Un diumenge en el Parc Central: el nou pulmó verd de València

Poques inversions poden resultar socialment més rendibles per a la vida d’una ciutat que l’assoliment d’un parc, especialment si s’assenta sobre uns terrenys en què abans hi havia solars, fem i degradació.

És el que ha passat amb la recent obertura del Parc Central, una actuació la finalitat última de la qual és soterrar les vies que parteixen en dos la ciutat i cosir els barris separats pel ferrocarril (Malilla, la Creu Coberta i Sant Vicent) mitjançant una gran zona verda.

Després de més de tres dècades de tràmits, negociacions i projectes, el 17 de desembre passat va obrir les portes a la ciutadania el 40% del recinte, un enorme pulmó verd de 110.000 metres quadrats que dona als barris de Russafa i Malilla.

Des de llavors, milers de persones de totes les edats han passat per les instal·lacions, especialment els caps de setmana.

Encara que no hi ha xifres oficials de visites, el personal estima que cada dia hi van als matins de l’ordre de 70 persones, un centenar entre les 12.00 i les 16.00 hores i entre 1.000 i 1.500 de 16.00 a 19.00 hores.

Les zones més concorregudes són els jocs infantils, el tobogan-plataforma lliscant, el rocòdrom, tots els espais de prada, les taules de pícnic al voltant de l’alqueria, l’horta jardí, els 6 quilòmetres de camins i passejos del parc o les fonts interactives.

En aquest sentit, la gran afluència de ciutadans s’ha deixat notar en zones com la prada, on la gespa es comença a veure ressentida.

Sobre aquest tema, fonts de la societat Parc Central expliquen que “el parc ha estat sotmés al lògic estrés al qual ha fet front de manera raonable, tenint en compte el període de rodatge que comporta la posada en servei d’un equipament d’aquesta categoria”.

A més, comenten que “gradualment es van atenent els aspectes millorables; les incidències es registren, s’analitzen, es diagnostiquen i se n’organitza la resolució amb el mínim impacte sobre l’ús públic”.

Entre els aspectes que es poden millorar, esmenten, per exemple, “alguns gossos solts i fent les seues necessitats en qualsevol lloc, tot i que tenen un espai especial per a ells; bicicletes o patins a velocitat excessiva; pintades o mal ús del mobiliari i dels banys; papers o plàstics per terra”.

Amb tot, destaquen que “són anomalies, d’altra banda comunes a altres espais públics, la superació de les quals requereix també millorar el nivell general de civisme”

De la seua banda, la regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, comenta que estan “molt satisfets pel bon acolliment de la ciutadania a aquest gran espai verd. València està avançant molt en matèria de parcs i jardins. Des de la regidoria ja estem treballant en nous projectes per als pròxims mesos”.

També les associacions veïnals de Russafa i Malilla han acollit l’obertura del recinte de manera molt positiva en línies generals. El portaveu de l’entitat de Russafa-Gran Via, Giovanni Donini, afirma que és “un parc molt positiu no solament per a Russafa, sinó per a tota la ciutat”.

El portaveu veïnal espera que “el manteniment siga l’adequat” i que “la vegetació cresca fins al pròxim estiu perquè hi haja més zones d’ombra, que ara es veuen escasses”.

Finalment, ha lamentat que una de les portes d’accés al Parc Central de Russafa siga, paradoxalment, “un dels parcs més degradats de la ciutat, com el de la plaça de Manuel Granero, malgrat que va haver-hi un acord amb totes les entitats veïnals i cíviques per a remodelar-lo que l’Ajuntament continua sense executar”.

De la seua banda, el dirigent veïnal de l’associació de Malilla, Alfonso Cortés, també ha valorat l’obertura del Parc Central com una cosa molt positiva per al barri, malgrat la barrera que suposa el pont d’Iturbi“.

Cortés també s’ha referit a la falta de zones amb ombra, “almenys mentre es desenvolupe la vegetació”, i ha sol·licitat als visitants que hi vagen “en transport públic, ja que en el barri hi ha molts problemes per a estacionar per falta de places”.

Cimera pel soterrament de vies

En conjunt, el Parc Central constitueix un dels reptes més importants de la ciutat en la planificació i el disseny, lligat a la transformació ferroviària que suposarà el soterrament de les vies (canal d’accés i túnel passant) i la construcció de l’Estació Central definitiva.

En les pròximes setmanes tindrà lloc la reunió del consell d’administració de la societat Parc Central, entitat participada pel Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de València, en què es definiran els terminis de les primeres obres de soterrament.

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, va anunciar en la seua visita al Parc que se subscriurà un nou conveni, que substituirà el signat el 2003, per impulsar tota l’actuació restant.

Segons el titular de Foment, “tot el conjunt d’operacions ferroviàries l’any 2003 es va estimar en 800 milions d’euros”, però la realitat és que hui, “amb els projectes constructius i els estudis informatius que tenim, ascendeix a una mica més de 3.100 milions”.