El cardenal Cañizares critica les multes a antiavortistes que “resen” davant de les clíniques: “És lamentable i inhumà”

“Anem drets a l’abisme. Perquè l’avortament és la violació del dret més fonamental i sacrosant dels drets humans: el dret a la vida”. Així respon l’arquebisbe de València, el cardenal Antonio Cañizares, preguntat sobre les legislacions que possibiliten les interrupcions de l’embaràs en una entrevista publicada el 16 d’abril passat en la revista religiosa Paraula, que es pregunta: “Com ens hem de fiar de l’OMS i les seues directrius, com ens hem de fiar d’Europa, i com ens hem de fiar del nostre parlament, del nostre Senat, del nostre Govern espanyol?”.

El prelat, que ‘lamenta’ les declaracions del president francés, Emmanuel Macron, que aspira que l’avortament siga reconegut com un dret fonamental en tota la Unió Europea, ha ‘lamentat’ també que la legislació espanyola preveja sancions als que “resen al carrer davant una clínica avortista perquè no es produïsquen avortaments. Lamentable i més que lamentable i inhumà”. No és la primera vegada que l’Arquebisbat de València critica aquesta legislació.

Cañizares qualifica la interrupció voluntària de l’embaràs com un “crim contra la persona i la societat perpetrat, a més, en éssers humans innocents, febles i indefensos”, i assegura: “No tardarà molt que la humanitat se n’avergonyirà, com s’avergonyeix de l’esclavitud o de genocidis tan pròxims encara a nosaltres. Relacionem aquest tema amb el que estem veient, el que passa a Ucraïna amb la guerra i traguem conclusions i conseqüències”.

“Ideologia de gènere” i legislacions “injustes” contra la família

L’arquebisbe de València insisteix també en aquesta entrevista en un altre dels seus cavalls de batalla, la “ideologia de gènere” i la família, que considera que està amenaçada: “La integritat de la família pateix atacs seriosos i preocupants, que vivim temps no fàcils per a les famílies, sacsejades com estan en els seus fonaments per greus amenaces, clares i subtils, fins i tot amb legislacions injustes, per exemple, en el cas d’Espanya, per l’anomenada Llei del ‘divorci exprés’, o la de la reforma del Codi civil que és més que permetre les unions estables de parelles del mateix sexe equiparant-les al matrimoni, anomenant-les ‘matrimoni’, i, permetent-los, a més, l’adopció de fills”.

En opinió de Cañizares, la família “es veu sotjada en la nostra cultura i en la nostra societat, per un sens fi de greus dificultats. Entre altres per la ideologia de gènere, la mentalitat avortista i antivida, per una visió distorsionada de la sexualitat, per un suport insuficient a l’habitatge o a l’economia familiar; i no hi falten atacs de gran importància, que a ningú se’ns oculta”.

El “tema” del gènere, “una qüestió molt important”

Un altre aspecte que aborda el cardenal Cañizares és el “tema” del gènere, que considera “una qüestió molt important en què estan en joc moltes coses”, com la “grandesa” i la “veritat” de la dona, al mateix temps que càrrega contra la “ideologia feminista radical”. A parer seu, estem davant una “vertadera ideologia” que constitueix un dels exponents destacats d’allò que qualifica de “revolució cultural”. Una “revolució cultural” que compta amb “molts mitjans i instruments –fa referència a poders mediàtics i certs espais televisius– al servei dels quals la promouen i amb aliances de poders –que titla de lobbies– molt influents”.

Es refereix també a les lleis trans quan explica: “Siga com siga el seu sexe físic, l’home –home o dona– podria triar el seu gènere, això és: podria decidir-se, en qualsevol moment –i consegüentment canviar en la seua decisió quan volguera– per l’heterosexualitat, per l’homosexualitat, el lesbianisme, el transsexualisme… A ningú se li pot escapar quant s’implica en això i les qüestions de fons que s’hi tanquen”.