La Comunitat Valenciana registra 5,77 reaccions adverses per cada 1.000 vacunes aplicades i la d’AstraZeneca presenta la taxa més baixa

La Comunitat Valenciana ha administrat un total de 995.408 dosis de la vacuna contra el coronavirus, segons la dada proporcionada dijous per la Conselleria de Sanitat. Per províncies, 117.743 a Castelló, 353.399 a Alacant i 524.266 a València. Han rebut les dues dosis 278.710 persones.

Malgrat que s’ha posat el focus en la vacuna d’AstraZeneca, arran de l’informe de l’Agència Europea del Medicament (EMA) que trobava un vincle d’uns pocs casos de trombes (entre els gairebé 20 milions de vacunats en el continent amb aquestes dosis) amb la vacuna, encara que no recomanava limitacions d’edat, des del departament que dirigeix Ana Barceló informen que aquest sèrum és el que presenta una taxa més baixa d’efectes secundaris.

En concret, la taxa d’esdeveniments adversos notificats per a les tres vacunes que estan inoculant-se a la Comunitat Valenciana és de 5,77 casos per cada 1.000 dosis administrades. Per laboratoris, 4,48 casos notificats per cada 1.000 dosi administrades corresponen a Oxford/AstraZeneca; 5,86 a Biontech/Pfizer i 9,17 a la vacuna de Moderna. 

Des de Sanitat comenten que sol tractar-se de reaccions previstes en les fitxes tècniques de les vacunes i les més freqüents són febre, dolor en la zona de la injecció, cefalea, marejos, nàusees o diarrea.

La majoria de les vegades (el 81,59% dels casos notificats) han sigut els mateixos professionals els que han comunicat la reacció adversa en el Sistema d’Informació Vacunal després de l’avís corresponent del pacient. El 18,41% restant ham sigut notificacions a través del web www.notificaram.es del Sistema Espanyol de Farmacovigilància de Medicaments d’Ús Humà, a què també té accés la ciutadania.

Les tres vacunes que estan utilitzant-se a la Comunitat Valenciana són igualment vàlides per a protegir contra la infecció i, per si sobrevinguera algun dels efectes adversos referits en el prospecte, el procés de vacunació no conclou amb la punxada.

Segons expliquen des de Sanitat, la persona acabada de vacunar roman en observació almenys 15 minuts. El temps és variable, perquè abans de l’administració de la vacuna, el personal facultatiu s’entrevista amb ella i li pregunta sobre patologies prèvies, reaccions al·lèrgiques conegudes, contactes o contagis COVID-19.

En funció de les respostes, es determina si el candidat o la candidata és apta per a rebre la vacuna (hi ha casos, l’embaràs per exemple, en què no es recomana) i quin risc hi ha que puga desenvolupar reaccions adverses. A més perill, més temps d’observació postvacunació.

Abans de rebre la vacuna, també es comunica al candidat o candidata que totes les vacunes protegeixen de la infecció, però que no poden causar-la, perquè manquen de capacitat infectiva, així com que la vacunació reduirà la probabilitat d’emmalaltir greument i de morir, però que ell o ella haurà de continuar amb les mesures preventives per reduir la transmissió.

L’equip mèdic també informa de possibles inconvenients, perquè la vacuna, com tots els medicaments, pot produir efectes adversos. No sempre apareixen i, quan es donen, la majoria són lleus i de duració breu.

Els més habituals són dolor en el lloc de la injecció, sensació de cansament, mal de cap, febre, calfreds o dolor articular. Excepcionalment s’han registrat casos d’anafilaxi (reacció al·lèrgica greu) en persones amb antecedents i totes es van recuperar amb l’administració d’adrenalina.

Sobre els dos casos de persones hospitalitzades i ja donades d’alta després d’haver patit trombes després d’injectar-se la primera dosi d’AstraZeneca, fonts de Sanitat expliquen que són casos que estan donats d’alta en el servei d’alerta de farmacologia per investigar-los, però que, d’entrada, els episodis no tenen per què estar relacionats amb la vacuna, si bé en tot cas és una cosa que haurà de resoldre el servei esmentat.

En el cas de la vacuna d’AstraZeneca insisteixen que després de l’avaluació de les dades disponibles, l’Agència Europea de Medicaments ha conclòs que hi ha una possibilitat molt baixa que es formen coàguls menuts en diversos vasos sanguinis. Afig, a més, que a l’hora de valorar aquest risc cal tindre en compte que la mateixa COVID-19 s’associa amb esdeveniments trombòtics en els pacients que la pateixen.