Bretxa de gènere en les universitats: les dones són majoria en els estudis, però a penes dirigeixen projectes

Les dones són majoria en les universitats, però el seu pes es redueix a mesura que avança la jerarquia. És una de les observacions de l’estudi sobre bretxa de gènere en la carrera professional i acadèmica dels centres adscrits a la Xarxa Vives d’Universitats, que engloba entitats de l’àmbit sociolingüístic catalanoparlant –el País Valencià, Catalunya, Sardenya, Andorra i Perpinyà–, presentat la setmana passada a la Universitat de València. L’anàlisi, coordinat per Anna Pérez-Quintana, de la Universitat de Vic, aborda també l’evolució de la bretxa de gènere en el camp laboral i acadèmic, comparant les dades del 2021 amb les de l’estudi anterior, presentat quatre anys arrere.

Malgrat que les dones són majoria en els estudis i presenten millors taxes de rendiment, a mesura que s’ascendeix en l’escala universitària el percentatge de dones es redueix. Mentre que les dones són més de la meitat de l’alumnat, a penes freguen el terç en càrrecs de responsabilitat de diversa índole, tant del cos funcionarial com de l’acadèmic. Hi ha menys dones que homes en el conjunt dels càrrecs i, a més, ocupen òrgans en què tenen accés a menys poder de decisió, si bé han d’assumir una càrrega de gestió important, esmenta l’estudi.

La bretxa de gènere s’inicia en les etapes més primerenques, ja amb la tria de la carrera. Una de les primeres decisions en la incorporació al sistema estudiantil ja reprodueix els rols de gènere assignats i les expectatives del mercat laboral: les dones s’orienten cap a les àrees sanitàries, artístiques i educatives, mentre que els homes ho fan cap a les que tenen a veure amb els espais de poder i de presa de decisions.

En l’àmbit de la carrera acadèmica, les diferències són més notables. L’estudi indica que el 2021 només el 34% dels grups d’investigació tenien una dona com a investigadora principal i que només un 34% dels investigadors són dones. En els càrrecs de gestió vinculats a la investigació també escasseja la presència de dones: les directores d’instituts i centres d’investigació només representen un 24% del total, mentre que tan sols un 26% de les direccions de càtedres estan ocupades per una dona. A més, en el cas del reconeixement de la concessió del títol de professorat emèrit, la bretxa ha augmentat en l’últim lustre: del 24% de dones reconegudes el 2017 al 19% el 2021.

En canvi, en la direcció de les tesis doctorals, la bretxa es redueix i les dones arriben al 41% en l’últim període analitzat, si bé encara sense fregar la paritat. L’informe destaca que, malgrat la reducció global de la bretxa de gènere en el personal docent investigador (PDI), en què les dones són el 42% del total, la segregació vertical en l’acadèmia es manté, copant els espais de poder i prestigi: el 74% dels catedràtics són homes, el 81% dels emèrits també.

Entre els càrrecs electes, la participació de les dones en els òrgans més elevats en la jerarquia universitària és escassa: per cada dona rectora, hi ha 4 homes de la mateixa categoria. En canvi, hi ha altres càrrecs que estan feminitzats, com, per exemple, el de la Secretaria General, l’òrgan que dona suport a les decisions de govern del centre acadèmic, en què les dones són un 74% del total. El col·lectiu de personal administratiu de la universitat és el més feminitzat: les dones són el 62% del total, però la presència d’homes és més alta en els llocs amb més retribució, mentre que les dones es mantenen en els llocs més baixos de la jerarquia.

L’informe assenyala que el sostre de vidre “continua impedint les dones accedir a llocs de responsabilitat pública i a posicions de lideratge”, amb la penalització per la maternitat i les cures com un dels punts més aguts de la bretxa. Això inclou les reduccions de jornada –i reduccions salarials–, els permisos i altres aspectes que influeixen en la càrrega de les cures. Les dones cobren en l’acadèmia de mitjana menys que els homes, amb una disparitat salarial del 10,9% el 2021, que, tenint en compte els complements salarials, arriba al 16,9%. L’informe indica que la gran majoria dels centres acadèmics han impulsat polítiques per a reduir la desigualtat, però que convé reforçar les unitats d’igualtat per a avançar-hi, atés que la situació queda lluny de ser paritària. Entre les mesures legislatives favorables, les investigadores destaquen que l’equiparació de permisos de paternitat i maternitat del 2019 ha reduït la bretxa en el PDI i en el servei de recursos humans. La publicació reclama “programes específics de sensibilització que eliminen les barreres que dificulten l’accés i la promoció en la carrera professional de les dones”.