El detingut que va gravar amb el seu mòbil la policia inventant una agressió defensa la prova com a “plenament vàlida”

El mateix enregistrament que ha servit perquè s'arxivara una denúncia per atemptat a l'autoritat contra un veí de Vilamarxant (València) detingut per la Policia Local, no és vàlida per a investigar si els agents van cometre els presumptes delictes de detenció il·legal, denúncia falsa i falsificació de documents públics. Celso D. R. va ser arrestat el 12 de novembre del 2022 després d'una discussió amb uns veïns de replà. Va deixar tancada en el seu propi habitatge a la veïna a la qual havia enxampat rebuscant en uns armaris. Després d'avisar a la Policia Local de la localitat, va posar el seu telèfon mòbil a gravar. No obstant això, després d'entrevistar-se els agents amb totes dues parts, els dos veïns van acabar detinguts mentre el telèfon mòbil de l'home continuava gravant (en total l'àudio va registrar una mica més de cinc hores).

Una vegada va quedar en llibertat, Celso D. R. es va adonar que l'enregistrament recull converses entre els agents que el van arrestar dubtant de la detenció i inventant una agressió que, segons reconeixen els mateixos uniformats en l'àudio, mai no va existir. La fiscal va demanar el sobreseïment i arxivament de la causa ressenyant que l'acusat “aporta un enregistrament en el mòbil” en què “de cap manera consta que es girara de manera violenta i espentara l'agent contra la paret”, tal com consta en la diligència policial. “Els fets recollits en l'atestat, malgrat haver sigut ratificats pels agents de la policia, no es troben corroborats per cap mitjà de prova”, va concloure el Ministeri Públic. 

El titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Llíria va acordar el sobreseïment lliure (en la pràctica una absolució, a diferència del provisional) i arxivament de la causa. No obstant això, l'arrestat va presentar el passat 18 de gener una denúncia contra els agents que el van detindre i contra un inspector en cap de la Policia Local de Vilamarxant utilitzant la mateixa prova. Però aquesta vegada, la magistrada substituta del mateix jutjat va decretar el sobreseïment provisional de la causa en considerar que es tracta d'un “enregistrament alié del qual el mateix denunciant no en forma part” i, per tant, “il·legal”, segons es llegeix en la resolució del passat 20 d'abril. 

La representació jurídica de Celso D. R. ha presentat un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de València després de l'arxivament de la denúncia en considerar la resolució de sobreseïment provisional “contrària a dret i lesiva” per al veí de Vilamarxant, que compta amb diversos antecedents penals. 

El recurs, al qual ha tingut accés eldiario.es, sosté que en l'enregistrament “queda acreditat” que els uniformats, “en adeonar-se de l'error que havien comés practicant la detenció”, i en comptes de posar en llibertat l'arrestat, “van optar per fabricar una acusació” per delicte d'atemptat contra agent de l'autoritat “que justificara la incorrecta” actuació. 

L'antecedent de la Policia Municipal d'Alcorcón

El lletrat de Celso D. R. lamenta que la instructora dictara el sobreseïment “sense tindre en compte una sola de les proves aportades al marge de l'enregistrament”. A més, considera que la “declaració d'il·licitud [de l'enregistrament] realitzada per la instructora és prematura”. També critica que la resolució de sobreseïment, de tot just un foli, “prescindeix de cap motivació” i no inclou “ni un sol raonament jurídic, ni una remissió a doctrina o jurisprudència sobre la qüestió”.

I és que, segons recorda el recurs, hi ha jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem (TS) i del Tribunal Constitucional que estableix que aquest tipus d'enregistrament és “plenament vàlid”. Es tracta d'una sentència sobre un “supòsit de gran similitud”, dictada per la secció primera de la Sala penal del TS en 2013, que avalava una gravació realitzada amb un telèfon mòbil a la sala d'atestats de les dependències de la Policia Municipal d'Alcorcón (Madrid).

La sentència atorgava legitimitat a un enregistrament realitzat en un “espai públic amb accés restringit” en el qual “no es desenvolupen activitats pròpies de la intimitat de les persones”. Així, la doctrina jurisprudencial del TS “ha considerat legítima i no vulneradora de drets fonamentals la filmació d'escenes presumptament delictives que succeeixen en espais o vies públiques”, abunda la sentència. 

El recurs de Celso D. R. també recorda que en la comissaria de Vilamarxant on va romandre detingut “hi ha instal·lats dispositius de gravació per a enregistrar l'activitat dels agents de la policia i els fets que allí s'esdevenen”. De fet, l'agent que inventà la suposada agressió de l'arrestat “és conscient de l'existència dels dispositius”, a tenor de l'àudio, en què comenta a un superior: “És que hi ha càmeres, hi ha de tot (...). Ell, si diu alguna cosa, està tot ací”. 

Els agents, argumenta l'escrit, “són conscients” que la seua labor com a autoritat “està d'inici sotmesa a vigilància”, per la qual cosa “difícilment pot entendre's que en el desenvolupament de la mateixa es troben dins de l'esfera del seu dret fonamental a la intimitat personal o familiar o al secret de les comunicacions, com així ho ha establit el Tribunal Suprem”. 

“Bona fe en l'obtenció de la prova”

El recurs abunda en el fet que l'àudio, en quedar el telèfon mòbil gravant dins la bossa amb els efectes personals del detingut, es desenvolupa a la sala d'atestats de les dependències policials de Vilamarxant. És a dir, “a l'interior d'un edifici públic”. 

A més, Celso D. R. “ni volia gravar els agents ni era a la seua mà fer-ho, ni hauria pogut preveure que les circumstàncies hagueren acabat per enregistrar la gravació”. En definitiva, al·lega, “era del tot impensable que aquest enregistrament anava a recollir els fets” i, més encara, que poguera “fer-los valdre davant un tribunal” en ocasió de la posterior denúncia contra els agents que el van detindre. 

El recurs argüeix que el detingut “és interlocutor directe en la conversa” que es desenvolupa quan els agents arriben al seu replà després de la seua pròpia telefonada d'auxili (els primers 26 minuts de l'àudio). Va ser precisament aqueixa part de l'enregistrament la que va permetre l'absolució del presumpte delicte d'atemptat contra l'autoritat que se li imputava. 

L'escrit també al·lega “bona fe en l'obtenció de la prova” i conclou que els fets denunciats “són molt greus” i que la instrucció “ha d'esgotar-se mitjançant la pràctica de totes les proves que puguen conduir” al seu esclariment.