Els desaigües de la ‘ruta del bakalao’: abocaments de discoteca en ple Parc Natural de l’Albufera

El Parc Natural de l’Albufera sobreviu sotjat per la contaminació de les seues aigües, malgrat estar protegit. Una coneguda discoteca, vaixell almirall de la ‘ruta del bakalao’ i situada en l’avinguda de les Gavines del Perellonet (València), aboca les seues aigües residuals en una fossa sèptica. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va requerir fins tres vegades, sota amenaça de sancions, perquè la sala connectara l’evacuació d’aigües fecals a la xarxa pública de sanejament i clavegueram municipal, per la qual cosa el negoci va sol·licitar a l’Ajuntament de València la llicència de rases i cales per a la connexió. Encara que la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat Valenciana va emetre un informe desfavorable basat en l’argumentació de la direcció del Parc Natural, una sentència de la secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha estimat el recurs de la discoteca contra la decisió de l’Ajuntament de València de denegar la llicència d’obres.

L’informe “preceptiu i vinculant” de la direcció del Parc Natural de l’Albufera considera que l’activitat recreativa de la discoteca és “incompatible amb la configuració” de l’espai “especialment protegit” i, a més, “es trobaria fora d’ordenació, encara que dispose de llicència d’activitat”.

“Suposaria una ampliació de la xarxa municipal de sanejament en relació amb el sòl no urbanitzable protegit del Parc Natural, no permesa”, assenyalava l’informe que qualifica l’edificació de “presumptament fora d’ordenació”. La discoteca al·legava, per part seua, que l’informe de la direcció del Parc no és desfavorable “perquè informa sobre un aspecte que no és de la seua competència”. També defensa que l’organisme no té la competència en matèria de llicència d’activitat.

Llicència anterior a la protecció de l’Albufera

La sentència estableix que “resulta indubtable” que la discoteca ha mantingut la seua activitat “ininterrompuda” des del 1978, data en què se li va atorgar la llicència. Abans de la declaració del Parc Natural de l’Albufera (al juliol del 1986), la sala disposava d’una llicència municipal, per la qual cosa no se li pot aplicar el règim jurídic d’activitats il·legals, raona el TSJ-CV.

“No hi ha dubte que en aquest cas les obres sol·licitades entren dins de la categoria d’obres de conservació permeses per a les edificacions que estan fora d’ordenació i que venen exigides per raons d’higiene i salubritat pública imposades per un organisme competent per a determinar-ho com és la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que les ordena”, assenyala la sentència.

La Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV recorda la directiva europea sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, l’incompliment de les quals per part de l’Estat espanyol va propiciar una denúncia de la Comissió Europea davant el Tribunal de Justícia de la UE. La sentència conclou que les obres de salubritat que exigeix la CHX “no tenen impacte negatiu” en l’àmbit territorial del Parc Natural, per la qual cosa “han de ser autoritzades”.