El cas Taula es desinfla amb l’arxivament del blanqueig per a l’equip de Rita Barberá

Després de sis anys d’instrucció, el cas Taula es desinfla en algunes de les peces separades més importants. La causa es va iniciar amb la denúncia per part de la diputada provincial d’Esquerra Unida llavors i hui consellera, Rosa Pérez Garijo, d’una presumpta macrotrama de corrupció amb l’epicentre en Imelsa, l’empresa pública de la Diputació de València. Els àudios que va gravar clandestinament durant anys Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners i llavors gerent d’Imelsa, aportats a la Fiscalia Anticorrupció pel seu exsogre Mariano López, van servir per a ampliar l’horitzó de la investigació, disgregada en una desena de peces separades i que afectava, més enllà del president de la Diputació de València, Alfonso Rus, uns quants clans del PP valencià, tant a l’ajuntament durant el mandat de la difunta alcaldessa Rita Barberá com en empreses púbiques autonòmiques com Ciegsa, encarregada de la construcció de centres educatius.

No obstant això, la peça A relativa al presumpte ‘barrufeig’ en el grup municipal popular, la de més calat i que va acabar amb la carrera política de Rita Barberá, ha patit un revés tremend amb la decisió de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València de sobreseure provisionalment el processament dels exedils i exassessors de l’equip de Barberá pel fet de considerar que desconeixien l’origen il·lícit dels 50.000 euros que emmagatzemava un compte bancari del grup municipal, sense control de la Intervenció municipal ni del Tribunal de Comptes. La secretària del grup, María del Carmen García Fuster, una persona de la màxima confiança de Rita Barberá, va orquestrar, segons la confessió de quatre assessors que es van negar a participar en l’operativa, que els regidors i treballadors del PP de València ingressaren 1.000 euros com a donació i posteriorment tornar-los dos bitllets de 500 euros. 

La polèmica interlocutòria de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València considera en canvi que “no se sap d’on venen els diners” i ha arxivat la causa per a tots els encausats menys (de moment) per a la secretària del grup, dos directius de fundacions municipals, i per al vicealcalde llavors Alfonso Grau, també investigat en el marc del cas Azud sobre l’urbanisme a València durant l’etapa de Barberá. 

Fins al moment, el tribunal ha acordat l’arxivament provisional de la causa per a 39 dels 50 investigats, incloent-hi el PP com a persona jurídica. El relat del jutge instructor, segons el qual els excàrrecs del PP de València van ingressar 1.000 euros en un compte opac del partit i posteriorment van rebre dos bitllets de 500 euros, “no és prou per a afirmar que els encausats, i per extensió el Partit Popular, eren autors d’un delicte de blanqueig”. 

Així doncs, “cal el coneixement que els dos bitllets eren procedents d’un delicte”, a més de la “convicció i la seguretat” que anaven a col·laborar en la “llavada d’uns diners obtinguts en una activitat delictiva prèvia”. Aquesta exigència, segons la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, “no s’ha complit”. La interlocutòria ha tingut un vot particular de la magistrada Clara Bayarri, experta en blanqueig de capitals i amb una llarga trajectòria en l’Audiència Nacional, que rebutja de pla l’argumentari per a l’arxivament i que fins i tot rebat la jurisprudència del Tribunal Suprem citada en la resolució que tomba el processament dels exedils i exassessors populars. 

A falta de la resolució del recurs de la defensa de Grau, tot sembla indicar que el judici per la peça A del cas Taula es reduirà a les campanyes electorals del 2007 i del 2011, en què el vicealcalde exercia presumptament de recaptador de les empreses constructores contractistes habituals del consistori. 

Només en la campanya del 2007, amb l’ajuda de societats pantalles del Grupo Laterne de l’empresari mort Vicente Sáez, el partit va poder manejar 2,6 milions d’euros en donacions opaques per a actes electorals, segons el testimoniatge vital del penedit Jesús Gordillo, antic assessor de Grau que va aportar documentació a la Fiscalia Anticorrupció i als investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre els presumptes tripijocs. 

En la peça separada E tampoc s’han trobat indicis massa sòlids més enllà dels enregistraments de Benavent (de fet, l’acusació popular, que exercia l’entitat Acció Cívica Contra la Corrupció, s’ha retirat). La peça G, relativa a l’empresa pública Ciegsa, també és fràgil, segons fonts pròximes al cas. I en la peça C només s’ha pogut lligar el presumpte finançament il·legal de l’Olímpic de Xàtiva, el club d’Alfonso Rus, expresident de la Diputació de València. No obstant això, la falta de col·laboració en matèria de comissions rogatòries ha impedit seguir el rastre dels diners al Brasil, on una sèrie d’empreses vinculades a Rus mantenen fortes inversions immobiliàries. 

A més, l’estratègia de col·laboració amb la Fiscalia Anticorrupció de Marcos Benavent ha fet un gir de 180 graus. Benavent, després de canviar de lletrat, assegura ara que va manipular els enregistraments i que fins i tot hauria induït els seus interlocutors a conversar d’uns assumptes determinats (els àudios retraten tota mena de presumptes corrupteles i en un, ja mític, Rus i el ionqui dels diners compten bitllets –“dos milions de peles”–). De rebot, la nova estratègia de Benavent beneficia també l’exministre Eduardo Zaplana pel fet d’haver requisat l’UCO la documentació que va donar inici al cas Erial en el despatx del seu antic advocat.