El Caixaforum de València dona vida cultural al contenidor de l’Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències

L’esquelet de la balena que va projectar Santiago Calatrava torna a tindre vida una dècada després. Després d’anys vagant com a contenidor per a esdeveniments esportius i d’oci, una manera d’intentar aprofitar el projecte milionari inassumible per a una Administració en crisi, l’Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València ja té un ús estable i obert a la ciutadania.

Des de dimecres el monumental edifici serà la seu del Caixaforum València, l’últim dels projectes culturals de la Fundació la Caixa, que obri les portes amb una setmana d’activitats divulgatives. El projecte arquitectònic, capitanejat per Enric Ruiz-Geli de l’estudi Cloud 9, té prop de 10.000 metres quadrats dedicats a la difusió del coneixement, dues sales d’exposicions, un auditori amb capacitat per a unes 300 persones, una llibreria, un restaurant i un espai familiar i educatiu.

“No hi ha museu i contingut: el paisatge és contingut i plataforma; no es dissocia”, apunta Ruiz-Geli, que insisteix en la complexitat de crear un projecte arquitectònic en un edifici ja construït. El titular de l’estudi advoca per “un diàleg disruptiu amb l’obra de Calatrava” que es genera “produint tensió i innovació” amb l’estructura del polèmic arquitecte, buida des del 2015. Després de cinc hores immers en l’edifici, assegura, va dibuixar “el somni dins del somni i del somni”, com en les pel·lícules de Nolan, fa broma l’autor del projecte, que ha mostrat diverses imatges de l’Àgora abandonada, tal com la van trobar, i d’alguns esbossos del nou disseny.

Ruiz-Geli insisteix en el contingut paisatgístic de l’edifici i els seus significats i vol que el visitant veja més enllà d’allò estètic. “Encara no hi ha arquitectura, perquè aquesta s’esdevé quan hi ha un diàleg entre l’espai i la ciutadania. Només hi haurà arquitectura quan aquest espai siga un paisatge ple de gent amb activitat cultural”, reflexiona. Així doncs, passa a explicar les metàfores emprades en la construcció, omplint de verd el blanc, i la part més física: el núvol indica la temperatura dels oceans, el jardí vertical compta amb la seua pròpia zoologia o les fulles que “han passat per totes les estacions” fins a la paret del restaurant. El Caixaforum és un “espai per a ser viscut amb un temps mediterrani” i vol transcendir la idea del museu com a contenidor cultural, amb l’impacte ambiental com a part de l’edificació.

Tres exposicions inaugurals

Sota les closques estètiques, en el cor de l’edifici, estan les tres exposicions que la fundació d’Isidre Fainé ha seleccionat per a inaugurar l’espai. ‘Faraó. Rei d’Egipte’, sobre les civilitzacions a la riba del Nil fins al període romà, que es nodreix d’obres del British Museum; ‘Horitzó i límit. Visions del paisatge’, una reflexió sobre els elements disruptius que trenquen l’horitzontalitat terrestre, i l’experiència immersiva del Núvol, sobre la intel·ligència artificial aplicada a l’educació.

El Núvol, l’òrgan que ocupa el centre de l’Àgora, es connecta amb els oceans i canvia de color segons la seua temperatura, una manera visual de mostrar els efectes del canvi climàtic. El seu interior està dedicat a activitats divulgatives, destinades a conscienciar sobre la intel·ligència artificial, com un espill biomètric que indica al visitant en quin grau és atractiu o agressiu, una invitació irònica a la reflexió sobre la tecnologia.

Les exposicions temporals, que es podran visitar durant un any, conviuran en el Caixaforum amb dues obres permanents, dissenyades per dues artistes valencianes: Arc al cel, d’Inma Femenía, una escultura que reprodueix l’arc de Sant Martí, i Palafit, d’Anna Talens, que en l’exterior de l’edifici fa l’ullet a les construccions dels agricultors de l’Albufera de València, una proposta sobre la relació de la ciutat amb l’aigua i la llum.