El caos dels fems li costa la presidència del Consorci de la Vega Baixa a l’alcaldessa del PP de Bigastre

La junta de Govern del Consorci de Residus de la Vega Baixa va aprovar divendres el nomenament del socialista Joaquín Hernández com a nou president del Consorci amb els vots afirmatius de la Generalitat Valenciana i dels 15 municipis que van signar la petició de revocació de l’expresidenta Teresa Belmonte (PP), tots del PSPV, Compromís i un d’independent.

L’alcalde de Dolores i nou president del Consorci Vega Baixa Sostenible té per objectiu “posar en marxa la planta de transferència de Dolores per implementar la recollida de la matèria orgànica en el territori i avançar així en el compliment de la normativa de la legislació de residus”.

Aquesta planta està més d’un any clausurada després d’una inversió de la Conselleria de Transició Ecològica de 2,6 milions d’euros, i la fins ara presidenta es negava a obrir-la, malgrat que augmentaria la capacitat i la flexibilitat del sistema al Baix Segura.

El nou president Joaquín Hernández també ha assenyalat que implementar la recollida separada de la cinquena fracció també abaratirà els costos de recollida, ja que l’obertura de la planta permetrà disminuir els temps de transport i millorar l’eficiència del servei de recollida de residus.

Fins ara, els municipis del Baix Segura recollien els residus en els camions recol·lectors i els portaven directament als centres de tractament de diverses localitats de l’entorn, com Elx, Alacant, Xixona o Villena, els accessos de les quals es veuen col·lapsats pel tràfec de camions.

L’obertura de la Planta de Transferència de Dolores també millorarà l’empremta de carboni del Baix Segura. En reduir el nombre de camions que traslladen residus, es disminuiran també les emissions contaminants de gasos d’efecte d’hivernacle: “La recollida separada de la matèria orgànica també minimitzarà les emissions dels abocadors i ens permetrà convertir aquests residus en un recurs útil i beneficiós per a l’entorn, el compost,” ha declarat el president del Consorci.

El nou president també ha destacat altres objectius per al Consorci Vega Baixa Sostenible com l’aprovació d’un preu de gestió consorciada per als 27 municipis que el conformen, l’aprovació d’un projecte de gestió de residus domèstics i reformar i millorar l’ecoparc fix de Torrevella. Amb aquestes noves mesures, Hernández busca “avançar cap a una gestió de residus més eficient i econòmica i més sostenible per al medi ambient.”

La situació de paràlisi que es vivia fins ara pel que fa a gestió de residus va propiciar que la Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica amenaçara d’intervindre el Consorci si no es posava en marxa la planta de Dolores i s’avançava en una gestió més eficient, tal com estableix la normativa ambiental.

Segons la conselleria, la planta de transferència de Dolores permetria augmentar el reciclatge en origen mitjançant la implantació de més contenidors pel fet de comptar amb una instal·lació específica molt més pròxima i preparada, des de la qual en grans tràilers amb 24 tones de capacitat ja es traslladarien els residus separats a les diverses plantes de tractament, reduint quatre vegades els viatges actuals i, per tant, les emissions.

Davant aquesta situació, els alcaldes d’Algorfa, Benferri, Catral, Daia Nova, Daia Vella, Dolores, Guardamar del Segura, Xacarella, Los Montesinos, Oriola, Rafal, Rojals, Sant Fulgenci, Sant Isidre i Sant Miquel de les Salines, tots del PSPV, llevat del de Daia Vella, de Compromís, i el de Catral, que és independent, han votat a favor del cessament de Belmonte. També el 25% de representació que té en el Consorci la Generalitat Valenciana, mentre la Diputació d’Alacant s’ha abstingut. Segons fonts consultades, l’expresidenta va sol·licitar l’abstenció de totes dues administracions en entendre que era una qüestió que havien de resoldre els municipis.

Una dècada de paràlisi per Brugal

La judicialització del cas Brugal ha generat un retard acumulat de 16 anys en l’execució d’infraestructures relacionades amb gestió de residus a Alacant, sobretot al Baix Segura, cosa que ha provocat que ara tots els projectes s’hagen d’adaptar a la normativa vigent, fet que dificulta encara més la situació.

El jutge de la causa que va donar origen al cas Brugal (acrònim de “basuras rurales gestión Alicante”) va iniciar la investigació l’any 2006 al voltant de la presumpta trama de corrupció en l’adjudicació del servei de fem d’Oriola (el Baix Segura) durant l’etapa de l’alcalde popular José Manuel Medina.

L’empresari Ángel Fenoll, que tenia un enorme escombriaire en els límits de la Comunitat Valenciana i Múrcia, va revelar un enregistrament amb un regidor d’Oriola en què es parlava d’un intent de suborn a l’alcalde del Partit Popular, José Manuel Medina, i altres regidors del PP i del Centre Liberal d’Oriola per part de l’empresa competidora Urbaser, amb relació a l’adjudicació del contracte dels serveis de recollida de fems.

En la causa, que va donar lloc a més d’una vintena de peces, va ser detingut i imputat Fenoll i es va veure esguitat l’expresident de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, del PP, per la manipulació del pla zonal de residus del Baix Segura.

Encara que els 34 acusats en la peça separada relativa al contracte d’Oriola van ser absolts per la secció setena de l’Audiència d’Alacant després d’anul·lar-se els enregistraments inicials que va dur a terme l’empresari Ángel Fenoll i dels quals van emanar les punxades telefòniques posteriors de la Policia i la resta de les proves documentals, les conseqüències d’aquest entramat es continuen patint en la gestió dels residus de la zona, que està a la vora del col·lapse.