Compromís presenta al·legacions a l'avantprojecte de llei que “desprotegeix la costa per deixar-la a les mans dels especuladors”

Compromís, a través dels seus col·lectius locals afectats, ha presentat una bateria d'al·legacions a l'avantprojecte de “la mal anomenada llei de Protecció i Ordenació del Litoral presentat pel Consell de PP i Vox, per ser una normativa arbitrària, que desprotegeix el litoral i obri la porta a l'especulació urbanística”.

Des d'Alacant, Gandia, Dénia, Bellreguard, Sagunt, Meliana, Cullera, Altea i El Campello, Compromís ha mostrat la profunda preocupació per les conseqüències que suposaria l'aplicació del que recull l'avantprojecte de llei de la Costa elaborat per la Conselleria de Medi Ambient i Territori i així ho han remarcat utilitzant el període d'al·legacions al text, el termini del qual acaba aquest dilluns 1 de juliol.

Paula Espinosa, diputada de Compromís a les Corts, lamenta que aquest avantprojecte haja estat redactat obviant la normativa vigent que protegeix el litoral valencià. Espinosa recorda que el Pla d´Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) “ja protegeix 7.500 hectàrees del nostre litoral i ha estat àmpliament avalat des del punt de vista jurídic” -fins i tot pel Tribunal Suprem-, per tant “no cola que el que busque el govern de Mazón siga, com diuen, la seguretat jurídica. A més, el Pativel ja estableix un marc conciliador amb l'activitat econòmica més habitual al litoral”.

Manca de concreció i definició

Compromís, a les seues al·legacions, considera que el text està plagat d'ambigüitats i ni tan sols dota de seguretat jurídica els afectats per les delimitacions que a priori era un dels objectius marcats pel Govern de Mazón.

La coalició assegura que la utilització del terme “valor etnològic indubtat” en referència als nuclis costaners “tradicionals”, resulta “excessivament difús i provoca arbitrarietat” a l'hora de determinar quins nuclis en tenen i quins no. Segons la parlamentària, “es corre el risc més que obvi d'aprofundir en la inseguretat jurídica i en la incertesa que pateixen les propietats ubicades en aquests llocs, generant un perjudici encara més gran”.

De la 'singularitat valenciana' a la literalitat de la norma gallega

Compromís conclou que l'avantprojecte és una còpia de la Llei 4/2023, del 6 de juliol, d'ordenació i gestió integrada del litoral de Galícia. Tant és així que es trasllada de manera literal part de l'articulat a la norma valenciana. Espinosa explica com, “amb una simple lectura comparativa aflora aquesta similitud, arribant a contradir arguments de la pròpia llei. És significatiu, per exemple, que la zonificació de sòl que es proposa siga íntegrament coincident amb la normativa gallega, tot i haver remarcat que la costa valenciana i la cantàbrica o atlàntica no hi tenen res a veure”.

Per contra, la normativa vigent que es pretén derogar amb aquesta proposta sí que parteix, “de manera argumentada tècnicament i científica, d'aquesta singularitat mentre analitza el territori de manera integrada i el dota d'una regulació d'acord amb la realitat socioeconòmica, territorial i mediambiental”.

Òbvia l'adaptació al canvi climàtic

Compromís denuncia també que amb el text presentat el govern de Mazón demostra que viu “d'esquena al problema real que representa el canvi climàtic, en un moment d'emergència climàtica, on el litoral és un dels primers enclavaments a patir-ne les conseqüències i és urgent accelerar les accions climàtiques”. En canvi, des del Govern de Mazón es decideix “posar el fre i fer marxa enrere a les polítiques d'acció climàtica sobre el litoral. De fet, aquesta norma sembla únicament i en exclusiva redactada per trobar un encaix més lax a l'activitat econòmica i la propietat privada que a protegir el nostre litoral”.

Vulnera el principi de no regressió ambiental

Un dels punts més controvertits de l'avantprojecte és la modificació que planteja sobre els usos del sòl no urbanitzable que ocupa la franja litoral i que vulneraria el principi de no regressió ambiental.

Les conseqüències concretes que es deriven de l'aplicació directa i prevalent d'aquesta llei establerta tant a la Disposició Transitòria 2a com a la Disposició Transitòria 3a impliquen “un clar retrocés respecte dels nivells de protecció aconseguits amb anterioritat i vigents avui dia”.

Amb la nova normativa presentada hi ha la possibilitat, “ambigua i fins i tot contradictòria”, de desenvolupar usos residencials a partir de 500 metres i hotelers a partir de 200 en espais on actualment no està permès. El que suposa per se una ampliació dels usos i la intensitat permesos fins ara en aquest espai litoral sensible, arribant a incloure com a sòls susceptibles de contemplar aquests usos els que actualment estan definits com a No Urbanitzables de Protecció Litoral a la normativa vigent.

“Aquesta llei no s'atura un segon a protegir les nostres costes, ni tampoc busca les eines per aturar-ne la degradació. Sinó més aviat, va en la línia oposada a l'esperit del Pativel. Més aviat fa tot el contrari, desfer tota aquella normativa que va impulsar el govern del Botànic en un esforç per adaptar-se i mitigar els efectes del canvi climàtic”, conclou Espinosa.