El calendari judicial del PP valencià per al 2024: dos expresidents en el banc dels acusats per corrupció

El 2024 arranca per al PP valencià amb la vista posada en el judici del cas Erial, la pretesa trama corrupta liderada per l’expresident autonòmic i exministre Eduardo Zaplana. Cada inici d’any, des del 2023 passat, s’ha convertit en un autèntic calvari per als populars valencians davant la desfilada d’excàrrecs a la Ciutat de la Justícia de València.

El judici d’Erial, que se celebrarà a partir de febrer durant 40 sessions al llarg de quatre mesos davant la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, també tindrà un altre expresident en el banc dels acusats: José Luis Olivas, successor de Francisco Camps en el Palau de la Generalitat.

Quasi una vintena de persones seran jutjades per la presumpta trama de corrupció, amb el protagonisme indiscutible d’Eduardo Zaplana, pare de l’antic corrent polític en què es va criar l’actual president valencià, Carlos Mazón. La Fiscalia Anticorrupció, que sol·licita una pena de 19 anys de presó i una multa de 40 milions d’euros per a l’expolític del PP, considera que la presumpta xarxa va moure 20,6 milions en diversos paradisos fiscals provinents de mossegades.

En el banc també s’asseuen els empresaris Vicente i José Cotino; el presumpte testaferro Joaquín Barceló Pachano; el pretés cervell financer de la trama, Francisco Grau, o el que va ser cap de gabinet de l’expresident valencià, Juan Francisco García, entre altres acusats.

Per als acusats, Anticorrupció sol·licita penes que oscil·len entre huit i 14 anys de presó. Per a José Luis Olivas, ja condemnat en una derivada del cas Erial, el ministeri públic sol·licita una pena de sis anys de presó.

A partir de gener, s’asseuen en el banc dels acusats Alfonso Grau, ex-vicealcalde de València durant el mandat de Rita Barberá, i Mari Carmen García Fuster, exsecretària del grup municipal popular, pel presumpte finançament en B de les campanyes del PP el 2007 i el 2011. En el banc dels acusats, estaran acompanyats per José Salinas, de la Fundació Turisme València Oficina de Congressos, i Juan Eduardo Santón, de la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Innovació Urbana i l’Economia del Coneixement.

El judici es limita al finançament il·legal de les campanyes del 2007 i el 2011, encara que la peça A del cas Taula va incloure fins a mig centenar d’investigats de l’equip de Rita Barberá, entre assessors i regidors, pel presumpte barrufeig en la campanya del 2015.

Una interlocutòria polèmica, dictada per la secció quarta de l’Audiència Provincial de València i amb un contundent vot particular de la magistrada Clara Bayarri, va tombar el gros de la causa. Grau ja va ser condemnat per suborn i és un dels principals investigats del cas Azud.

Una altra causa que afecta el PP, a punt per a anar a judici, està pendent d’assenyalament. Es tracta del judici contra Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló. La Fiscalia Anticorrupció demana 12 anys de presó per a l’expolític del PP i 18 milions d’euros de multa per al “grup familiar” que va manejar una pretesa trama de blanqueig de capitals.

L’any nou també arranca, en el terreny judicial, amb la sentència de l’Audiència Nacional pendent per a Francisco Camps després del maratonià judici per la peça separada 5 del cas Gürtel, relativa als contractes menors de la trama amb la Generalitat Valenciana. Anticorrupció va rebaixar la petició de pena per a l’expresident popular a un any de presó pels presumptes delictes de tràfic d’influències en concurs amb prevaricació administrativa (també li demana una multa de 250.000 euros i inhabilitació per a càrrec públic de sis anys).

A més, hi ha diverses instruccions que continuen el seu curs aquest 2024. Es tracta del cas Azud, del qual s’encarrega la titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de València, en què figuren investigats, a més d’Alfonso Grau, el cunyat de Rita Barberá, el lletrat José María Corbín i l’expolític socialista Rafael Rubio, recentment absolt després del judici de la peça separada del cas Taula relativa a la contractació de treballadors zombis en una empresa pública de la Diputació de València.

El cas Azud, d’una complexitat enorme, segueix el seu curs fins amb sis peces separades, entre les quals una que afecta de ple el presumpte finançament en B del PSPV-PSOE.

D’altra banda, la investigació que afecta l’ex-vicepresidenta Mónica Oltra, de què s’encarrega el titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València, s’allargarà durant aquest 2024, a pesar que encarava la recta final, després de la decisió de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València d’acceptar les diligències sol·licitades per les dues acusacions populars de l’extrema dreta.