Sagunt, davant una nova ‘revolució industrial’

Dimecres passat, la multinacional automobilística alemanya Volkswagen anunciava que presentarà al Perte de vehicles elèctrics del Govern el projecte per a construir una gigafactoria de bateries en els terrenys de Parc Sagunt 2, situats en la capital de la comarca valenciana del Camp de Morvedre, una decisió aplaudida per patronal i sindicats. Estem, tal com va assegurar el president valencià, Ximo Puig, davant la major inversió industrial més important de la història de la Comunitat Valenciana equiparable –7.000 milions d’euros, més important que la de Tesla a Alemanya, tal com reconeixia Herbert Diess, president del consell d’administració de Volkswagen–, per la seua importància estratègica, a l’arribada de Ford a Almussafes el 1976. Sagunt serà el vaixell almirall de la nova reindustrialització valenciana.

Per aquest motiu, l’arribada de la planta alemanya de bateries –que a més pot resultar clau per a la continuïtat de la multinacional americana a Almussafes–, s’ha rebut amb una enorme alegria a Sagunt, una ciutat lligada a la indústria des de fa més d’un segle. Així doncs, l’alcalde de la localitat, el socialista Darío Moreno, destacava que, a més de l’evident impacte relacionat amb la creació d’ocupació de qualitat, la instal·lació de Volkswagen a la ciutat serà molt important “per al sector industrial que ja existeix en el municipi i que ajudarà a consolidar”, així com per a la formació professional i en altres sectors com el turisme, els serveis o l’habitatge.

La presidenta dels empresaris de la comarca (Asecam), Cristina Plumed, celebrava l’anunci, perquè suposa “la instal·lació d’una empresa industrial innovadora, tractora i que referma el sector de l’automòbil i de components, suposa generació de riquesa i ocupació, a més d’atracció de talent. Creixem a nivell industrial i es valora la nostra posició geoestratègica i de pol industrial i logístic”, i advertia: “És moment de formar-se, d’estudiar algun idioma...”.

Des de CCOO, el seu secretari general al Camp de Morvedre, Sergio Villalba, incidia en aquesta mateixa línia, ja que aquest projecte “porta associada la necessitat de mà d’obra qualificada”. “Aquesta planta generarà grans oportunitats de desenvolupament per al nostre territori i evidencia els grans reptes que hem d’afrontar”, subratlla Villalba.

Entre els veïns, la notícia també s’ha rebut com si haguera tocat la loteria: “Jo crec que serà bo per a tots, per a la gent que està en l’atur, per als comerços, per a l’hostaleria, per a l’habitatge...”, apunta Paco, que regenta un bar al Port de Sagunt, mentre que Óscar, que treballa en una de les empreses de la ciutat, opina de manera semblant: “És una gran notícia per a tots, perquè suposarà una injecció en tots els sentits per a la comarca”. Luisa, una pensionista el marit de la qual va treballar en els extints Alts Forns, considera l’anunci de Volkswagen la millor de les notícies possibles: “Amb tota la gent jove que hi ha en l’atur, això pot servir perquè troben faena”.

Però no tothom aplaudeix l’arribada del projecte de la multinacional germànica a Sagunt. Acció Ecologista-Agró adverteix dels “costos ambientals” d’aquest procés i reclama la necessitat d’estudiar l’empremta de carboni de la urbanització de la segona fase de Parc Sagunt, o la creació i el manteniment d’un corredor ambiental fins a una àrea de sòl rural “protegit agrícola”.

Una ciutat industrial amb crisis recurrents

Sagunt és una ciutat industrial des que a principis del segle passat s’hi va instal·lar la Compañía Minera de Sierra Menera, l’embrió del que posteriorment serien els Alts Forns del Mediterrani (AFM) –el projecte impulsat pels empresaris bascos Ramón de la Sota i Eduardo Aznar va provocar el naixement d’un nucli de població puixant al voltant de la ‘Fàbrica’, el Port de Sagunt-. La ciutat depenia de la companyia siderúrgica fins que, a mitjan anys huitanta del segle XX, el tancament d’Alts Forns per la reconversió industrial impulsada pel Govern de Felipe González va deixar més de 4.000 treballadors en l’atur.

La ciutat va haver de reinventar-se i, gràcies a les ajudes públiques, es van instal·lar en la capital del Camp de Morvedre unes quantes empreses que venien a intentar suplir la potent font d’ocupació que havia suposat fins tot just uns anys abans AFM.

A principis del segle XX, el Govern autonòmic d’Eduardo Zaplana va dissenyar en el municipi Parc Sagunt, el que llavors es va considerar que seria el polígon industrial més gran d’Europa que generaria entre 25.000 i 30.000 llocs de treball. No obstant això, durant més d’una dècada (el projecte es va presentar el 2002 i el 2007 va arribar la crisi) el parc industrial va subsistir sense gaire atractiu per als inversors amb tan sols tres empreses instal·lades –la major de les quals, Zuvamesa– i únicament un centenar de treballadors en total.

En els últims anys, sembla haver-se reactivat, amb l’elecció de Mercadona per a la construcció del seu centre logístic en Parc Sagunt 1 i amb el suport definitiu que suposa per al desenvolupament de la segona fase de la instal·lació de la gigafactoria de bateries de la multinacional alemanya.

ERO, tancaments i amenaces de marxa

En l’última dècada han sigut diverses les empreses que han abaixat la persiana en la localitat valenciana. El 2013 va tancar les portes Galmed, dependent de l’alemanya ThyssenKrupp, (que uns anys després, el 2016, va reobrir), i va deixar al carrer 165 treballadors; el 2015 ho va fer Bosal, que va deixar en l’atur 220 persones; abans ho havia fet Tumesa (113 empleats); i fa poc, Pilkington, una altra d’aquelles empreses que va arribar a Sagunt després del tancament d’Alts Forns, va amenaçar de clausurar les seues instal·lacions. Altres, com AGC o ArcelorMittal, hereua d’AFM, també han patit conflictes socials i reestructuracions de plantilla en els últims temps.