De la ciutat al camp, l'aposta ‘natural’ per a invertir la despoblació de l'interior rural

El passat 13 de març, mentre Pedro Sánchez decretava el tancament quasi literal del país per a frenar l'avanç del coronavirus, Eric s'obria al món. L'estat d'alarma havia enxampat els seus pares, Toni Benaches i Patricia Esquerre, i el seu altre fill de quatre anys, Álex, a Agres, una xicoteta localitat al nord d'Alcoi d'una mica més de 500 habitants. Allí havien marxat a viure uns mesos abans, al setembre, aprofitant l'inici del curs escolar en el col·legi del poble on van matricular el primogènit. 

Buscaven allunyar-se del soroll i de l'estrés de Silla, municipi al sud de València on residien, i acostar-se a la naturalesa amb vista al parc natural de la Serra de Mariola. “Teníem pensat vindre només a provar”, diu el pare de 42 anys, després de reconéixer que s'havien trobat amb la negativa de familiars i amics: “Abans de vindre a viure ens titllaven de bojos”. Però llavors es van assabentar que estaven embarassats; va arribar la pandèmia, va nàixer Eric i es van adonar durant el confinament que estaven “tan a gust” que van decidir quedar-se. “Passar la pandèmia a Agres [on de moment no s'ha registrat cap contagi] ha sigut una sort, un accident molt afortunat”, aclareixen. Sense les mesures restrictives de les petites i grans ciutats, els seus fills han pogut campar a pler. 

El canvi d'aires de Patricia i Toni va vindre motivat per diversos factors. Primer, comptaven a Agres amb la casa d'un familiar; així mateix, tots dos es podien permetre teletreballar -ell gestiona projectes europeus i ella treballa en una agència de viatges- i tenen per a això una bona connexió a internet, “fins i tot millor que la de Silla” i, finalment i “més important”, els va encantar el projecte educatiu del Col·legi Rural Agrupat (CRA) Mariola-Benicadell, que acull 29 xiquets i xiquetes, entre ells Eric, les classes dels quals queden agrupades en tres nivells educatius.

Aquest col·legi públic va ser notícia fa un parell d'anys quan, davant el risc que es quedaren sense alumnat, van llançar un paquet de descomptes als pares per a incentivar l'escolarització dels seus fills. El rerefons d'aquesta situació es repeteix i s'ha accentuat en molts punts de l'interior de la Comunitat Valenciana: la despoblació i l'envelliment. Existeixen en l'actualitat 58 pobles valencians amb un risc “molt elevat” de quedar-se sense població: 11 casos a Alacant, 19 a València i 28 a Castelló. Precisament en aquesta última província es va presentar al juliol l'últim informe sobre el medi rural valencià, una investigació que parteix del diagnòstic del problema: “El medi rural de la Comunitat Valenciana no sols es troba menys poblat [en comparació amb Espanya], sinó que tendeix a perdre població, especialment jove, i no aconsegueix atraure noves persones residents”, per a advocar per una sèrie de propostes que es resumeixen a generar polítiques específiques que contribuïsquen a atraure nous veïns.  

Nous pobladors

En relación amb això això, també des de juliol, els Grups d'Acció Local (GAL) rurals i de pesca d'Alacant, a través de la Federació Alacantina per al Desenvolupament i la Innovació Territorial (FADIT), han impulsat un projecte per a la realització d'un diagnòstic que avalue el potencial d'atracció del medi rural cap a nova població procedent de les zones urbanes, en particular de professionals i emprenedors.

La iniciativa ‘Ecosistemes Locals d'Emprenedoria (ELA)’ de GAL Sud d'Alacant (Agafar), GAL Rural Muntanya d’Alacant i GALP La Marina s'està centrant, entre la diversitat de tipologies de neo-rurals, en aquells perfils més innovadors que, a més d'augmentar el nombre d'habitants, “tenen major capacitat de dinamitzar econòmicament i socialment el medi rural en què s'instal·len”, asseguren. “No sols busquem nous pobladors que únicament vulguen vindre a viure”, aclareix María Jesús Torres, gerent del GAL Sud d'Alacant.

Què és el que porta una persona de l'urbs a traslladar-se a un poble? En FADIT, i amb la col·laboració de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, han triat vuit municipis pilots d'Alacant sobre la base de nou factors determinants fruit d'un diagnòstic previ, com són: accessibilitat i preu d'habitatge, serveis bàsics com a educació, atenció sanitària, comerç i de suport a emprenedors, infraestructures de transport i mobilitat, connectivitat, oci i entorn natural, entre altres.

Així mateix, explica Torres, aquest projecte s'ha completat amb la realització d'una enquesta a la població neo-rural, la que ja resideix en nuclis rurals, com la que està valorant seriosament fer-ho. Del total, quasi el 60% són persones joves entre 25 i 45 anys i el 74% té estudis universitaris. Davant la pregunta de si la pandèmia havia influenciat en la seua decisió de migrar a l'interior, el 32% ha contestat que sí. “Si hi ha alguna part positiva d'aquesta crisi sanitària és que s'ha girat la mirada a les zones rurals com a possibilitat de vida alternativa”, assegura l'autora. 

Per la seua banda, Toni i Patricia reconeixen que partien de la por de trobar-se a Agres amb una comunitat tancada. “Però ha sigut al contrari, ens han tractat com si fórem veïns de tota la vida”, diu Toni. Potser hi haja influït el seu esforç a l'hora d'integrar-se en proposar espais de millora al poble. Precisament aquesta setmana els respondran a una línia de subvencions europees de desenvolupament rural que han presentat per a crear una espècie de ludoteca autogestionada per les famílies. “L'Ajuntament està encantat amb la proposta”, reconeix. Toni, que pel seu treball coneix bé aquest camp, de moment ha ajudat el consistori a aconseguir una altra ajuda dins dels projectes Erasmus perquè tres grups d'adolescents de tres països europeus es reunisquen amb xavals i xavales d'Agres en un campament internacional que tindrà lloc en aquest poble en 2021, que serà quan la joventut s'òbriga pas en aquest municipi com a sinònim més esperançador de futur.