Comissions del “2% o 3%”: la primera destinació del ionqui dels diners en una fundació creada per Francisco Camps

Marcos Benavent, autodenominat 'ionqui dels diners'.

Un agent de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que declarava com a testimoni perit en la novena sessió del primer judici per la peça separada J del cas Taula, s’acomiadava de Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, amb un somriure amigable i un fugaç alçament de celles. Benavent, arraconat en solitari en una cantonada de la banqueta, li tornava la salutació. La fugaç escena retrata els anys de col·laboració entre el principal acusat del cas Taula i els responsables de la investigació, del Grup de Delictes contra l’Administració de l’UCO, fins al canvi sonat d’estratègia per part del ionqui dels diners i del seu nou advocat, el penalista Juan Carlos Navarro.

La declaració de Benavent davant la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València semblava pròpia d’algú afligit per la síndrome d’Estocolm: després d’afirmar que l’UCO hauria disposat un esquema per a les seues confessions inicials —“arribava la Guàrdia Civil i hi havia un guió predeterminat, era com assentir, em posaven un paper [i deia] doncs, d’acord”— el ionqui dels diners no va dubtar a elogiar l’actuació dels investigadors de l’institut armat. “Sempre m’han tractat amb un respecte i amb una professionalitat impecable (...). Vull fer esment especial a l’UCO per la seua faena”, va postil·lar.

Malgrat els elogis, els dos investigadors han propiciat un revés sever al ionqui dels diners. Els dos agents, joves i amb un tremp molt professional, han relatat els inicis de les perquisicions del cas Taula, arran de la denúncia inicial de la diputada provincial d’Esquerra Unida Rosa Pérez Garijo (actual consellera de Transparència de la Generalitat Valenciana) i la declaració de l’exsogre Mariano López.

Després d’emmagatzemar els àudios de la trama en un servidor de l’UCO, els agents van analitzar la vida laboral de Marcos Benavent, que després de treballar per a l’agència de comunicació Engloba va recalar en la Fundació Jaume II el Just, creada per Francisco Camps per brindar als valencians una mena de centre espiritual en el monestir de la Valldigna.

Allí va coincidir amb Vicente Burgos, amic de Camps i llavors marit de la regidora de l’Ajuntament de València María José Alcón, imputada en el cas Taula fins que va faltar. L’advocat de Burgos en el seu divorci traumàtic amb Alcón va ser José María Corbín, el cunyat de la difunta alcaldessa Rita Barberá i imputat en el cas Azud, segons les fitxes de clients del lletrat que figuren en el sumari.

“Benavent mai vingué a la fundació a fer res concret”, va dir Vicente Burgos en una comissió d’investigació de les Corts Valencianes. No obstant això, els agents de l’UCO han declarat que el ionqui dels diners hi va treballar i molt. “El seu paper en la fundació era de recaptador”, han assenyalat en referència a Benavent.

Vicente Burgos, liquidador de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), antic cap de gabinet del Consell Jurídic Consultiu i expresidiari en la presó de Picassent per altres assumptes no menys térbols, “revestia els contractes de la legalitat necessària i Marcos Benavent després visitava les empreses adjudicatàries per demanar-los el 2% o 3% de les adjudicacions”, segons els investigadors.

Saqueig d’1,7 milions

L’empresa pantalla del ionqui dels diners (Thematica Events SL) va facturar a la Fundació Jaume II el Just 1,7 milions d’euros en tres anys. La fundació, una autèntica agència de col·locació de càrrecs del PP, va desviar 4,3 milions d’euros a empreses que han sigut investigades en el marc del cas Taula, segons el recompte efectuat per Compromís.

La mercantil Thematica Events SL “deixa de facturar a la fundació quan [el ionqui dels diners] se’n va i passa a facturar a Imelsa [l’empresa pública de la Diputació de València de la qual Benavent era gerent]”. A més de passar la cistella, l’acusat treballava “a temps complet” en l’àrea de comunicació del PP, a partir del moment en què Alfonso Rus “arriba a la presidència del partit a València”.

El ionqui dels diners va declarar, durant la llarga fase de col·laboració amb Anticorrupció i l’UCO, que va orquestrar un “desviament de fons” de l’empresa pública a una altra de les seues societats pantalla: Berceo Mantenimientos SL, creada per “adquirir patrimoni” amb el presumpte testaferro Jaime José Úbeda com a home de palla.

En una conversa telefònica intervinguda per la Guàrdia Civil, Úbeda va descriure la figura del testaferro: “Un ‘bovet’ o una persona que cobra molts diners”, una expressió que va reproduir durant la seua declaració en el judici. “Jo opine que hi ha molts més [tipus de] testaferros”, ha afegit un dels agents de l’UCO, especialista en la matèria.

Els testimonis perits han insistit que l’empresari Jaime Úbeda era “plenament conscient que facturava de manera il·lícita”. De fet, Marcos Benavent va explicar als agents la mecànica: “Donava a Marcos els diners en efectiu i Úbeda cobrava per això una quantitat indeterminada, depenent de l’encàrrec”. En el judici, el ionqui dels diners va demanar perdó “amb el cor en l’ànima” al seu presumpte testaferro, a qui coneix des de la infància de la localitat de què tots dos són oriünds. “Em penedisc d’haver-li fet tant de mal”, va postil·lar. “Abans tenia amistat [amb Benavent], hui no ho sé”, va respondre l’al·ludit durant la seua declaració. En cada sessió del judici tots dos se situen a una desena de cadires de distància en el banc dels acusats de la sala Tirant II de la Ciutat de la Justícia de València.

El segon testaferro del ionqui dels diners va ser José Estarlich, marit de la secretària de Benavent en Imelsa, que ha aconseguit un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció i que va cantar la Traviata en la seua declaració davant la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València que jutja la peça separada J del cas Taula sobre el finançament de tres campanyes del PP.

L’home de palla va col·laborar amb els investigadors des de l’inici del cas Taula i va confessar que la facturació es feia amb dos mecanismes: de manera fictícia, per faenes no fetes; o incrementant l’import de la facturació fins a 50.000 euros, límit per no iniciar un procediment de contractació amb més garanties.

Estarlich va detallar que l’empresa pantalla de Benavent de què era testaferro va adquirir un immoble en el complex residencial Venecia de Xàbia (la Marina), incloent-hi plaça de garatge i traster, per 192.600 euros (sense IVA), a un empresari del grup de comunicació que va crear Eduardo Zaplana. “Com que li agradava Xàbia, va orquestrar un desviament de fons d’Imelsa per adquirir aquests immobles”, ha declarat un dels agents de l’UCO.

En acabar la declaració, el ionqui dels diners s’ha acomiadat amb un discret gest dels agents amb qui va col·laborar a l’inici del cas Taula. Dilluns que ve declaren els dos guàrdies civils de l’UCO que van continuar amb les perquisicions.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats