El centenari Mestalla, entre els edificis més visitats de València: és viable salvar-lo de l’enderrocament?

En un context en què la majoria dels clubs de futbol com el Betis, el Reial Madrid o el Barça advoquen per créixer i projectar-se mantenint les seues arrels vinculades als seus estadis històrics, el València CF, el coliseu del qual ha complit 100 anys i s’ha convertit en el més antic d’Espanya, fa anys que tracta de trobar una solució que culmine amb el seu trasllat a l’enorme bloc de formigó situat en un dels principals accessos a la ciutat, les obres del qual compleixen 14 anys paralitzades.

Aquest procés de trasllat es va iniciar al començament d’aquest segle, en un moment en què els projectes megalòmans amb el PP de Rita Barberá i Francisco Camps al capdavant s’obrien pas a la ciutat al caliu del boom immobiliari. Amb l’objectiu de tindre una gran infraestructura capaç d’alcollir des d’una final de la competició europea més prestigiosa, la Champions League, a uns campionats del món d’atletisme, es va idear una operació urbanística que, per mitjà d’una requalificació del vell Mestalla, sobre el qual pesa una sentència que declara il·legal la graderia promoguda per l’expesident Francisco Roig, dotaria de recursos suficients el club per a construir aquest gran estadi somiat sobretot per Barberá i de passada sanejar els comptes de l’entitat esportiva més representativa de la Comunitat Valenciana.

No obstant això, la crisi immobiliària va atropellar el club amb les obres ja iniciades i amb 150 milions d’euros ja invertits, cosa que va obligar a paralitzar-les el febrer del 2009. Des de llavors, el club no ha alçat cap i de fet aquest ha sigut un dels grans llastos que van propiciar la venda de la majoria accionarial de la Fundació al magnat de Singapur, Peter Lim, en un procés opac i mancat de garanties impulsat el 2014 per la Generalitat d’Alberto Fabra (PP) i perpetrat pel president del club llavors, Amadeo Salvo, i el de la Fundació, Aurelio Martínez.

El cas és que, bé per falta de recursos econòmics, bé per desídia dels dirigents del club de Mestalla, el nou estadi continua paralitzat i embullat en una situació legal complexa que passa per la signatura d’un conveni urbanístic entre el club i l’Ajuntament difícil d’encaixar pel context social que viu l’entitat, amb la majoria de la seua massa social enfrontada a la propietat, una situació que incomoda els dirigents polítics.

El Mestalla, entre els 10 edificis més visitats

L’estadi de Mestalla va complir 100 anys el 20 de maig passat, convertint-se així en el més antic d’Espanya. Aquest és, sens dubte, un dels aspectes que l’han portat a convertir-se en una de les principals atraccions turístiques de la ciutat. En concret, segons dades del club, prop de 80.000 aficionats van conéixer tots els secrets de l’estadi el 2022 a través del Mestalla Forever Tour. Una xifra gens menyspreable tenint en compte que es tracta d’una activitat de pagament i que s’ha de reservar prèviament, ja que depén del calendari de la competició.

D’aquesta manera, se situa en el top ten d’edificis més visitats, en concret, seria el nové només per darrere de vaixells almirall com el Museu Príncep Felip, l’IVAM, la Llotja o les Torres de Serrans, però per davant d’altres tan emblemàtics com el Museu de Ciències Naturals (76.000 visites), l’Almoina o les Torres de Quart, totes dues amb 46.000 visites.

Recentment, l’Administració italiana va decidir que l’estadi de San Siro, compartit per l’AC Milan i l’Inter de Milà, no podia ser demolit “a causa del seu interés cultural”.

Tenint en compte tots aquests condicionants i que el trasllat al nou estadi està encara lluny de concretar-se, valdria la pena obrir el debat de renunciar al coliseu de l’avinguda de les Corts Valencianes i optar per quedar-se en el vell Mestalla aplicant-li una remodelació ambiciosa que permeta incrementar els recursos econòmics que genera actualment?

Cada vegada són més les veus tant de l’afició com del món de l’esport i de la cultura que reivindiquen que almenys s’analitze la viabilitat d’aquesta opció. Per exemple, el periodista i escriptor Vicent Molins, autor entre altres del llibre Club a la fuga, afirma que “és una fal·làcia afirmar que és insostenible continuar al Mestalla, perquè, si alguna cosa està demostrant-se, és que l’inviable és anar-se’n, ja fa 20 anys que ho intentem, el 20% del temps que el València CF està en el seu propi estadi”.

Molins afirma que “és moment de mirar el problema de manera honesta i plantejar solucions que és clar que no són típiques ni senzilles, però potser són més viables” i afig: “En l’actual context del club, el Mestalla és l’únic vincle que li queda amb la seua pròpia ciutat, amb el seu propi territori. Un club controlat remotament convertit més en una operació de mercat, i davant això tindria un simbolisme brutal i d’abast internacional demostrar que el València CF en un període de desubicació ha aconseguit mantindre el seu estadi i ho ha fet en el pitjor context possible”.

Finalment, comenta que “per a un club buidat de contingut i de plans de futur, reconstruir-se o rearmar-se des del seu propi estadi és diferencial i una bona oportunitat productiva, però per a fer això el club hauria de ser dirigit per professionals normals amb aspiracions normals”.

Per part seua, el portaveu del Cercle per la Defensa del Patrimoni Cultural, César Guardeño, considera que “l’Ajuntament hauria de protegir convenientment el vell Mestalla mitjançant els informes pluridisciplinaris pertinents i avaluar els diferents valors patrimonials, artístics, històrics i socials que puga reunir, comptant amb un equip d’experts” i afig que l’estadi “podria estar inclòs dins del catàleg de béns protegits amb la categoria de Bé de Rellevància Local o Bé d’Interés Cultural, segons aquests informes i tenint en compte que és el camp més antic d’Espanya; seria una fita històrica que un camp de futbol estiguera inclòs en un catàleg de protecció d’una ciutat”.

Claus que farien possible salvar el Mestalla de l’enderrocament

Partint de la base de la dificultat que implicaria en aquests moments un gir radical en el plantejament, no és una utopia renunciar al nou estadi i quedar-se al Mestalla sempre que es complisquen unes premisses la viabilitat tècnica i jurídica de les quals caldria analitzar detingudament.

En primer lloc, caldria una voluntat clara i manifesta del club per mantindre’s al Mestalla i traslladar-la mitjançant un projecte clar i rigorós a l’Ajuntament, cosa que fins ara no s’ha donat i que totes les parts han rebutjat plantejar-se.

No obstant això, si s’arribara un gran acord en aquesta línia i hi haguera voluntat política per a portar-la avant, igual que n’hi va haver per a propiciar el trasllat, seria viable. Per a això, segons diversos especialistes en matèria urbanística consultats, es necessitaria també un gran acord entre la majoria dels grups polítics de l’Ajuntament, ja que implicaria una nova requalificació urbanística en els terrenys de l’avinguda de les Corts Valencianes.

Aquesta parcel·la, propietat del club amb caràcter general, té actualment una qualificació d’ús esportiu que caldria reconvertir en sòl residencial perquè en compte de l’actual bloc de formigó es pogueren construir blocs de cases, a més del pavelló esportiu promés als veïns, que es mantindria. En definitiva, es tractaria d’invertir els termes i portar la zona residencial del vell Mestalla a l’avinguda de les Corts Valencianes. Amb aquest actiu urbanístic, més el crèdit de CVC, unit al terciari que ja hi ha aprovat en aquesta parcel·la, es finançaria l’operació i la remodelació del vell Mestalla, en el projecte del qual es podria incloure l’aprofitament de part del subsol per a dotacions com ara botigues, hostaleria o museu.