Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

Condemnat el Port de València a indemnitzar amb 4,4 milions el Grupo Alonso per haver-lo deixat sense llum en la terminal de Sagunt

Imatge aèria del port de Sagunt.

Lucas Marco

València —

0

El 8 de setembre i l’11 d’octubre de 2015 tot el port de Sagunt tingué un tall del subministrament elèctric. El recinte, que aquell any va tindre un trànsit superior a 6.000 tones, segons estadístiques oficials, es va quedar totalment parat. Dues grues que operaven al mateix temps en una de les terminals polivalents provocaven talls en el subministrament elèctric perquè l’Autoritat Portuària de València (APV) va impedir a una empresa concessionària operar en el mercat lliure d’energia i, a més, li donava menys potència de la necessària. La broma ha costat a l’erari una indemnització milionària.  

La secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha condemnat a l’APV a indemnitzar amb 4,4 milions d’euros, “amb càrrec a l’Administració” pública, l’empresa Intersagunto Terminales SA, una filial del Grupo Alonso, pel “subministrament deficient d’energia elèctrica” i per no tindre en funcionament un punt d’inspecció fronterer en el port de Sagunt, segons la sentència a què ha tingut accés eldiario.es. 

L’APV va adjudicar el 2012 a Intersagunto Terminales SA la concessió de domini públic portuari per a l’explotació de la terminal polivalent en el moll nord 2 del port de Sagunt. A pesar que el plec de condicions endossava a l’empresa l’obtenció, entre altres, del subministrament elèctric, la filial del Grupo Alonso no va poder acudir al mercat lliure d’energia per la falta d’un codi universal del punt de subministrament (CUPS). “Aquest CUPS no va ser facilitat per l’Autoritat Portuària”, assenyala un informe d’Endesa aportat a la causa.

L’empresa va sol·licitar a l’APV la dotació i el subministrament d’energia elèctrica previstos en el projecte inicial aprovat, així com l’increment de la potència necessària, però “no van rebre resposta”. Així doncs, la concessionària es va veure obligada a recórrer al servei de la mateixa APV malgrat que el subministrament de llum elèctrica no està previst com a “servei portuari” en la Llei de ports de l’Estat.

El juny del 2015, quan va finalitzar la instal·lació de la terminal, es van instal·lar dues grues portacontenidors, que, quan s’usaven al mateix temps, ocasionaven talls de subministraments. El 8 de setembre i l’11 d’octubre d’aquell any, tot el recinte portuari tingué un tall del subministrament elèctric. La Societat Anònima de Gestió d’Estibadors Portuaris del Port de Sagunt (SAGEP) va advertir l’empresa concessionària la “preocupació” del col·lectiu de gruistes per la situació. 

El director d’explotació de l’APV va comparéixer com a testimoni i va manifestar que el “servei comercial” que presta el port de Sagunt de subministrament d’energia elèctrica era de “caràcter voluntari” i “acceptat per les diferents empreses perquè era més barat, ja que l’Autoritat Portuària negocia un contracte global”. Els jutges rebutgen de pla aquest argument: “No acceptem aquesta versió”, assenyala la sentència. 

Els magistrats conclouen que la filial del Grupo Alonso “no va tindre altra opció que contractar a través de l’APV” i estableixen que “la prestació deficient del subministrament elèctric va ser la causa de la falta d’utilització d’una de les grues, amb les pèrdues consegüents”.

L’APV, representada per l’Advocacia de l’Estat, va aportar un informe del director del port de Sagunt que responsabilitzava els operaris de l’empresa concessionària (“quan rearmen el quadre elèctric provoquen un curtcircuit i deixen sense llum tot el recinte”). A més, l’APV defensava que l’empresa, en la seua sol·licitud de previsió de potència, necessitava “per a operar únicament mitja grua”, un argument que la Sala “ni entén ni comparteix”. 

La concessionària va reclamar, ja el 2013, un increment de la potència necessària, però “no van rebre resposta”. “Davant una instal·lació deficient que tenia serioses repercussions en tot el recinte portuari de Sagunt, l’Administració degué requerir formalment una reparació i paralitzar en tot o en part l’activitat de l’empresa. No consta que es fera”, lamenta la sentència. 

Un informe pericial d’una enginyeria, aportat per la filial del Grupo Alonso, afirma que l’interruptor de capçalera tenia un ajust “insuficient del tot” que, a més, és “habitual en instal·lacions de baixa tensió” i, per tant, sens dubte inadequat per a un recinte portuari. “Quan se supera el llindar, es talla el subministrament”, afig l’informe. El director d’explotació de l’APV va reconéixer en la seua declaració com a testimoni que, quan es va augmentar la potència, l’agost del 2016, els problemes van desaparéixer. 

Intersagunto Terminales SA també reclamava a l’APV una indemnització per la falta d’un punt de control fronterer i fitosanitari, “projectat des d’abans de l’atorgament de la concessió”. La inexistència d’un lloc d’inspecció fronterer va impedir l’entrada pel port de Sagunt de productes agrícoles d’origen animal o destinats al consum humà.

L’APV intenta des del 2010 posar en marxa la instal·lació. “Les obres, malgrat estar autoritzades i aprovades pel Ministeri [de Sanitat] i la Comissió Europea, no es van iniciar i es va abandonar el projecte”, indica la sentència del TSJCV. Dos anys més tard, es van reprendre les gestions per a construir el lloc d’inspecció fronterer i el 2016 l’APV va comunicar a la filial del Grupo Alonso que havia arribat a un acord amb els diferents ministeris implicats. 

El director mateix del port de Sagunt, el 2017, va destacar aquesta “deficiència” a la Direcció General de l’Autoritat Portuària de València. Els magistrats recorden que l’APV va confeccionar els plecs que havien de regir la concessió i el 2010 “tenia l’autorització pertinent de les autoritats nacionals i comunitàries competents”. La sentència conclou que “per aquesta via va incórrer l’Administració en responsabilitat i va causar a l’empresa danys i perjudicis”. 

El consell d’administració de l’APV, en una sessió del 29 de setembre de 2017, va acordar minorar temporalment l’àmbit espacial de domini públic atorgat en concessió a Intersagunto Terminales SA, reduir el trànsit mínim de tones per any en la terminal (va passar de 750.000 a 369.000) i rebaixar en 1,5 milions les taxes d’ocupació, del vaixell i de mercaderia. 

Davant els danys i perjudicis que la filial del Grupo Alonso va interpretar que estava causant-li l’APV, la concessionària va presentar un escrit en què sol·licitava una responsabilitat patrimonial de nou milions d’euros (5,9 per la falta de subministrament elèctric suficient i 3,1 per la falta d’un control fronterer i fitosanitari). 

La sentència, que no és ferma i contra la qual es pot recórrer, rebaixa la indemnització a 4,4 milions d’euros. La indemnització serà sufragada “amb càrrec de l’Administració”.

Etiquetas
stats