El botí d’Eduardo Zaplana en paradisos fiscals: 15 milions en comissions

“He de guanyar molts diners, em fan falta molts diners per a viure”. Així s’expressava –el 1990– un jove Eduardo Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 3 d’abril de 1956) en una conversa intervinguda per la Policia en el marc del cas Naseiro. Tal dit tal fet. Al cap d’uns anys, l’expresident de la Generalitat Valenciana, exministre de Treball i exdirectiu de Telefónica comptava almenys amb un botí de més de 15 milions d’euros en paradisos fiscals. Tots els fons provenien de comissions il·lícites que han aflorat durant la instrucció del cas Erial.

La titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València ha posat Eduardo Zaplana a la vora del banc dels acusats. La interlocutòria de transformació de procediment abreujat, el pas previ al banc dels acusats, revela que hi ha fons per més de 15 milions d’euros en comissions il·lícites que, en part, no han pogut recuperar-se pel fet d’haver sigut intervinguts per les autoritats andorranes. El blanquejador confés de Zaplana, l’uruguaià Fernando Belhot, va transferir al jutjat 6,7 milions des de comptes suïssos, un capital que “era d’Eduardo Zaplana”, apunta la magistrada Isabel Rodríguez Guerola.

La banda de l’exministre del PP s’enfronta als presumptes delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, prevaricació i falsedat documental. La quadrilla de presumptes saquejadors, amb Eduardo Zaplana al capdavant, era una “organització” els components de la qual s’aprofitaven dels càrrecs polítics “que detenien en el moment dels fets o havien detingut al llarg d’uns quants anys” i que amb l’ajuda d’empreses pantalla “creades a posta” i d’empresaris pròxims a l’exministre van obtindre beneficis de contractes públics unflats que posteriorment van blanquejar a través d’una complexa llavadora internacional que passava per paradisos fiscals com Luxemburg, Suïssa, Panamà, Andorra o l’Uruguai, entre altres destinacions.

Els processaments estaven “dirigits” per l’expolític del PP, indica la jutgessa instructora. “La forma planificada per Eduardo Zaplana era quedar abans de res ocult en l’ombra de tota mena d’activitat, amb la finalitat d’eludir possibles responsabilitats i com que era conegut públicament i si el seu nom apareguera, en qualsevol mena d’operació, hauria alertat immediatament, (...) va utilitzar als seus amics i coneguts a qui va fer partícips dels beneficis obtinguts en quantitats mínimes”, diu la interlocutòria.

Un “exemple clar” n’és Joaquín Barceló, amic de la infància de Zaplana i conegut com a Pachano, “a qui va fer que figurara amb el seu nom” en societats i comptes bancaris a Espanya i a l’estranger, mentre que l’exministre del PP quedava “al marge formalment i lliure de responsabilitats” (encara que rebia, “això sí, beneficis econòmics importants”, postil·la la magistrada). Pachano és el “principal testaferro” de Zaplana, sosté la magistrada.

L’extraordinari botí va nàixer de la pilota de la privatització de les ITV i en l’adjudicació del Parc Eòlic durant els primers anys d’Eduardo Zaplana al capdavant de la Generalitat Valenciana. “Concursos a la carta”, segons la definició de la jutgessa instructora del cas Erial, en què l’empresa Sedesa, dels Cotino, va obtindre comissions importants.

El Grupo Sedesa, de la família del difunt Juan Cotino, es va agenciar 86,5 milions d’euros de beneficis amb totes dues adjudicacions, “per la qual cosa van poder permetre’s el pagament d’altes comissions”. Les accions de la família Cotino pels parcs eòlics es van disparar d’un discret valor inicial de 120.000 euros a 48 milions “en tot just sis anys”.

Un altre personatge en la trama, també processat, va ser José Luis Olivas, breu successor de Zaplana en la Generalitat Valenciana abans de la presidència de Francisco Camps. “La intervenció de José Luis Olivas”, apunta la instructora,“ va ser també fonamental” per a una operació d’introducció en el circuit legal de “fons d’origen delictiu” per 2,8 milions d’euros mitjançant un refinançament sol·licitat a Bancaixa (presidida aquells dies per Olivas) per part de l’empresari Carlos Gutiérrez Mondedeu. L’expresident de la Generalitat Valenciana va cobrar una comissió de 580.000 euros a través d’una societat dels Cotino.

La trama comptava amb dos personatges clau en l’exterior: els blanquejadors Fernando Belhot i Beatriz García Paesa (neboda del famós espia), que gestionaven els fons fruit de “comissions delictives” la procedència i l’origen dels quals “desconeixien”, atés que “professionalment es dedicaven a gestionar patrimonis”. Tots dos personatges van col·laborar amb la Fiscalia Anticorrupció i l’advocat uruguaià Fernando Belhot (conegut amb el nom en clau de Sol pels investigadors de l’UCO) va acabar lliurant els 6,7 milions d’euros del seu client. La relació entre Zaplana i els seus “gestors” es basava “en la confiança”, sense contractes i amb ordres verbals.

L’acte destaca el paper de la secretària de Zaplana, Mitsouko Flerida Henríquez, en la recepció de part dels fons il·lícits des de l’estranger mitjançant el “sistema de canvistes”, un mètode de blanqueig de capitals “molt comú a Sud-amèrica” (els canvistes reben els diners i al seu torn faciliten el lliurament, “sempre en efectiu”, sense deixar rastre). La històrica secretària de l’exministre era “coneixedora de les activitats delictives” del seu cap, afig la interlocutòria.

A més, l’excap de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García, també va vehicular una “part important de les comissions” dels Cotino. García va repatriar 2,2 milions d’euros en comissions aprofitant l’amnistia fiscal del ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro. L’acte recorda una altra tàctica de l’excap de gabinet de Zaplana per a donar “cobertura” al blanqueig de les comissions: la seua empresa Dobles Figuras SL va signar un “contracte simulat” amb Sedesa per a elaborar un butlletí intern de l’empresa que realment confeccionaven empleats de la firma dels Cotino.

L’assessor fiscal Francisco Grau era el “membre financer de l’organització” que gestionava els fons de la presumpta banda criminal. Va ser definit per un altre dels membres de la trama, en una comprometedora conversa telefònica intervinguda per l’UCO, com l’“artífex de tota aquesta enginyeria”. Era, segons la magistrada instructora, l’encarregat d’“integrar els diners de procedència delictiva”, l’última fase del complex procés de blanqueig de capitals.

Elvira Suanzes, exdiputada autonòmica del PP, amiga íntima de l’exministre, va participar juntament amb el seu germà Saturnino en l’“ocultació i la transformació dels diners de procedència delictiva que posseïa l’organització de Zaplana tant a Luxemburg com a Andorra”.

Els 2,8 milions d’euros blanquejats gràcies a l’operació de l’empresari Carlos Gutiérrez Mondedeu amb Bancaixa van anar a parar en part a la mercantil Zascar SL de Francisco Pérez, amic de Zaplana i conegut com a Paco Gasofa. La firma, que va rebre 225.571 euros, abonava el lloguer d’una embarcació usada per l’expresident de la Generalitat Valenciana per a solcar les aigües gregues i adquirir el Naikamo (que després es va vendre per 5,5 milions). A més, recorda la interlocutòria, els fons també es van usar per a altres “viatges d’esbarjo” per Croàcia, Itàlia o la Costa d’Atzur. A més, 75.000 euros es van destinar a pagar nombrosos vols a destinacions com Praga, el Marroc, Gènova, Suïssa, Milà, Madeira o Londres, entre altres.

La interlocutòria també posa a la vora del banc dels acusats els empresaris Ángel Salas, autor de contractes ficticis per a retornar comissions il·legals després d’un “periple societari”; Pedro Romero, perruquer i presumpte blanquejador, i Roberto Bataouche Pérez, implicat en les operacions a Altea i beneficiari de 143.373 euros “en B”.

El botí va servir per a adquirir, per 1,5 milions, un pis al carrer Núñez de Balboa de Madrid i dos àtics davant del port esportiu d’Altea, valorats en 1,2 milions d’euros. També finques a la Vila Joiosa per 1,8 milions i vehicles com el tot terreny d’alta gamma que usava la dona de Zaplana, Rosa Barceló. La titular del Jutjat d’Instrucció número 8 de València ha decretat el sobreseïment provisional per a Barceló i per a la seua filla María Zaplana, que s’han salvat per no figurar en cap de les societats mercantils de la trama del cas Erial.

“No s’ha pogut acreditar que Rosa Barceló tinguera coneixement de l’origen il·lícit dels diners utilitzats per a la compra del vehicle ni tampoc dels altres fons emprats per Eduardo Zaplana”, adverteix la interlocutòria. La situació de Rosa Barceló i de María Zaplana contrasta amb el processament de la dona del testaferro Joaquín Barceló, “coneixedora des del primer moment de tot el que estava fent-se”.