Calendari de pagaments de l’expresident de la CAM: 600.000 euros a pagar per l’“ardit d’enginyeria societària” per a cobrar dietes indegudes

L’expresident de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) Modesto Crespo ha ingressat ja 200.000 euros en el compte de consignacions de la secció desena de l’Audiència Provincial d’Alacant, per les dietes indegudes que va cobrar mitjançant un “ardit d’enginyeria societària”. En tres anys, segons el calendari de pagaments pactat per Crespo, abonarà 400.000 euros per completar la xifra que va cobrar indegudament en dietes en una filial de la CAM. 

El Tribunal Suprem (TS) ha rebaixat la condemna de l’exdirector general de la CAM dels dos anys i mig que va fixar la sentència de l’Audiència d’Alacant, a dos anys de presó. Per a quatre exconsellers, rebaixa la pena d’un any i mig a un any. Tot això, explica la sentència, en atenció a fixar penes proporcionals a la de nou mesos de presó imposada al president llavors, Modesto Crespo.

La sentència del TS, de 522 pàgines, resol els recursos de cassació de diversos exresponsables de l’entitat i avala els fets provats que van portar a les condemnes inicials. Així doncs, després de ser nomenat president de la CAM, Modesto Crespo, “en connivència” amb l’ex-director general de l’entitat bancària Roberto López Abad “van idear un pla” per burlar els estatuts de l’entitat i cobrar uns emoluments anuals de 300.000 euros. “Cap conseller hi va mostrar objecció o oposició”, recorda la sala penal del TS. 

En una primera etapa, a partir del 2005, els membres del consell d’administració de la CAM van entrar a formar part dels consells de dues empreses participades al 100% per l’entitat bancària (Gesfinmed SA i Incomed SL), en les quals van establir retribucions en forma de dietes per assistència, més elevades que les que determinava l’Assemblea General per als vocals. 

La Comissió de Retribucions, després de tombar l’acord original de la CAM sobre percepció de dietes mitjançant un informe favorable, va deixar via lliure perquè cada conseller s’embutxacara 16.400 euros anuals i el president se n’agenciara el doble (32.800 euros a l’any). Tres anys després, les retribucions van pujar a 20.000 euros anuals per conseller i a 80.000 per als presidents. 

El 2009, Modesto Crespo, que detenia el càrrec de vicepresident de les dues filials de la CAM, passa a presidir l’entitat i de connivència amb el director general llavors Roberto López Abad, constitueix un consell d’administració en la societat instrumental Tinser Cartera SL, dedicada a la tinença de participacions industrials i de serveis. Com a president de la filial, participada al 100% per la CAM, Crespo va obtindre una retribució de 300.000 euros anuals. 

“Els nomenaments de president i dels vocals del nou consell d’administració van ser merament formals”, diu la sentència del TS, que destaca que Crespo “no va participar en la presa de cap decisió relativa a l’administració o la gestió de Tinser Cartera SL”. 

“Malgrat això, va percebre d’aquesta societat, durant el temps en què va ser nominalment president del consell d’administració, 600.000 euros com a retribució per una pretesa dedicació que va ser inexistent”, afig la sentència. A més, la seua pretesa dedicació a la filial, segons les disposicions legals de la CAM, hagué de ser gratuïta. El 2014, Tinser Cartera SL va ser absorbida per una societat filial del Banc Sabadell. 

Reunions virtuals a preu d’or

El testimoniatge clau que va portar a la condemna dels exresponsables de la CAM va ser el d’Alfonso Rodríguez Rabadán, administrador únic de Tinser Cartera SL des de la seua creació el 2002 fins a la modificació de l’òrgan de govern, en què va passar a ser conseller delegat de l’empresa. Rodríguez Rabadán va afirmar que no havia “reportat més d’una vegada” amb Crespo, en “una trobada breu”. El testimoni va declarar que les reunions del consell d’administració ni tan sols eren presencials (es feien virtualment) i només servien per “al pur manteniment formal de la societat”. 

“En definitiva”, conclou la sentència, “la pretesa tasca ingent desenvolupada per Modesto Crespo, el treball i l’esforç dut a terme que poguera justificar la percepció d’uns emoluments tan importants era radicalment desconeguda pel principal gestor i coneixedor de l’activitat diària de l’entitat”. La “ideació criminal” del cobrament de les dietes fraudulentes només va poder dur-se a terme “mitjançant una acció concertada” entre l’expresident i l’exdirector general de la CAM, “persones físiques sobre les quals requeia el control social efectiu de l’entitat”.  

Els membres de la Comissió de Retribucions van ser “incapaços d’adduir un contingut real i específic” que poguera justificar que les dietes s’ajustaven a criteris de mercat. “Van assumir, en definitiva, que el pagament encobria una cosa distinta i diferent del cobrament d’una mera dieta per assistència en una societat instrumental amb capacitat de determinació estratègica o de vigilància autònoma, i aquesta cosa diferent era el pagament de tasques merament protocol·làries dins de la CAM i, en conseqüència, vulnerava la prohibició estatutària, i per tant era il·lícit”, conclou la sala penal del TS.