C1 o B2: Quina ha de ser la capacitació lingüística dels alts funcionaris valencians?
El requisit lingüístic per a accedir a la funció pública continua sent un gran escull per a arribar a un acord en el si del Govern valencià. Mentre la consellera de Justícia i Administració Pública, la socialista Gabriela Bravo, defensava aquesta mateixa setmana que l’Administració autonòmica no pot exigir un nivell de valencià que no s’homologue al que pot aconseguir-se a l’escola pública per a ser funcionari –és a dir, el B2 en acabar el Batxillerat–, els seus socis de Compromís consideren que ha de ser exigible el C1, com passa a Catalunya o a Galícia i seguint el model balear, que requereix el C1 (“nivell de domini funcional efectiu”) per als seus alts funcionaris.
La Llei de funció pública aprovada per les Corts Valencianes al març del passat any recull que els funcionaris públics de la Generalitat han de conéixer el valencià, encara que quedava pendent del desenvolupament d’un futur decret el requisit de competència lingüística per a cada nivell de l’Administració. Per a desenvolupar aquesta qüestió, al juny de l’any passat es va constituir la comissió d’estudi per a l’Acreditació de la Competència Lingüística de la Funció Pública Valenciana, formada per experts i representants de la Generalitat.
Aquesta setmana s’ha conegut el dictamen de la comissió de Competència Lingüística, que recull dues propostes: una primera, majoritària, secundada per cinc representants, que considera exigible “un nivell mínim de B2” per a l’accés als cossos i les escales dels grups de classificació A1 i A2; i una segona, rubricada per quatre membres de la comissió, que advoca per l’exigència del C1 per a aquests alts funcionaris, amb la possibilitat d’“establir una moratòria màxima de dos anys per a acreditar aquests coneixements, durant la qual s’exigiria l’acreditació del nivell B2”. Davant aquesta discrepància, “l’únic paràgraf sense acord en les 20 pàgines de l’informe”, la presidència de la comissió “opta per no adherir-se a cap de les dues propostes”.
La vicepresidenta valenciana, Mónica Oltra, es mostrava divendres “segura” que finalment s’arribarà un acord, “satisfactori per a tothom”, sobre aquest tema en el si del Consell: “Com diu el president Puig, les llengües són ponts i no murs”. Oltra ha insistit que la prioritat de la Generalitat és que es “garantisquen” els drets dels valencians des de les institucions públiques, “que qualsevol ciutadà puga ser atés correctament en qualsevol de les dues llengües cooficials”.
En aquest sentit, recordava que el nivell que actualment s’exigeix en l’Administració autonòmica, sobre la base del decret 3/2017, és el C1, “de manera que sembla que ha de ser l’adequat”. I afig: “Parlem de titulats universitaris que estan preparant una oposició i que, per tant, no crec que tinguen cap problema en una qüestió de competència lingüística”. “A més, seria rebaixar els requisits actuals”, sosté
El decret 3/2017 del Consell, normativa actualment vigent i pel qual s’aprova el reglament de selecció, provisió de llocs de treball i mobilitat del personal de la funció pública, estableix que els alts funcionaris (nivells A1 i A2) hauran d’acreditar l’antic Grau Mitjà (actual C1) atorgat per la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià.
Es tracta d’una qüestió negociada prèviament amb els sindicats i sobre la qual hi havia un acord assolit el mes de novembre passat, un consens que es va trencar al final de desembre. Aquest acord preveia una moratòria entre dos i quatre anys perquè els funcionaris que no tingueren la capacitació lingüística requerida pogueren accedir al C1.
0