Condemnat a dos anys de presó un home arrestat amb 3,9 grams de cocaïna, valorats en 280 euros

La secció onzena de l’Audiència Provincial d’Elx ha condemnat a dos anys de presó, a més d’una multa, un home de 45 anys a qui la Guàrdia Civil va intervindre 3,9 grams de cocaïna en la localitat del Baix Segura Daia Nova. El ministeri fiscal sol·licitava inicialment una pena de quatre anys i mig de presó per un delicte contra la salut pública relatiu a substància que cause mal greu a la salut. No obstant això, la sentència rebaixa sensiblement la pena en aplicar el subtipus atenuat que permet una reducció en atenció a l’“escassa entitat del fet” i a les circumstàncies personals de l’acusat.

L’home va ser parat per una patrulla de la Guàrdia Civil durant un servei de seguretat ciutadana a Daia Nova a última hora del 4 de juny de 2021 mentre circulava en un ciclomotor. En adonar-se de la presència dels uniformats, “va canviar bruscament de sentit” i els agents li van cridar l’alto i el van escorcollar. L’home portava, amagats en els pantalons, set embolcalls de plàstic tancats amb cocaïna, amb un pes total de 3,9 grams i una puresa en base del 39,2%, segons les anàlisis. El Grup d’Estupefaents de l’institut armat va taxar el valor de la droga en el mercat il·lícit en 280,07 euros.

Els agents també van intervindre dos telèfons mòbils de prepagament i 255 euros fraccionats en diversos bitllets. L’home va assegurar que era consumidor habitual (entre un gran o gram i mig “segons el que puga comprar”), va negar que traficara i va al·legar que havia adquirit la cocaïna per a repartir-li-la amb dos amics i rebaixar així el preu mitjançant una compra conjunta.

No obstant això, els uniformats “no van veure en cap moment” els dos amics, que van comparéixer en el judici. Un dels testimonis va adduir que va prestar el mòbil a l’acusat perquè no tenia saldo en el seu, encara que no recordava la marca ni el model del terminal. Per contra, la sentència “no té dubte que aquests telèfons els emprava en activitat il·lícita de venda de cocaïna”.

Els dos amics van sostindre en el judici que eren consumidors habituals de cocaïna i que es gastaven uns 800 euros al mes en la pols blanca. No obstant això, la sentència no atorga fiabilitat als testimoniatges de l’acusat i dels testimonis i conclou que el condemnat “es dedicava a la venda de cocaïna”. A més, la sentència també recorda que no s’ha aportat cap prova de la seua toxicomania, amb la qual cosa no pot acreditar-se la seua condició de drogodependent.

Un altre indici en contra seua és la varietat de bitllets dels diners confiscats: “El tipus de moneda és conforme al preu de venda que la substància té”. Els testimonis també van ser “una miqueta erràtics” en les seues respostes a les preguntes de la Fiscalia sobre les circumstàncies laborals de l’acusat, que assegurava que treballava en el camp sense contracte, cobrant uns 1.000 euros.

En definitiva, el tribunal considera acreditat que la cocaïna “estava preordenada a la venda, incidint en la quantitat i la presentació de la droga confiscada (set bosses de plàstic ocultes a la roba interior), la suma de diners aprehesa i la seua distribució en bitllets de diferent valor, els dos telèfons de prepagament idèntics que portava, juntament amb l’absència de prova de la condició de toxicòman de l’acusat ni del seu mitjà de vida”.

La sentència, que no és ferma, acorda que els dos telèfons mòbils i els 255 euros confiscats siguen adjudicats al fons de béns decomissats per tràfic il·lícit de drogues i altres delictes relacionats. De la pena de presó se li descompta el temps que va estar detingut per aquesta causa.