Els efectes del 5% per a accedir al parlament valencià: com el llistó electoral pot provocar un canvi de govern

Els sondejos interns que els partits han fet públics durant les últimes setmanes i les enquestes demoscòpiques apunten pràcticament en la mateixa direcció: el parlament que sorgisca de les pròximes eleccions autonòmiques a la Comunitat Valenciana, que se celebren de la mà de les municipals el 28 de maig, tindrà unes majories molt poc definides, amb poca diferència entre els blocs d’esquerra i dreta, i amb un cert avantatge per als partits que componen el Pacte del Botànic.

Les Corts Valencianes tenen 99 diputats i tres circumscripcions, una per província, amb la majoria absoluta a partir de l’escó 50. En les enquestes més favorables al bloc conservador la dreta està en empat amb l’esquerra: només venç si es dona la millor forqueta per a la suma de PP i Vox i la pitjor per al PSPV, Compromís i Unides Podem. I encara així, la bretxa és de tres diputats (51 davant de 48), en sondejos amb un error mostral superior al 3%. En les enquestes més favorables a l’aliança d’esquerres, aquestes superen el bloc de dretes també per un lleuger marge, molt similar a la composició actual del parlament valencià, en què les tres formacions del Pacte del Botànic sumen 52 diputats.

Un sondeig intern de Compromís, fet per GFK, apunta un escenari favorable a una reedició de l’Acord del Botànic. Encara que no tradueix els resultats a escons, l’enquesta marca una pujada del PSPV (passa del 24% dels vots a entre el 25% i el 26%), una millora de Compromís (passa del 16,4% a entre el 18% i el 20%), encara que Unides Podem baixa en el seu suport total, entre un 5% i un 4%. La valoració de l’enquesta apunta una transferència del vot dels morats als valencianistes, que s’emporten un de cada quatre vots de Podem. Els que queden en totes les enquestes per davall de la barrera, i per tant fora de les Corts Valencianes, són els representants de Ciutadans, que en alguns casos no arriben ni al 3%. Pràcticament tots els sondejos auguren una transferència dels vots de Ciutadans a PP i Vox, encara que en la bancada esquerra creuen que una part es quedarà a casa i una altra pot confiar en el president valencià, el socialista Ximo Puig.

Precisament és aquest percentatge del 5% en què els sondejos situen Podem –que encara no ha decidit si va en coalició amb Esquerra Unida– i que pot fer inclinar la balança entre un tercer govern com l’actual, amb el PSOE de Ximo Puig al capdavant de la coalició, o un del PP i Vox. La barrera electoral d’entrada a les Corts Valencianes, la més alta de l’Estat espanyol, és del 5% dels vots en el total de la comunitat autònoma, encara que la circumscripció –i per tant el repartiment d’escons– és provincial.

Aquest llistó ha deixat històricament formacions amb més de 100.000 vots fora del parlament valencià. Una de les primeres va ser Unió Valenciana, que va passar de tindre 5 diputats a quedar-se fora de les Corts amb un 4,76% dels vots (106.119) en les eleccions del 1999. En les eleccions del 2003, el Bloc Nacionalista Valencià –hui integrat en la coalició Compromís– liderat per Pere Mayor es va quedar sense diputats malgrat haver obtingut 114.000 vots, un 4,77% del total. Aquell any mateix, amb 40.000 vots més, en concret 154.494 (el 6,7%) Esquerra Unida -Entesa-, llavors liderada per Joan Ribó, va obtindre 6 escons en les Corts. En les eleccions autonòmiques del 2015, la candidatura Acord Ciutadà –Esquerra Unida i Esquerra Republicana– amb Ignacio Blanco al capdavant, es va quedar fora del Parlament amb un 4,33% (106.000 vots). Van entrar el 2019 en la coalició Unides Podem.

Els diputats que van signar el Pacte del Botànic a la Comunitat Valenciana han intentat fins a l’avorriment reformar la llei electoral per rebaixar aquest llistó, que data de finals dels huitanta. El sistema provincial va fer recelar el legislador en el seu moment per la possibilitat que sorgiren partits cantonalistes a Alacant i va acabar limitant la presència de grups com el Bloc Nacionalista Valencià. La reforma s’ha abordat en nombroses comissions parlamentàries i s’ha buscat el suport del PP i Ciutadans, aquest últim amb aquesta mesura en el seu programa electoral. Però els canvis d’opinió en la formació taronja, llavors amb Toni Cantó al capdavant, han frustrat tots els intents. Finalment, la fuga de diputats ha fet impossible trobar una majoria qualificada per a aprovar la reforma de la llei. L’Estatut valencià indica que cada circumscripció ha de tindre almenys 20 diputats i la resta es reparteixen amb criteris de població.

Les enquestes situen Podem en aquest límit, a la porta d’entrada, i Ciutadans directament fora de les Corts Valencianes. La de Compromís, la més recent –una mostra de 1.300 persones entre febrer i març–, apunta que la perspectiva que Unides Podem i Ciutadans es queden fora de les Corts i el volum de vot que quede sense representació és una de les claus rellevants per a determinar la situació final entre blocs. Amb la seua estimació, és possible reeditar el Govern d’esquerres sense Podem, encara que manifesta la seua por: dependrà de la mobilització del conjunt de l’electorat i l’estirada de les altres dues forces progressistes.

Els sondejos dels socialistes, que encara no han volgut fer públics, apunten que els morats continuaran sent els seus companys de viatge. En les últimes eleccions autonòmiques, celebrades l’abril del 2019, l’aliança de Podem amb Esquerra Unida va obtindre 213.000 vots, un 8% del cens que els va atorgar 8 diputats: 3 a Alacant, 2 a Castelló i 3 a València. La barrera del 5% serà determinant per als nous equilibris.