La Comunitat Valenciana busca personal sanitari per a hospitals comarcals i consultoris mèdics en zones despoblades: s’ofereixen incentius

La setmana passada, la Conselleria de Sanitat feia públic l’acord amb els sindicats sobre el projecte de decret per a l’ocupació de les places de difícil cobertura, una norma que inclou aliances estratègiques –entre àrees de salut o centres sanitaris per una vigència de dos anys prorrogables anualment, en funció de les necessitats– i incentius fins a 5.000 euros per al personal sanitari que opte per aquestes destinacions professionals.

El text respon a una realitat. Que a la Comunitat Valenciana, com en la resta d’Espanya, s’ha constatat que hi ha dificultats per a la cobertura de determinades places de professions per als serveis sanitaris públics, sobretot, les que es corresponen amb hospitals comarcals i centres de salut situats en zones despoblades, que tenen unes carteres de serveis més reduïdes. Així doncs, amb aquesta mesura es pretén “establir, mantindre o incrementar” la cartera de serveis sanitaris d’una zona determinada.

Tant el Govern d’Espanya com la Generalitat Valenciana tenen entre els seus objectius identificar els llocs difícils de cobrir i fomentar-ne l’ocupació i l’acompliment, entre altres objectius, per “reduir desigualtats socials i territorials, enfortir l’accés universal a la sanitat, l’equitat en l’accés a la prestació sanitària i la cohesió entre els diferents territoris”.

Així doncs, el decret pretén aclarir quines places són considerades de difícil cobertura –encara està en estudi– i regular la utilització de “recursos compartits” per a la millora assistencial en l’àmbit del Sistema Valencià de Salut, “tant a través d’aliances estratègiques o projectes de gestió compartida, com mitjançant la prestació voluntària de guàrdies o atenció continuada”.

Seran considerades places de difícil cobertura les que, després d’esgotar tots els procediments de selecció i provisió previstos, romanguen vacants durant “almenys tres mesos continuats en els últims dotze”; les categories professionals d’un departament de salut en què el nombre de sol·licituds d’inscripció en la borsa de treball del departament mateix siga insuficient per a la cobertura de la prestació de l’assistència sanitària; i les que la direcció general amb competències en la planificació de l’assistència sanitària determine, prenent en consideració qualsevol altra circumstància que en dificulte la cobertura, tenint en compte la necessitat de la seua prestació assistencial.

Una de les iniciatives que es preveuen per solucionar aquestes situacions és l’aliança estratègica entre dos o més departaments de salut, institucions sanitàries o centres de treball, una fórmula destinada a reforçar dèficits de cobertura assistencial que facilita que els professionals es desplacen per cobrir les demandes assistencials i seguisquen el pacient, en compte que siga el pacient el que s’haja de desplaçar.

Incentius fins a 5.000 euros a l’any

La norma preveu incentius econòmics, de desenvolupament professional i formatius per als professionals que es decidisquen per un dels llocs laborals d’aquestes característiques, així com el desplaçament voluntari de treballadors a departaments o centres de treball que requerisquen reforços en el marc de les aliances estratègiques que s’establisquen, tant en horari ordinari com en guàrdies.

En virtut d’aquest decret, la prestació de serveis en les places de difícil cobertura tindrà un incentiu de 5.000 euros anuals per al personal Facultatiu (grup A1 en general); 3.250 euros anuals per a Infermeria i la resta dels professionals del grup A2; 2.000 euros anuals per al grup C1; 1.500 euros anuals per a tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAE) i altres professionals de la categoria C2 i 1.000 euros anuals per a altres agrupacions professionals.

Pel que fa als beneficis professionals, cobrir una plaça de difícil cobertura reduirà el temps de permanència necessari en cada grau per a progressar en la carrera professional; donarà avantatges de puntuació en els concursos i les oposicions, així com prioritat en la participació d’activitats formatives i d’investigació.

La persona que ocupe una plaça de difícil cobertura, si vol, podrà allargar la seua vida laboral al final de la seua trajectòria professional. Arribada l’edat de jubilació, els serveis prestats en places declarades de difícil cobertura facilitaran la prolongació del servei actiu de manera voluntària.

A més, en el cas dels metges residents, podran inscriure’s en les llistes de reserva de la borsa d’ocupació tres mesos abans de finalitzar el seu programa formatiu, sempre que la seua Unitat Docent els avalue positivament i no hi haja persones inscrites disponibles en la categoria/especialitat a què opten.

Identificació dels llocs de difícil cobertura

Queda pendent determinar quines són exactament les places de difícil cobertura, i és en això en el que es treballa ara des de la Conselleria. “Això és el que generarà més controvèrsia”, adverteixen des de CCOO. El sindicat explica que es tracta de diferents especialitats, depenent del centre de què es tracte: metge de família, anestesista, pediatra d’atenció primària... i que afecten, principalment, places allunyades de grans nuclis de població: “Encara que també hi ha mancances de personal a Alcoi (anestesistes), Xàtiva (personal d’urgències) o en el SAMU a la ciutat de València”.

Per això, en aquest moment consideren des de CCOO que és difícil fer una estimació de quants llocs poden acabar considerant-se de difícil cobertura de llarg a llarg de tot el territori valencià, “cada vegada afecta més centres sanitaris i més departaments”.