Delacions, destrucció de proves i un compte sense control: així va investigar l’UCO el finançament en B del PP de Rita Barberá

Espiades anònimes, delacions amb noms i cognoms, esborrament massiu d’arxius delicats i un testimoni protegit clau que va traure a la llum la presumpta operativa de finançament il·legal del PP de València durant el mandat de la difunta alcaldessa popular Rita Barberá. La primera sessió del judici per la peça separada A del cas Taula, relativa al presumpte finançament en B del PP de Rita Barberá durant les campanyes electorals del 2007 i el 2011, va arrancar dimarts davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València amb el relat detallat dels agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil encarregats de les perquisicions.

Cinc dels agents de l’institut armat a càrrec de la investigació de la macrocausa van desfilar en la primera sessió del judici de la peça A del cas Taula sota l’atenta mirada de María del Carmen García Fuster, exsecretària del grup municipal popular, des del seu lloc en el banc dels acusats. Durant la declaració de l’últim dels agents, ja a primera hora de la vesprada, la dona es va despatxar amb gestos d’indignació mentre el lletrat d’un altre dels acusats tractava de calmar-la mitjançant gestos.

L’antiga mà dreta de Rita Barberá —Alfonso Grau, de 83 anys i el principal imputat en la causa— també va seguir atentament la declaració dels testimonis perits de l’UCO, tots veterans agents especialitzats en la investigació de la corrupció política i empresarial i, singularment, en el cas Taula. Quasi al seu costat escoltava els agents un altre vell conegut de l’UCO: el lletrat José María Corbín, cunyat de Rita Barberá i un dels principals investigats en el cas Azud, una altra causa complexa nascuda del cas Taula.

Tota la barreja de la presumpta corrupció de l’era de Rita Barberá es va reunir pocs metres de distància en l’àmplia sala de la secció segona de l’Audiència Provincial de València. L’inici de les perquisicions es remunta als àudios gravats per Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, que van acabar a les mans de la Fiscalia Anticorrupció el 2014 després d’una denúncia d’Esquerra Unida.

Els agents de l’UCO, per ordre del titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València, van punxar el telèfon de l’edil llavors, María José Alcón, que eixia en les gravacions de Benavent parlant de presumptes comissions. Amb les gravacions secretes, “es posa de manifest una operativa desconeguda” de presumpte finançament en B del PP de València mitjançant la tècnica del barrufeig, un rudimentari mecanisme de blanqueig de capitals: mig centenar d’assessors i edils de Barberá feien una transferència (en A) de 1.000 euros i rebien immediatament després dos bitllets de 500 euros (en B).

Una polèmica interlocutòria, dictada per la secció quarta de l’Audiència Provincial de València i amb un vot particular contundent de la magistrada Clara Bayarri, va tombar el processament del mig centenar d’assessors i edils populars vinculats al barrufeig.

El tripijoc el va explicar amb tots els pèls i senyals la difunta regidora en dues converses telefòniques amb familiars. L’UCO, segons va rememorar un dels seus agents en el judici, va sol·licitar el moviment dels comptes bancaris del grup municipal del PP “per a comprovar si el que es diu en aquestes telefonades és cert o no”. En paral·lel, “també es rep un escrit anònim en què es descrivia la mateixa operativa que [la reflectida en] les telefonades”, va declarar l’uniformat.

Un compte “mancat absolutament de control”

Els investigadors van descobrir que el PP manejava dos comptes bancaris: l’un en CaixaBank amb els fons públics que rebia el partit com a subvenció electoral i un altre, en el Banc Sabadell, amb les quotes d’afiliats i les aportacions del barrufeig.

Les perquisicions es van centrar en tres campanyes per a les eleccions municipals. El 2007, el PP de València va recórrer a un entramat del grup Laterne que va assumir despeses electorals amb els fons d’empreses contractistes del consistori governat per Rita Barberá. L’operativa es va destapar gràcies a la documentació aportada pel testimoni protegit Jesús Gordillo, exassessor d’Alfonso Grau i personatge clau per a la instrucció de Taula i, de rebot, d’Azud.

Gràcies a les eepiades de Gordillo es va saber que Corbín cobrava una mena de ‘peatge’ de 150.000 euros a empresaris contractistes de l’Ajuntament de València en el si de la societat Product Management Council SL (PMC), filial de Laterne, per a tractar de “repartir-se el mercat” d’adjudicacions municipals, tal com va indicar el jutge instructor del cas Taula. La firma PMC va abonar un míting electoral, per una suma de 233.401 euros, d’un tal “M. Rajoy”.

El 2007, “el cost de la campanya podria haver superat els dos milions d’euros”, va declarar l’agent de l’UCO. Encara que resulta “difícil de quantificar”, va postil·lar el testimoni, “en tot cas” la xifra superava de llarg els 150.000 euros que marcava la normativa electoral com a sostre de despesa.

Els lletrats de les defenses, a diferència de judicis anteriors del cas Taula, van preguntar poc o res als investigadors de l’institut armat, les respostes del qual de caràcter tècnic i concís solen apuntalar les tesis de les acusacions davant el tribunal que ha de dictar sentència. Sol ser complicat enxampar-los amb el peu canviat: malgrat el temps transcorregut, coneixen les perquisicions com el palmell de la mà. L’interrogatori el va conduir fonamentalment Fernando Maldonado, fiscal anticorrupció.

Un altre dels agents, que va comparéixer per videoconferència, va confirmar que en el compte ‘bis’ del PP de València en el Banc Sabadell constaven com a autoritzats Alfonso Grau i María del Carmen Garcia Fuster, juntament amb dues persones més.

A més dels comptes bancaris, els investigadors van trobar el llibre de comptabilitat en la seu del grup municipal popular, durant un registre ordenat pel jutge instructor. “Era un compte mancat absolutament de control”, va assegurar un dels perits de l’UCO. “Aquests diners, i en general el compte, s’utilitzaven principalment per al pagament de despeses electorals”, va postil·lar. En el registre de l’habitatge de Maria del Carmen García Fuster també van intervindre “sobres amb diners”, va declarar un dels agents.

La “mateixa dinàmica” financera del PP

El representant del PP nacional va reconéixer durant la instrucció que el compte no era del partit, sinó del grup municipal de Rita Barberá. El jove investigador que millor coneix la causa, també encarregat de les perquisicions del cas Azud, va relatar que les “principals persones que van participar en aquesta dinàmica són Grau i García Fuster”.

El testimoni de l’UCO, molt familiaritzat amb els informes que consten en el sumari, va destacar el “maneig de diners en efectiu en el si del grup municipal” popular i la posterior “integració de fons” (l’última etapa en el procés de blanqueig de capitals) en el compte sense fiscalitzar del Banc Sabadell.

El 2011, el PP va recórrer a l’empresa Trasgos, amb què va signar un contracte de 170.000 euros. No obstant això, l’UCO va poder acreditar que “les despeses en què havia incorregut Trasgos superaven almenys en 110.000 euros al que havia ingressat”. “De la qual cosa es dedueix que devia haver-hi una altra font d’ingressos”, va afegir el testimoni.

En aquella campanya, els agents van comprovar que “tornava a passar la mateixa dinàmica”: empreses contractistes de l’Ajuntament de València —amb “interessos econòmics importants”— assumien despeses de Trasgos, una empresa a què “només facturaven en el moment de la campanya”. A més “quantitats exactes”: es tractava de “nombres rodons” tant en la campanya de 2007 com en la de 2011, va destacar l’investigador.

L’“esborrament massiu” de proves

En paral·lel a l’avanç de les perquisicions, els uniformats de la Guàrdia Civil van rebre una delació “anònima” sobre la “possible destrucció” de documentació en la seu de la fundació Turisme València Oficina de Congressos, un dels epicentres de la presumpta trama l’exresponsable de la qual, José Salinas, és un dels acusats en la causa.

Una de les treballadores de la fundació municipal, Mercedes G., va entregar a l’UCO cinc discos compactes i el disc dur del seu ordinador. No obstant això, els agents també van acudir a l’empresa externa que s’encarregava de la gestió informàtica de l’activitat de la fundació. Un treballador de la firma va avisar els investigadors que havia rebut l’“encàrrec” per part de Mercedes G. de l’“esborrament massiu” de les dades corresponents a la fundació.

No obstant això, a l’informàtic “li va cridar l’atenció aquest esborrament massiu” i “va considerar oportú” fer-ne una còpia, que va acabar en mans de l’UCO.