La Diputació finançarà la identificació i exhumació de les restes dels afusellats pel franquisme en el cementeri de Gandia

La Diputació de València finançarà les proves per identificar les restes dels 23 cossos dels afusellats per la repressió franquista trobats en les fosses comunes en el cementeri de Gandia. A més també finançaran les exhumacions dels cossos que puguen quedar sota terra del total dels 63 documentats.

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natalia Enguix, ha posat la delegació provincial de Memòria Històrica que dirigix a la disposició de l'Associació de Víctimes del Franquisme i l'Ajuntament de Gandia, amb la finalitat d'ajudar els familiars a identificar les restes dels represaliats.

Acompanyada per la regidora de Patrimoni i Memòria Democràtica, Alicia Izquierdo, i la presidenta de l'associació de víctimes, Nuria Martín, la vicepresidenta ha avançat que la Diputació “està en disposició d'assumir el cost de l'estudi antropològic per a identificar a estes persones que van ser represaliades durant la Guerra Civil, sempre en col·laboració amb l'ajuntament i la Generalitat, que va realitzar estes excavacions”.

Enguix ha tranquil·litzat als familiars de les víctimes en assegurar que la Diputació “continuarà estant al costat de les associacions i dels ajuntaments que impulsen estos treballs d'exhumació i posterior identificació de les restes amb proves d'ADN, com ha fet des que en 2015 es creara la primera delegació de Memòria Històrica amb la presidència de Jorge Rodríguez”.

La vicepresidenta primera ha posat en valor el treball realitzat estos anys per la que fora diputada provincial i consellera de Qualitat Democràtica Rosa Pérez-Garijo, i ha emfatitzat la tasca didàctica en la qual insistirà durant els pròxims anys, ja que, en paral·lel a les excavacions i la posterior identificació, en les quals la Diputació porta invertits més de tres milions d'euros des de 2016, “és fonamental contar este episodi fosc de la nostra història en col·legis i instituts, perquè les noves generacions coneguen el que ha passat i no es torne a repetir”.

Procés judicialitzat

En la mateixa línia s'ha expressat la regidora de Patrimoni i Memòria Democràtica de Gandia, Alicia Izquierdo, qui ha assegurat que a l'ajuntament “no treballem des del conflicte, sinó amb la visió pedagògica d'una educació on no hi ha lloc per a l'odi ni la venjança, només per a la pau”. Izquierdo ha explicat que el consistori de Gandia “assumix el procés, que es troba judicialitzat des de l’aparició de les primeres restes, i la necessitat d'arribar fins al final per a exhumar els 63 cossos que els familiars esperen recuperar, amb total respecte no sols per estes persones i els seus afins sinó també per les que estan sepultades sobre les fosses comunes”.

Des de l'Ajuntament de Gandia assumixen que es tracta d'un procés complex, ja que els 40 cossos de persones represaliades que encara no s'han trobat jauen sota un bloc de nínxols construït recentment en el qual descansen les restes d'altres 300 persones. L'equip de govern local es planteja la possibilitat d'un futur trasllat dels fèretres a la zona nova del cementeri, per a poder completar les excavacions i convertir l'actual bloc de nínxols en una espècie de mausoleu en homenatge als represaliats de la Guerra Civil. No obstant això, “sabem que és un procés lent, que requerix de l'autorització judicial i que s'ha d'escometre amb un absolut respecte i màxima sensibilitat amb totes les famílies, tant les de les víctimes del franquisme com les de les persones enterrades en els ninxols que hi ha sobre les fosses”, explica la regidora.

L'actuació més immediata serà retirar les restes òssies que encara estan en les fosses i cobrir temporalment les dos excavacions realitzades. D'esta manera, “els familiars que acudixen a visitar als seus éssers estimats podran transitar sense problemes per estos corredors, especialment quan s'aveïna el dia de Tots els Sants”, indica la responsable local de Memòria Democràtica, qui destaca “la sensibilitat de l'Associació de Víctimes del Franquisme, que ha sigut la primera que ens ha instat a cobrir les fosses fins que es pronuncie el jutge”.

La identificació, prioritària

Les estimacions delsfamiliars i els estudis de Vicente Gabarda indiquen que 63 persones van poder ser enterrades en fosses comunes en el cementeri de Gandia. La major part d'estos represaliats durant el conflicte armat, càrrecs locals i activistes polítics i sindicals, van ser empresonats en les seues pròpies localitats i traslladats posteriorment a les Escoles Pias de Gandia, que exercia de presó comarcal. Les víctimes eren naturals de municipis de la Safor com Gandia, Oliva, Simat, L'Alqueria de la Comtessa, Tavernes, Xeraco o Xeresa, encara que també n'hi ha d'Anna, Ontinyent i la localitat alacantina de Beneixama.

La presidenta de l'Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia, Núria Martín, demana que es reconeguen estos crims com de lesa humanitat i agraïx, tant a l'ajuntament com a la Diputació, la seua implicació en un procés que ha d'acabar “amb l'exhumació i identificació de les restes de les 63 persones que van ser enterrades en fosses comunes en el cementeri de Gandia”. En opinió de la vicepresidenta de la Diputació, Natalia Enguix, “estos crims no sols van segar les vides de 63 innocents, també van condicionar l'existència de les seues famílies, que continuen lluitant contra el silenci i buscant la necessària reparació moral”.