Compromís demana a la Conselleria de Sanitat que assumisca les competències de salut mental a les presons valencianes

Presó de Picassent.

La investigació interna d’Institucions Penitenciàries a tres funcionaris de la presó de Villena (Alacant) per l’agressió a un pres ha posat en primer pla el tractament de la salut mental a la presó. A pesar que el 40% dels reclusos pateixen problemes de salut mental, cap de les presons valencianes compten amb un psiquiatre, segons un informe elaborat per l’Observatori de Drets Humans, Salut Mental i Presó, coordinat pel director de l’associació Àmbit, el jurista Javier Vilalta. 

Compromís, després d’una reunió amb el coordinador de l’informe, ha presentat una proposició no de llei (PNL) en la comissió de Drets Humans de les Corts Valencianes en què sol·liciten a la Conselleria de Sanitat, que dirigeix la socialista Ana Barceló, que signe un conveni amb el Govern central per a la transferència dels serveis sanitaris a les presons, “amb la transferència corresponent de fons per part de l’Estat”, diu la PNL, signada per la portaveu de Compromís en la comissió de Drets Humans, Cristina Rodríguez, i per la sindica adjunta de la formació Mònica Àlvaro. 

Així doncs, la proposta insta l’executiu autonòmic que demane a Pedro Sánchez un increment de la dotació de personal sanitari en els centres penitenciaris valencians i a contractar personal facultatiu especialitzat en psiquiatria i psicologia clínica. El tractament de la salut a les presons resulta alarmant: en la presó de Villena falten uns quants facultatius, tal com va reconéixer el Govern en una resposta parlamentària. 

A més, la PNL de Compromís també sol·licita la creació de “recursos públics comunitaris” en l’àmbit penitenciari valencià, així com la posada en marxa de protocols d’actuació davant crisis derivades de malalties de salut mental. També insta potenciar els mitjans assistencials (psicoterapèutics, farmacològics o educatius) per a atendre els reclusos amb trastorn mental greu (TMG). 

La sanitat penitenciària, segons la llei que regula el Sistema Nacional de Salut, hauria d’haver-se transferit a les comunitats autònomes fa 17 anys. No obstant això, segons denuncia Compromís, no s’ha sol·licitat la transferència d’aquesta competència, que continua en mans del Ministeri de l’Interior. 

Les infermeries de les presons valencianes, l’espai penitenciari en què solen romandre els presos amb trastorn mental greu, compten amb un psicòleg, educadors i treballadors socials i un metge d’atenció primària. No obstant això, no compten amb psiquiatres ni psicòlegs clínics, “per tant, l’equip de la presó no pot dur a terme un diagnòstic psiquiàtric ni prescriure medicació”, diu la iniciativa de la formació valencianista. 

No obstant això, el 65% de la població penitenciària, segons les dades de l’informe de l’Observatori de Drets Humans, Salut Mental i Presó, rep tractament psiquiàtric. “Ens trobem, doncs, davant un problema de sobremedicació de la població penitenciària sense un control efectiu per part d’unitats de salut mental que supervisen la medicació”, un fet que “impossibilita la valoració de la dependència o la discapacitat i la derivació consegüent a l’exterior”. 

“Una altra mancança greu detectada és la impossibilitat de gravar dades mèdiques en el programa de gestió sanitària pública, de manera que els facultatius poden consultar els historials mèdics de les persones recluses, però no registrar el seu historial mèdic durant l’internament”, tret del centre Penitenciari Antonio Asunción de Picassent, critica la PNL de Compromís. 

L’informe, també coordinat pel jurista Javier Vilalta, també remarca que no hi ha protocols de crisis. “Aquesta qüestió”, postil·la la PNL de Compromís, “és especialment greu, atés que, si es confon una crisi amb un incompliment del reglament penitenciari, la persona es retorna a primer grau i se l’aïlla, fet que produeix un trauma i un xoc postcrisi”. 

La presó de Castelló II és l’única de les presons valencianes que té un mòdul amb un programa d’atenció integral a malalts mentals (PAIEM), del qual formen part 60 reclusos.

La portaveu de Compromís en la comissió de Drets Humans, Cristina Rodríguez, considera que les dades de l’informe revelen la “mancança flagrant de personal mèdic especialista en salut mental a les nostres presons”. “És fonamental augmentar els recursos públics i millorar l’atenció”, afig Rodríguez.

La diputada ha recordat que “totes aquestes mancances han quedat exposades, una vegada més, en l’últim episodi de violència patit per un intern amb problemes de salut mental a la presó de Villena”. 

“Ens preocupen i ens indignen actuacions com les esdevingudes fa poc a Villena. El funcionariat de presons no pot colpejar un intern com hem vist en l’enregistrament de videovigilància del centre. Aquest no és el paper d’un empleat públic que ha de vetlar per la seguretat de la ciutadania, també la que està presonera i malalta. Sense exclusions ni excuses”, ha manifestat Rodríguez.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats