Els antropòlegs rescaten els primers 10 cossos d’afusellats pel franquisme al cementeri de Paterna
Les faenes de recuperació de cossos de represaliats del franquisme comencen a veure els seus fruits. L’equip d’antropòlegs que treballen al cementeri de Paterna han trobat en la segona setmana 10 cossos a la fossa 113, la més gran a la Comunitat Valenciana i una de les que alberga un nombre més gran de víctimes a Espanya.
Els investigadors esperen trobar fins a 60 cossos en el nínxol, víctimes de tres saques diferents entre el gener i el febrer del 1940. L’equip tècnic, les famílies i la Diputació de València demanen als veïns de la localitat que col·laboren amb el procés i, si coneixen víctimes o famílies d’afusellats durant el franquisme a València, ho comuniquen a la corporació per a millorar les investigacions.
L’equip d’ArqueoAntro està dirigit per Miguel Mezquida, que es basa en les investigacions de l’historiador Vicent Gavarda, juntament amb testimonis de familiars com Santi Vallés, que fa anys que treballa en la recuperació de la memòria històrica. Les faenes estan subvencionades per la Diputació de València; la representant, Rosa Pérez Garijo, manté contacte amb l’equip per a fer un seguiment dels resultats.
Santi Vallés és lingüista, escriptor i president de l’associació que ha donat peu a aquestes investigacions. Visita periòdicament les faenes d’exhumació, tant aquestes com les de la fossa 82 –en què no s’ha trobat els cossos esperats i s’ampliarà la tasca– i demana als tècnics que li expliquen els avenços. Veure les restes dels cossos trobats li genera “alegria” per a trobar resultats, però “tristesa de topar-se amb la realitat del que va passar”. “És dur trobar-se els cossos, tirats com si foren gossos”, ha lamentat l’escriptor davant de la fossa plena de calç.
Els cossos s’han trobat pràcticament sencers, alguns amb peces de roba, com ara sabates, cinturons o algunes joies, que permetran identificar les víctimes amb més facilitat. Segons han descrit els tècnics, la calç ha ajudat a conservar les restes, contra la creença habitual que contribueix a la descomposició. Així i tot, les faenes d’identificació poden tardar fins un any i les du a terme l’Escola de Medicina Forense de la Universitat Complutense de Madrid.
“Aportem dignitat al país amb aquestes faenes”, ha explicat Pérez Garijo, que ha tornat a recalcar que “és una obligació de les administracions” i ha instat els ajuntaments a demanar les subvencions a la corporació provincial. Segons ha relatat la diputada, quan s’han trobat els cossos s’ha avisat la policia perquè s’hi personara i tinguera constància de la troballa de cadàvers, encara que de moment no hi ha anat més que el cap de Policia de Paterna per a acompanyar una regidora. “Acudirem al jutjat de guàrdia a informar de la troballa i esperem que s’hi persone el jutge. No seria normal que no hi haguera procediment penal”, ha explicat Mezquida.
La Policia Nacional, segons han comunicat als tècnics, assegura que no sap quin és el procediment a seguir en aquests casos. Les instruccions figuren en un annex de la Llei de memòria històrica del 2011. “Per als familiars és important que la Policia certifique les morts i hi haja proves”, ha explicat el responsable de l’equip d’antropòlegs, que du a terme les faenes seguint un procediment forense amb l’esperança que algun dia es depuren responsabilitats pels crims del franquisme.
