La concessió a Aumar dels trams de l’AP-7 entre Tarragona i València i l’AP-4 entre Sevilla i Cadis ha propiciat beneficis abundants per a Abertis, la propietària de l’empresa que el 1971 es va constituir per a construir i explotar la principal artèria del corredor mediterrani. La contracta era per a 27 anys, però ampliacions successives propiciades per diferents governs han provocat que el negoci haja durat quasi 50 anys.

L’última pròrroga i la més llarga va ser la que es va signar el 1998 i que s’estenia des del 2006 al 31 de desembre del 2019. El seu artífex va ser el totpoderós, en aquella època, president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, que va convéncer el Govern de José María Aznar perquè validara el manteniment del peatge. A canvi, millores en la mitjana, baixades del preu del 30% i la construcció d’un accés directe al parc d’atraccions Terra Mítica, que en aquella època es començava a construir. En total, 30 milions d'inversions compromeses.

En aquests 13 anys, l’empresa Abertis –ara propietat de la italiana Atlantis– ha guanyat 1.249 milions d’euros, diners que en els últims exercicis han anat la majoria a repartiment de dividends. El negoci s’observa quan es calcula la rendibilitat que, amb una facturació de 2.480 milions només en cobrament de peatges, arriba al 35,9%.

Els anys de més facturació i beneficis van ser el 2007 i el 2008, amb una caiguda en els anys més durs de la crisi, el 2011 i el 2012. Encara així, en aquests dos exercicis encara va repartir als comptes d’Abertis 124 milions d’euros. Amb la millora econòmica i el boom turístic que ha viscut la Comunitat Valenciana i Andalusia, la facturació s’ha recuperat fins a guanyar en 2018 146 milions d’euros. En 2019, el resultar tocarà els 150 milions, quasi cinco voltes més de la inversió que va haver de fer aconseguir 13 anys més de contracte.

Però els beneficis d’Aumar podien haver sigut molt més elevats. El 2011, l’empresa propietat d’Abertis va interposar un contenciós administratiu contra l’Estat per la caiguda del trànsit a causa dels itineraris alternatius que l’Administració central i l’autonòmica han anat programant en les dues últimes dècades, l’A-7, per l’interior d’Alacant, que va inaugurar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i la CV-10, projectada i posada en marxa per l’executiu autonòmic de Francisco Camps.

El mes de juny passat el Tribunal Suprem va donar la raó a l’Estat i va desestimar el recurs de la concessionària d’Abertis, que el 31 de desembre dirà adeu a una de les seues filials més rendibles.