Catalá donarà llicència a MSC perquè construïsca les seues naus en la ZAL abans que es pronuncie el Suprem

El PP torna a recórrer a la política de fets consumats amb la zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de València. Ja ho va fer al començament d’aquest segle quan va expropiar els terrenys d’horta productiva i va tirar dels seus habitatges un centenar de famílies de la Punta per a construir els accessos i delimitar els terrenys del polígon. Fins a quatre sentències, una de les quals del Suprem, va declarar il·legal l’actuació, ja que va implicar transformar uns terrenys agrícoles protegits en sòl industrial. La infraestructura es va finalitzar el 2005 i des de llavors ha estat paralitzada després d’una inversió pública de 166 milions d’euros.

Malgrat el reguitzell de decisions judicials en contra, que confirmaven el fracàs de qualsevol intent de continuar amb el projecte, la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, en mans del PSPV-PSOE al llarg de les dues legislatures del Pacte del Botànic, va aprovar el 2018 la tercera versió del pla especial per a tractar de donar-li cobertura legal. El nou pla anava més enllà en el disbarat i incorporava noves infraestructures que no hi estaven incloses inicialment, com les connexions elèctriques.

De nou, l’abril del 2022, una altra sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va declarar nul el pla especial en estimar que l’avaluació ambiental estratègica (EAE) no hauria d’haver-se fet realitzar-se per procediment simplificat, sinó ordinari.

A més, el TSCJV aprecia que “no pot sostindre’s que el sòl de l’àmbit de la ZAL ja era urbà abans de l’aprovació del pla especial operada per resolució de 17 de desembre de 2018”, ja que “com a resultat de la declaració de nul·litat” dels dos plans especials anteriors –el 2009 i el 2015– “l’àmbit de la *ZAL va passar a tindre la classificació de sòl no urbanitzable que li atorgava el pla general del municipi”.

Tant l’Autoritat Portuària de València (APV) com la Generalitat Valenciana, llavors governada pel PSPV, Compromís i Unides Podem, van recórrer contra la sentència davant el Suprem, que està pendent de resoldre el litigi.

Aquesta circumstància és la que pretén aprofitar ara la dreta per a accelerar la posada en marxa de la ZAL abans que es produïsca el pronunciament de l’alt tribunal. L’alcaldessa de València, María José Catalá, va anunciar dimecres que l’Ajuntament donarà al llarg del primer trimestre d’enguany la llicència sol·licitada per MSC per a construir les dues naus que té preadjudicades en el recinte.

Però, pot legalment atorgar-se una llicència d’obres sobre uns terrenys el pla urbanístic dels quals està declarat nul per la justícia? Segons el professor de dret administratiu de la Universitat de València (UV), Andrés Boix, en aquest cas sí, ja que la sentència no és ferma: “Fins que es pronuncie el Suprem està en vigor el pla especial, per la qual cosa l’Ajuntament sí que podria atorgar aquesta llicència”, sosté.

Això explicaria les presses tant d’MSC com del mateix Ajuntament a tramitar tots els permisos. Va ser el mes de novembre passat quan el president d’MSC España, Francisco Lorente, va amenaçar de renunciar al projecte pels problemes jurídics, cosa que va fer reaccionar tant l’Ajuntament com la Generalitat, ara governats pel PP i Vox. Al cap de pocs dies, Catalá va anunciar que tramitarien la llicència d’obres.

L’advocat de Per l’Horta, una de les entitats denunciants de l’últim pla especial, va comentar a elDiario.es que hi haurà “una resposta jurídica” en cas que l’Ajuntament concedisca finalment la llicència d’obres a MSC, bé per la via de sol·licitar l’execució provisional de l’última sentència o per la de sol·licitar la suspensió de cautelar d’actes administratius en la investigació oberta per la legalitat de les obres d’urbanització de l’entorn, fa poc rebudes per l’Ajuntament.

Les dues àrees que pretén escometre MSC en la ZAL ocupen 40.000 metres quadrats per a una nau industrial de càrrega en sec i una altra nau per a la filial logística Medlog, que serà una plataforma especialitzada en el transport per contenidor en fred per a congelats i productes refrigerats.