubte, i té a més en compte l’abundant jurisprudència espanyola i europea en la matèria. 

El fill de l’alferes jurídic manté una pàgina web en què relativitza el paper de son pare en el procés contra el poeta Miguel Hernández i arremet contra el catedràtic Juan Antonio Ríos Carratalá, contra historiadors de primera línia com Ángel Viñas i periodistes que van informar sobre l’intent de censura. 

L’home no ha contestat el correu electrònic d’aquest diari per a obtindre la seua versió. Una portaveu de Google, de la seua banda, ha declinat fer comentaris sobre el recurs davant l’Audiència Nacional. El fill de Baena Tocón també ha presentat una demanda davant el Jutjat de Primera Instància número 5 de Cadis contra el catedràtic de la Universitat d’Alacant, altres institucions acadèmiques, historiadors i mitjans de comunicació (en total, hi figuren 107 codemandats). Sol·licita 11,5 milions per la presumpta intromissió en l’honor de son pare mort.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats