Com ha resistit a la pandèmia la residència pública de majors valenciana més gran i com es prepara per al futur

Els centres de majors gestionats directament per la Generalitat Valenciana són una part menuda, a penes set d’un conjunt de 334 residències de la tercera edat en què, fruit de les polítiques de l’època del PP que van fer prevaldre la concertació de places amb empreses privades, són majoria els centres privats i concertats.

La més gran de les residències públiques és la de Carlet, a la comarca de la Ribera, un complex enorme que va arribar a tindre mig de miler de places i que actualment en disposa de 356, amb 295 de les quals ocupades. De les més de 500 defuncions que s’ha cobrat la pandèmia en les residències de majors valencianes, només una s’ha produït en la de Carlet, que ha registrat 16 contagis de COVID-19 entre els usuaris i set entre els 211 membres del personal. Fer front a la pandèmia ha suposat tot un esforç d’organització i un notable sacrifici del personal i dels residents, que han hagut de mantindre estrictes protocols d’aïllament.

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra va qualificar dimarts d’“exemple de bones pràctiques” la faena duta a terme en aquest centre durant una visita acompanyada per la directora general de Persones Majors, Mercedes Santiago, durant la qual es va entrevistar amb el director de la residència, Juan Carlos Quintanar, els integrants del personal i residents.

Oltra va insistir també en la necessitat d’“un canvi del model residencial” que precisament evite centres massificats com el de Carlet i apostar per instal·lacions organitzades en unitats de convivència menudes, fàcils d’aïllar i de gestionar. I va anunciar la licitació per 435.000 euros d’una primera fase de les obres de reforma del complex, centrada en principi en les zones comunes i que donarà pas després a un projecte que preveu establir un bloc de cases supervisades i un altre d’unitats de convivència, dins del propòsit d’“humanitzar els centres residencials per a persones majors i que s’assemblen cada vegada més a una llar”.

La residència de Carlet va viure els primers dies de l’alarma per la pandèmia l’escassetat de mitjans que va patir el conjunt del sistema sanitari i sociosanitari i va haver d’organitzar-se per traure el màxim partit als elements de què disposava. La col·laboració de l’Ajuntament de Carlet, d’algunes ONG i del mateix personal del centre va servir per a poder disposar, per exemple, de màscares en els primers moments, fins que, a partir del 27 de març, va començar a arribar el material enviat per la Generalitat Valenciana.

Segons els documents a què ha tingut accés eldiario.es, una de les decisions clau, adoptada l’11 de març, va ser preparar habitacions en el bloc 3, al costat de la unitat d’observació, per a aïllament i evitar que el personal que treballava en aquesta zona tinguera contacte amb la resta de les instal·lacions.

El fet de disposar en la residència de Carlet, que compta en la plantilla amb dos metges, dos tècnics en farmàcia hospitalària, un supervisor d’infermeria i 23 infermers, amb habitacions que disposen d’oxigen i una unitat d’observació va permetre crear una zona en què aïllar els contagiats i els residents que havien estat en contacte amb contagiats, alhora que s’aplicaven rigoroses mesures d’aïllament de la resta dels residents, per als quals es van habilitar sales i espais diversos amb la finalitat d’evitar l’amuntegament a l’hora de les menjades.

L’única defunció es va produir l’11 d’abril i va ser precisament el del primer cas detectat en la residència el 31 de març. Va ser una persona traslladada, després de detectar-se el contagi, a l’hospital de la Ribera, on se li van fer proves analítiques i radiografies de tòrax i que va tornar al centre per a tractament pal·liatiu.

Entre el 26 de març i el 16 de juny es van fer en la residència de Carlet 575 tests ràpids a treballadors i residents, 145 mostres de PCR i es van produir 71 aïllaments, 14 dels quals per haver donat positiu i la resta, preventius. Al final, hi hagué 16 positius entre les persones residents i set entre els treballadors de la residència.

Com la resta de les residències de majors, amb el final de l’estat d’alarma comencen un altre tipus de mesures que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha regulat i que inclouen la necessitat de disposar d’un 10% de places per a aïllament i de comptar amb equips de protecció per a un mínim de quatre setmanes.

Però la residència de Carlet entra en una altra fase llargament esperada amb la licitació de les primeres obres de reforma, que consistiran en l’ampliació de les zones enjardinades, la transformació de la sala d’actes en un espai multiusos, l’ampliació del gimnàs i de la zona de rehabilitació i la renovació dels espais d’oci. Segons la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, està previst que les obres s’adjudiquen al setembre, amb un termini d’execució de sis mesos.