El bust de l'ex rector de la Universitat de València davant la Facultat de Medicina: un dels últims vestigis franquistes a València

Fernando Rodríguez Fornos (Salamanca, 1883 - València, 1951) va ser degà de la Facultat de Medicina, rector de la Universitat de València i procurador en les Corts franquistes. També un teòric de la ciència franquista, juntament amb destacats universitaris com els psiquiatres Antonio Vallejo-Nájera, Juan José López Ibor o Francisco Marco Merenciano , aquest últim denunciant del rector Joan Peset Aleixandre, afusellat pel règim franquista en la postguerra. El bust de Rodríguez Fornos mira l’entrada de l’edifici de la Facultat de Medicina des del jardí de l’avinguda de Blasco Ibáñez. 

La cadena autonòmica À Punt ha accedit a alguns dels escrits de l’antic rector que es conserven en la Universitat de València. En una conferència pronunciada a Madrid després del final de la Guerra Civil, sota el títol “Ensenyaments de la guerra en l’estudi de la biogènesi de l’emoció”, Rodríguez Fornos vinculava el marxisme amb la histèria. Una tesi en la línia dels psiquiatres franquistes que al·ludien a l’existència del gen roig que justificava el robatori de bebés a les mares republicanes durant la postguerra. 

En l’obra, l’exrector escriu: “Als acords de la Internacional, entre crits, algaravies i manifestacions grotesques, desfermaven les més baixes passions, robatoris, profanacions i assassinats”. No obstant això, sobre el bàndol franquista al què orgullosament va pertànyer la resta de la seua vida, anota: “Els nacionals, recollits i en silenci, amb llàgrimes als ulls, donàvem a la Pàtria trossos de l’ànima que es desgranava i enfortia en escoltar en la ràdio la gesta de l’Alcázar, la defensa d’Oviedo o l’alliberament de Màlaga”. En definitiva, apunta el científic, “les democràcies, amb emocions del seu groller materialisme, havien congelat la consciència espanyola” durant la II República. 

El bust és un dels pocs vestigis del franquisme que queden a la ciutat. Rodríguez Fornos també té un carrer a València i presta el nom a un centre educatiu. L’investigador i divulgador José María Azkárraga destaca que, després dels canvis en la llista dels carrers del primer ajuntament democràtic després de la mort del dictador i l’última tanda de modificacions al mig centenar de vies amb noms vinculats al franquisme, encara queden alguns residus del règim en l’espai públic de la ciutat, com el carrer de Ramón Gordillo, el falangista que va dirigir la Fira de Mostres. 

“S’ha avançat, només queda quelcom residual”, explica Azkárraga. “No es tracta d’esborrar la història, són personatges que cal recordar en els llibres de text amb el que van fer”, abunda l’especialista, que considera que cal “eliminar els honors que utilitza la pseudociència per a justificar el franquisme”.