El corruptor del cas Assut s’enfronta al fiscal: “Cinc mesos a la presó per un PDF publicitari sobre Luxemburg”

El penalista Manolo Mata, advocat del presumpte corruptor del cas Assut, ha lamentat en un recurs la “molt preocupant situació anímica, emocional i de deterioració psíquica” de l’empresari Jaime Febrer. El client de Mata “ha estat cinc mesos a la presó mentre se li localitzen uns pretesos diners a l’estranger que no existeixen, però que en qualsevol cas serien seus, perquè no és fruit d’un crebant econòmic de l’Administració”, indica el recurs.

“El meu mandant va estar cinc mesos a la presó per un PDF publicitari sobre Luxemburg”, afig en referència a un document denominat “Luxembourg Financer” intervingut per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en el servidor del despatx de Febrer.

El recurs assegura que la defensa de l’empresari desconeix quins fets se li imputen i sosté que les operacions que analitza l’UCO són “ruïnoses” per a Jaime Febrer. La investigació, afig, “criminalitza diverses activitats” de l’empresari a l’hora d’analitzar la seua agenda de reunions i els contractes amb “desenes de professionals”, entre ells “algun que treballa a resultat, però, com que és excap de l’Agència Espanyola de l’Administració Tributària no se l’investiga”, deixa caure el lletrat Manolo Mata.

La defensa de Febrer titla la instrucció de “prospectiva” i sosté que “sempre que es busca, amb prou afany, en una investigació criminal, es troba alguna cosa”. La titular del Jutjat d’Instrucció número 6 de València, encarregada del cas Assut, encara no ha posat a la disposició de les defenses els aproximadament huit terabytes de documentació que romanen sota secret a causa a problemes d’ordre tècnic i de falta de recursos de l’Administració de justícia. “El secret de les actuacions no és total”, lamenta el recurs, que sosté que els 500.000 folis, segons els seus càlculs, sota secret contenen els elements de defensa i “contribuirien a aclarir les novel·lesques interpretacions de la investigació”.

“No dubtem que les cinc peces secretes també estaran vinculades a polítics, pròxims a polítics o familiars de polítics, dels quals a més se sospitarà que tenen béns ocults”, profetitza l’escrit.

La poca agilitat de l’Administració de justícia, una plaga endèmica, per a entregar els terabytes a les defenses ha propiciat una picabaralla entre el penalista Manolo Mata, exportaveu del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes, i el fiscal anticorrupció, Pablo Ponce. En resposta a un recurs anterior de Mata, el representant del ministeri públic li etzibava: “Els problemes i la manca de mitjans en la justícia valenciana haurien de ser de sobres coneguts pel recurrent, atesa la seua condició de polític, i dirigir els retrets a les entitats encarregades de subministrar els mitjans, ja que bé sap que no hi ha cap partida pressupostària assignada a Jutjats o a la Fiscalia”.

La resposta del penalista no s’ha fet esperar: “Des de la meua col·legiació al febrer del 1984 mai havia llegit un escrit d’un representant del ministeri públic que al·ludira a una condició personal, en aquest cas la militància política i l’exercici de càrrecs públics de manera esporàdica, no ja del recurrent, sinó del lletrat del recurrent”, respon Mata en el seu escrit (com que el burro sempre va a l’herba, també es refereix a la “proverbial manca de mitjans de l’Administració de justícia, molt temperada en aquests últims anys amb importantíssimes inversions, però que és traslladable a qualsevol àmbit de gestió pública, educació, sanitat o atenció social”).

L’esment del fiscal a la condició política del lletrat, abunda el recurs, “reflecteix una animadversió persistent, contumaç i expansiva de la consideració de l’activitat política com una cosa sospitosa, reprovable, mesquina i vinculada persistentment a la corrupció”. De fet, l’escrit també es refereix al pròxim judici oral –“d’extensa duració”– del cas Alqueria en què fiscal i lletrat figuren com a acusació i defensa, respectivament. “La faena de les defenses no és buscar la veritat, és defensar, a diferència dels poders de l’Estat”, recorda el penalista.

Corrupció o ‘lobby’?

Després de l’ajust de comptes, Mata entra en matèria i emmarca l’activitat del seu client en la “col·laboració publicoprivada” i fins i tot al·ludeix a la llei autonòmica que regula els grups d’interés. “És impossible que els poders públics puguen resoldre els conflictes que es plantegen en les societats, o simplement millorar la vida de la ciutadania sense conéixer propostes, raons o fins i tot ensomnis que particulars, empreses i professionals alimenten, i per fer-ho és fonamental que els polítics mantinguen reunions amb particulars, empreses, firmes que defensen interessos de tercers o professionals de l’advocacia”, argumenta el lletrat.

En la línia de la picabaralla amb Anticorrupció, l’escrit retrau que “la imatge que trasllada l’UCO en els seus informes, que fa seus el ministeri fiscal i valida el Jutjat, és que la corrupció és generalitzada, que empresaris, polítics i funcionaris són massivament corruptes i corruptors i no és així”. L’advocat argumenta que el seu client i l’exvicealcalde Alfonso Grau “són amics des de fa moltíssims anys i estan tots dos vinculats al Rotary Club”. A més, també defensa que l’exregidor socialista Rafael Rubio “no portava les competències ni d’Urbanisme ni d’Hisenda” en les dates en què es va produir una de les operacions investigada per l’UCO (l’acusació sosté que el també ex-sotsdelegat del Govern va cobrar 300.000 euros de la presumpta trama pel seu silenci).

Manolo Mata, que també s’ha adherit al recurs de José María Corbín, cunyat de la difunta alcaldessa Rita Barberá, afirma que la investigació “només és possible si es determina que dos advocats, [el presumpte aconseguidor socialista José Luis] Vera i Corbín, en estar vinculats a la política indirectament (l’un vinculat d’alguna manera i l’altre familiarment) són uns absoluts inútils i només se’ls pot contractar si és per a corrompre”.

En definitiva, diu l’escrit, “l’activitat política és una de les activitats més nobles a què es pot dedicar una persona”. “D’ací a criminalitzar reunions o converses amb polítics, investigar els seus companys militants, familiars, pròxims fins a l’extenuació només per ser polítics o estar vinculats a ells, vulnerant drets fonamentals constitucionalment protegits, suposa una distorsió del procediment penal”, abunda el recurs.

L’escrit de Mata considera “terrible” que es “criminalitze” comportaments de persones mortes, com Néstor Ramírez (“un dels juristes més brillants de la ciutat de València, que durant més de trenta anys va exercir les responsabilitats més altes en l’assessoria jurídica municipal, amb tota mena de governs, buscant tot tipus de solucions en defensa dels ciutadans, i eren molt rellevants els seus acerats articles setmanals en el diari Levante”); Juan Antonio Altés (“redactor del pla general de València del 1988, servidor públic com no n’hi ha d’altre, amb una extraordinària qualitat humana i que ha exercit les seues funcions amb tota mena de governs”) i Carlos Masiá (“responsable d’Aumsa des de la seua creació, amb tot tipus de governs, i que ha prestat extraordinaris serveis a la ciutat”).