La consellera d’Emergències de Vox amb Mazón va muntar una reunió d’urgència dies abans de l’avís roig per pluges el 2023

“Encara que hi ha una incertesa sobre l’afecció que tindrà la DANA sobre el nostre territori, sí que considere convenient estar preparats per al que puga vindre”. Aquestes van ser les paraules d’Elisa Núñez, consellera de Justícia i Interior de Vox en el primer any de Govern de Carlos Mazón, en la jornada en què l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va decretar l’avís roig per fortes tempestes a la Comunitat Valenciana. Va ser el divendres 1 de setembre de 2023, quan es va elevar el nivell d’alerta a roig, el màxim que preveuen els serveis meteorològics.

L’Aemet només va emetre un avís roig el 2023 per a la Comunitat Valenciana, un nivell que implica risc extrem per a la població i que s’ha activat en mig centenar d’ocasions des del 2007. Es produeix quan es preveuen precipitacions superiors a 90 litres en una hora amb acumulats de més de 180 litres per metre quadrat en 12 hores. En la DANA de la primera setmana de setembre de 2023, la tempesta va deixar prop de 130 litres per metre quadrat en alguns municipis.

La consellera d’Interior elegida per la ultradreta, que estava dos mesos en el càrrec i va mantindre la cúpula de l’executiu socialista en Emergències, va muntar d’urgència una reunió per a coordinar els efectius. Ho va fer a instàncies del secretari autonòmic José María Ángel, mà dreta de la seua antecessora socialista i hui alt càrrec del Govern del PSOE com a comissionat per a la DANA. “Li vaig recomanar que muntara una reunió de coordinació perquè tindríem fortes pluges tal com va pronosticar l’Aemet, i així ho va fer. Va muntar una reunió de coordinació i va anunciar que la Generalitat Valenciana tenia preparat el sistema Es-Alert per si calia”, va relatar Ángel a elDiario.es en una entrevista.

Núñez va convocar una reunió amb representants de la Delegació de Govern, la Subdirecció d’Emergències, els consorcis provincials de bombers i els bombers municipals. En el comunicat posterior va apuntar que “és molt important una bona coordinació, perquè és vital per a donar una resposta real i efectiva en qualsevol moment i davant qualsevol emergència”. Tot el contrari del que farien els seus successors un any després, el 29 d’octubre de 2024, els quals, malgrat els advertiments de l’Agència Estatal de Meteorologia, no van convocar el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) fins passat el migdia, deu hores després de l’avís roig.

Ángel va ser destituït el 6 de setembre de 2023 i substituït per Ángel Javier Montero Hernández, ex-alt càrrec del PP en la Generalitat amb Alberto Fabra. En la seua etapa en el Govern del Pacte del Botànic –l’aliança del PSPV, Compromís i Unides Podem–, va gestionar diversos desastres de gran magnitud. Entre els quals la DANA del Baix Segura del 2019, episodi que va contribuir a divulgar el terme meteorològic i a l’ús d’un concepte que ha substituït el de gota freda. Arran d’aquest fort temporal, l’executiu valencià i altres autonomies com Galícia van començar a assajar sistemes d’alerta per a la població i nous protocols que Europa feia anys que reclamava, com el sistema Es-Alert, un missatge que arriba massivament als telèfons mòbils en les zones en què es requereix un avís.

Després d’aquesta trobada, segons el comunicat que pot llegir-se en la plataforma de premsa del Govern valencià, la consellera va explicar que el sistema Es-Alert, “ja operatiu a la Comunitat Valenciana i integrat en la Xarxa d’Alerta Nacional, que permet enviar alertes a la població que estiga en una zona afectada per emergències o catàstrofes, i en què ha col·laborat estretament per al seu desenvolupament la Plataforma Tecnològica de l’1·1·2 Comunitat Valenciana juntament amb personal tècnic del Ministeri de l’Interior”, va recollir el seu gabinet.

“Gràcies a l’Es-Alert no serà el ciutadà el que haja de telefonar a l’1·1·2 per saber si hi ha una emergència activa en la seua zona, sinó que serà el mateix 1·1·2 el que avisarà el ciutadà del risc imminent que hi haja en el seu municipi perquè puga protegir-se o prendre mesures”, va dir la consellera Núñez. Paradoxalment, un any després l’executiu autonòmic va dir que desconeixia aquest mecanisme.

El missatge es va assajar mesos abans a instàncies del número dos d’Emergències amb el PSPV llavors, en un simulacre per a assegurar que els cossos de policia local i bombers es coordinaren efectivament davant una urgència de gran magnitud.